80 anys del PSUC, també a Sant Feliu.

El 23 de juliol de 1936 es va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya. La revista Treball, que va aparèixer per primer cop tres dies abans, en feia, lògicament, notícia de primera plana.

(Un incís: no puc deixar d'agrair aquí a tots els companys i companyes d'ICV que han posat a l'abast de tothom i de manera gratuïta absolutament tots els números de Treball i Nous Horitzons; només cal que consulteu aquí a l'Arxiu Treball. Un altre incís: crec que la millor publicació política a la Catalunya d'avui continua sent Treball! Aquí teniu l'enllaç a les publicacions actuals de Treball, dirigida avui per Júlia Brossa i Sergi de Maya.)

Torno als inicis del PSUC, concretament a la nostra ciutat. En els primers mesos del cop d'estat feixista i de la Guerra Incivil que van provocar, la nostra ciutat va estar "governada" pel Comitè de Milícies Antifeixistes (CMAF). Són els mesos entre juliol i setembre, en què es produeixen a Catalunya i també a Sant Feliu crims injustificables, prenent -al meu parer- el nom de la Revolució en va. Fins a finals de setembre, la Generalitat no recupera el control de la situació i es disolen els CMAF. No he trobat documentació escrita sobre el CMAF de Sant Feliu, però sí un llarg estudi sobre el CMAF de Sant Cugat, que entenc que és una referència aproximada del de Sant Feliu. En tot cas, a l'octubre de 1936 es constitueix el nou ajuntament de Sant Feliu, en què hi ha els sis primers regidors comunistes de la història de la nostra ciutat. Agraiexo vivament a Jordi Amigó Barbeta que me n'hagi lliurat els noms, novament recordats en una magnífica conferència que va fer el mateix 18 de juliol recordant l'inici de la Guerra Incivil.

Els noms dels primers regidors del PSUC a l'octubre de 1936 eren:

• Salvador Torrents,
• Ubald Fraga,
• Joan Sangüesa,
• Josep Marlés Sans.
• Conrad Màrquez Sicilia,
• Mateu Giol Grau.

Al llarg de la Guerra Incivil provocada pels feixistes, hi van haver altres regidors i regidores del PSUC a l'ajuntament de la nostra ciutat, entre els quals, les dues primeres dones regidores de la nostra ciutat:

• Maria Noguera Tardà, primera regidora de Sant Feliu i que té un carrer al seu nom al barri Roses-Castellbell, al sector de l'antiga Hoechst.
• Neus Pérez Susín, la biografia de la qual es pot trobar al blog "Les hores i els dies", que el company santboià Jordi Saborit està elaborant minuciosament per tal de rescatar de l'oblit el nom de desenes i desenes de companyes i companys que van lluitar per la llibertat i la República.

1939 va començar amb regidors i regidores del PSUC al nostre ajuntament, però la derrota de la República era imminent i a finals de gener tots van emprendre el camí de l'exili. En un meritori treball de Jordi Amigó i Josep Maria Gelabert, hi podem trobar molts dels seus noms, al costat d'altres dirigents anarquistes i republicans. Entre ells, les germanes Anna i Laura Fajardo, família llunyana meva, i destacades militants anarquistes a Sant Feliu. Honor i homenatge a tots ells!

El 25 de gener de 1939, les tropes rebels feixistes van entrar a Sant Feliu. L'endemà, es constituïa un primer poder franquista. Pocs mesos després, perdíem la guerra. Començava un període d'inacabable mediocritat i misèria: la postguerra. Els anys de por i de gana en què van créixer i tant va marcar als nostres ciutadans i ciutadanes de més de setanta anys. Un magnífic retrat d'aquell període el trobem en aquest gran article de l'Arxiu: "La irrupció del franquisme al Baix Llobregat".

El racionament (i l'estraperlo...) van durar fins a l'any 1952. Sant Feliu tenia aquell any uns 7.000 habitants. Després de tants anys de misèria i aïllament, Franco llavors es beneficia del període de guerra freda, especialment accentuada després de la mort d'Stalin. El 1953 s'instal·len a Espanya les bases nordamericanes, acompanyades d'una gran ajuda econòmica. Pocs anys després, Franco deixa la política econòmica al que es coneix com els "tecnòcrates", l'exponent més important del qual va ser el català Laureano López Rodó. Comença el "desarrollismo" i "els bons anys del franquisme (?)", que també arriben a Sant Feliu. Al 1961, vam arribar als 10.000 habitants i, només setze anys després, al 1977, vam triplicar població. Entre els anys 60 i 70, creixen els barris de Falguera, la Salut, Can Maginàs, Can Calders i Roses. Indústries avui tancades tenien centenars de treballadors: KD, l'Alumini, Matacàs, Sánson, l'Actibion, la bòvila, etc. 

En aquells anys, una nova generació de militants antifranquistes s'organitza a tot l'Estat. En el camp sindical, es creen les Comissions Obreres. A Catalunya, va ser el 1966. Un dels seus fundadors, va ser el grandíssim company José Cano, veí de Cornellà i treballador de la Matacàs. En el camp veïnal, es creen les associacions de veïns, amb gran força a Sant Feliu, que fins i tot aconsegueixen parar projectes especulatius i guanyar espai públic als barris, com va ser el cas de la plaça de la Salut. En el camp polític, el 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya. Al 1973, són detingudes 113 persones a una església a Barcelona: alguns eren de Sant Feliu, tots del PSUC (Alejandro Huerga i Toni Amigó). Jo feia COU al Joanot Martorell i, en aquells anys, vaig començar a treballar amb la Joventut Comunista de Catalunya i el PSUC. Eren presents a totes les lluites per la democràcia i per a la millora de les condicions de vida de la gent: recordo vivament aquesta mobilització a l'inici del curs escolar de 1975. En el camp cultural, el Congrés de Cultura Catalana (1976) a Sant Feliu va estar organitzat per múltiples persones, però clarament liderat pel PSUC. Va ser llavors quan els santfeliuencs i santfeliuenques vam descobrir, encara en la clandestinitat, a persones com Francesc Baltasar, Maria Comellas, Jaume Bosch, Salvador Bertran, Paco Romero, Juan  Sánchez, Napo, Paco Español, Vicenç París i un llarg etcètera. Un patrimoni impagable de gent que llavors anava dels vint als trenta i que, en general, avui entre els seixanta i els setanta continua tenint un important i necessari protagonisme a la vida política de Sant Feliu. A la setmana santa de 1977, el PSUC és legalitzat. Fa tres anys, vam organitzar un acte d'homenatge als membres del primer comité local en la legalitat, on vam poder veure aquesta joia de vídeo:

Encara se'm posa la pell de gallina de veure a companys ja morts, com el Juan Sánchez o el Napo. Clarament hegemònics a Sant Feliu, els homes i les dones del PSUC es presenten a les primeres eleccions municipals de 1979 amb una candidatura enormement representativa de tots els sectors de la nostra ciutat. I van guanyar. I vam guanyar. I així en totes les eleccions municipals des de 1979, excepte en les de 2007.

I aquests són els companys i companyes que, des de 1979, hem  posat cara al PSUC i després a Iniciativa per Catalunya Verds a la nostra ciutat, i hem liderat una enorme transformació de la ciutat protagonitzat sempre col·lectivament, però sempre amb l'horitzó de la igualtat entre les persones i entre els barris, l'horitzó democràtic i revolucionari amb què vam començar a caminar aquell juliol de 1936.

1a legislatura (1979-1983)

• Francesc Baltasar (l'alcalde)
• Felip Alcántara
• Jaume Bosch
• Francisco Romero Moreno (Falguera)
• Vicenç París
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Salvador Bertran
• Antonio de Oses
• Ramon Vallès
• Mercè Fernández

2a legislatura (1983-1987)

• Francesc Baltasar (l'alcalde)
• Felip Alcántara
• Jaume Bosch
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Salvador Bertran
• Antonio de Oses
• Mercè Fernández
• Santi Junqué, nebot de Neus Pérez Susín, que va ser regidora del PSUC durant la Guerra Incivil, com he explicat abans.
• Gabriel Hita
• Joan Romagosa
• Àngel Merino
• Joan Pérez
• Fernando Luna

3a legislatura (1987-1991)

• Francesc Baltasar (l'alcalde)
• Felip Alcántara
• Jaume Bosch
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Antonio de Oses
• Alejandro Huerga
• Toni Amigó
• Àngel Merino
• Àngel Alvarado
• Montserrat Correig
• Ramon Garcia
• Jaume Roy
• Félix Repullo

4a legislatura (1991-1995):

• Francesc Baltasar (l'alcalde)
• Jaume Bosch
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Alejandro Huerga
• Joan Pérez
• Angelina Maestre
• Jordi San José
• Silvestre Gilaberte
• Joan Lluís Amigó
• María Jesús Bono

5a legislatura (1995-1999):

• Francesc Baltasar (l'alcalde)
• Jaume Bosch
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Alejandro Huerga
• Toni Amigó
• Angelina Maestre
• Jordi San José
• Joan Lluís Amigó
• María Jesús Bono
• Francisco Romero Laguna (Can Maginàs)
• Marta Magrinyà

6a legislatura (1999-2003):

• Francesc Baltasar (alcalde fins juliol de 2000)
• Àngel Merino (alcalde des de juliol de 2000)
• Jaume Bosch
• Maria Comellas
• Juan Sánchez
• Angelina Maestre
• Jordi San José
• Esther Hachuel
• Joaquim Fernández
• Eni Novell
• Quique Iriarte
• Maite Ruf
• Marta Pérez
• Agustí Muñoz

7a legislatura (2003-2007):

• Àngel Merino (cap de l'oposició, tot i haver guanyat les eleccions)
• Jordi San José
• Maria Jesús Bono
• Ferran López
• Eni Novell
• Maite Ruf
• Manel Martínez
• Lídia Muñoz

8a legislatura (2007-2011), única en què no hem guanyat a Sant Feliu:

• Àngel Merino (portaveu fins a desembre de 2007)
• Jordi San José (portaveu des de desembre de 2007)
• Ferran López
• Eni Novell
• Manel Martínez
• Lídia Muñoz
• Manel Leiva
• Jaume Solé
• Conxita Fernández

9 legislatura (2011-2015):

• Jordi San José (l'alcalde)
• Manel Martínez
• Lídia Muñoz
• Manel Leiva
• Maria Cinta Daudé
• Conxita Fernández
• Mireia Aldana

10 legislatura (2015-2019):

• Jordi San José (l'alcalde)
• Manel Martínez
• Lídia Muñoz
• Manel Leiva
• Maria Cinta Daudé
• Mireia Aldana

Aquestes són les persones que, després de vuitanta anys de presència a Sant Feliu, han estat les més conegudes al servei d'aquesta ciutat. Però n'hi ha hagut moltes més, centenars més, que han treballat intensament, contínuament, desinteressadament, honestament per construir dia a dia el Sant Feliu que tenim. Del Sant Feliu que tenien al cap i al cor, del projecte polític amb què van dirigir l'ajuntament i van lluitar des de desenes d'entitats i llocs de treball, en parlaré en un altre escrit. A tots ells, a totes elles, milers, milers de gràcies!!!