IBI (1/3): (re)explicant el 9%.
En aquest mes que tenim per davant, el tema de l'IBI serà central i recurrent, després de la sentència dictada el 28 de juny pel Tribunal Suprem. Tenim l'obligació, per tant, de gestionar bé aquest tema, donant compliment a la darrera sentència del Tribunal Suprem en els termes que ja vaig explicar en aquest article i en els 23 comentaris posteriors que ha generat. Una sentència que, com dic en l'article, ens diu que l'opció de calendari que vam fer no era la correcta, però que en cap cas estableix que generessin ingressos indeguts que caldria retornar.
Però, per la potència que ha anat agafant la idea d'una pretesa "devolució del 9% cobrat de més", vull tornar a explicar, més ben dit, a resumir i reexplicar, tot allò que he anat exposant en desenes d'articles anteriors i que figuren al final d'aquest escrit de fa un any. Això sí, sense cap valoració més enllà de la descripció dels fets, atès que avui compartim govern amb qui va promoure el recurs.
Qualsevol ciutadà o ciutadana ho pot fer amb els mateixos documents que jo (els rebuts de l'IBI de casa seva dels anys 2013 i 2014). i amb la petita explicació que ara donaré. Ho faig a partir d'un quadre, sobre els rebuts de casa meva, i de cinc moments:
El quadre:
Moment 1: rebut de maig de 2013.
En aquest escrit vaig explicar l'evolució dels valors cadastrals des de fa dotze anys. Com tothom sabíem, després de la crisi immobiliària, els valors cadastrals eren excessius. Com vaig explicar també aquí, al febrer de 2013, vam demanar la rebaixa dels valors cadastrals al Ministeri d'Hisenda. Però en el primer rebut de l'any, al maig de 2013, teníem un valor cadastral alt (123m€) i una base liquidable que s'hi acostava progressivament (109m€). Al multiplicar el valor liquidable pel tipus de gravamen (0,522%), em va sortir el rebut de 571,13€ que vaig pagar fa tres anys.
Moment 2: ple d'octubre de 2013.
En el moment del ple d'octubre de 2013, encara no teníem resposta del Ministeri d'Hisenda a la nostra petició de rebaixa dels valors cadastrals. Per tant, quan havíem de decidir les ordenances fiscals de l'any 2014, vam haver de prendre acords sobre els mateixos factors de la multiplicació que acabo d'exposar. El valor cadastral era el mateix (123m€) i el valor liquidable va créixer la part que li corresponia, un 4,5% (114m€). Com que un dels dos factors de la multiplicació va créixer, vam fer que l'altre, que és l'únic que fixa l'Ajuntament, baixés, per tal que el rebut de l'IBI es mantingués constant. D'aquesta manera, vam preveure que el rebut sortiria de multiplicar la base liquidable (114m€) pel tipus que vam aprovar (0,501%). En teoria, el meu rebut de 2014, si el Ministeri no hagués aprovat la rebaixa dels valors cadastrals, hauria estat de 114.336,03€ x 0,501% = 572,82€, un euro i mig més que el que vaig pagar realment al 2013. Però aquest rebut no es va passar per les raons que explico al moment 3.
Moment 3: plens de febrer i d'abril de 2014 i rebut de maig de 2014.
Amb efectes d'1 de gener de 2014, el Ministeri de Foment va aprovar finalment la rebaixa del 15% dels valors cadastrals. A causa d'aquesta rebaixa, el valor cadastral és el liquidable, no cal acostar-s'hi progressivament com havia passat en els anys anteriors. I vam fer la mateixa operació que en el moment 2, però a la inversa: com que un dels factors de la multiplicació va baixar (de 114m€ a 105m€), l'altre el vam fer pujar: de 0,501% a 0,546%, restablint així el criteri que en tot aquell any vam perseguir: no incrementar el rebut de l'IBI a ningú, després de dos anys (2012 i 2013) que sí que hi havia hagut increments. En el meu cas, 104.744 x 0,546% = 571,90€, que és el que realment vaig pagar (0,77€ més que a l'any anterior). Aquest 0,546% es va aprovar inicialment el 27 de febrer i definitivament l'11 d'abril.
Què argumenten els del 9%?
És un fet innegable que, entre l'1 de gener i el ple del 27 de febrer de 2014, van conviure dues circumstàncies: uns valors cadastrals rebaixats i un tipus de gravamen de quan estaven sense rebaixar. Per corregir-ho, en el ple del 27 de febrer de 2014, amb informe favorable de la interventora municipal, ja que es va aprovar abans del dia 1 de març de 2014, es va fixar el tipus de 0,546%,
Però, els qui posen en qüestió aquesta decisió, al·leguen que a l'1 de març estava aprovat inicialment, però no definitivament. No qüestionen la decisió, sinó el calendari. Com a mínim una part dels que defensen la teoria del "cobrament de més" diuen que, si s'hagués aprovat al gener i no al febrer, no hauria tingut sentit posar el recurs.
En síntesi, el que argumenten els del 9% és el final del quadre següent:
Al·legant que el que compta per damunt de tot és que la data d'aprovació definitiva no va ser anterior a l'1 de març sinó l'11 d'abril, agafen el rave per les fulles i defensen, invocant aquestes raons de calendari, que cal prendre els dos factors en el seu valor més baix: el valor cadastral rebaixat (105m€) i el tipus que corresponia quan estava sense rebaixar (0,501%), Com que vam aplicar el 0,546% i defensen que tocava el 0,501%, fan la divisió i concluen que l'Ajuntament ha de tornar un "9% cobrat il·legalment de més".
En el meu cas concret, defensen que jo hauria hagut de pagar, diuen, 104.744 x 0,501% = 524,77€. És a dir, en el meu cas, un 8,12% menys i que l'Ajuntament m'ha de tornar, diuen, 46,37€. Però realment l'Ajuntament me'ls ha de tornar? Aquest ingrés de 46,37€ és realment un ingrés indegut? I, si comptem la totalitat dels rebuts de la ciutat, són indeguts i s'han de "retornar" 1,3 milions d'euros??? (M'explico: en el pressupost de 2014, hi havia una previsió d'IBI de 14,41milions d'euros. El 9% són 1,297 milions d'euros. A quants serveis municipals afectaria una retallada tan brutal?)
I què ha passat després? Moment 4: rebut de maig de 2015 i eleccions municipals.
Al maig de 2015, passen dues coses: el primer rebut de l'IBI de l'any i les eleccions municipals.
Parlem del rebut de l'IBI: CiU i ICV-EUiA vam decidir, per tal de complir el nostre compromís electoral d'ajustar l'IBI en el mandat al cost de la vida en els quatre anys, rebaixar el rebut de l'IBI en un 2%, fent que el tipus baixés del 0,546% al 0,537%, Com es veu a la fila 4 del quadre següent, jo vaig pagar aproximadament 10€ menys d'IBI l'any 2015 en relació a l'any anterior.
Parlem ara del resultat de les municipals de 2015. Tot i la confrontació i la tensió acumulada als darrers dies de la campanya, vistos els resultats, l'assemblea d'ICV-EUiA, amb un gran sentit de ciutat, de respecte a la voluntat de la ciutadania i d'acabar estratègicament amb les antigues i ja sense sentit lluites entre els dos grans partits d'esquerres de Sant Feliu, decideix fer govern amb qui ens havia portat als jutjats. El temps dirà si va ser o no una decisió encertada. El temps...... o la forma com governem l'aplicació d'aquesta sentència.
Moment 5: ple d'octubre de 2015.
Arribem així al ple d'ordenances fiscals, al mes d'octubre de 2015. El nou govern d'ICV-EUiA i PSC va aprovar les seves primeres ordenances fiscals per a l'any 2016... en el marc d'una segona rebaixa de valors cadastrals. Es va produir, per tant, la situació reflectida a aquest quadre:
Com és lògic, amb una segona rebaixa dels valors, per compensar-la, hi va haver un segon increment del tipus de gravamen. Com és lògic, ningú que pensi en les sostenibilitat dels serveis que presta l'Ajuntament a la ciutadania, va plantejar llavors que cal agafar el valor liquidable més baix (el de 2016) amb el tipus de gravamen més baix (el de 2015)... que és el que va passar, com espero que s'hagi entès, fa dos anys. Amb un sentit lògic de responsabilitat institucional i de govern, aquest cop ningú no ens ha portat als tribunals. Prenent la mateixa decisió que fa dos anys (rebaixa de valors i increment paral·lel de tipus) ningú no ens ha portat ara als tribunals. Ningú.
Per acabar, dues coses més:
Però, per la potència que ha anat agafant la idea d'una pretesa "devolució del 9% cobrat de més", vull tornar a explicar, més ben dit, a resumir i reexplicar, tot allò que he anat exposant en desenes d'articles anteriors i que figuren al final d'aquest escrit de fa un any. Això sí, sense cap valoració més enllà de la descripció dels fets, atès que avui compartim govern amb qui va promoure el recurs.
Qualsevol ciutadà o ciutadana ho pot fer amb els mateixos documents que jo (els rebuts de l'IBI de casa seva dels anys 2013 i 2014). i amb la petita explicació que ara donaré. Ho faig a partir d'un quadre, sobre els rebuts de casa meva, i de cinc moments:
El quadre:
Moment 1: rebut de maig de 2013.
En aquest escrit vaig explicar l'evolució dels valors cadastrals des de fa dotze anys. Com tothom sabíem, després de la crisi immobiliària, els valors cadastrals eren excessius. Com vaig explicar també aquí, al febrer de 2013, vam demanar la rebaixa dels valors cadastrals al Ministeri d'Hisenda. Però en el primer rebut de l'any, al maig de 2013, teníem un valor cadastral alt (123m€) i una base liquidable que s'hi acostava progressivament (109m€). Al multiplicar el valor liquidable pel tipus de gravamen (0,522%), em va sortir el rebut de 571,13€ que vaig pagar fa tres anys.
Moment 2: ple d'octubre de 2013.
En el moment del ple d'octubre de 2013, encara no teníem resposta del Ministeri d'Hisenda a la nostra petició de rebaixa dels valors cadastrals. Per tant, quan havíem de decidir les ordenances fiscals de l'any 2014, vam haver de prendre acords sobre els mateixos factors de la multiplicació que acabo d'exposar. El valor cadastral era el mateix (123m€) i el valor liquidable va créixer la part que li corresponia, un 4,5% (114m€). Com que un dels dos factors de la multiplicació va créixer, vam fer que l'altre, que és l'únic que fixa l'Ajuntament, baixés, per tal que el rebut de l'IBI es mantingués constant. D'aquesta manera, vam preveure que el rebut sortiria de multiplicar la base liquidable (114m€) pel tipus que vam aprovar (0,501%). En teoria, el meu rebut de 2014, si el Ministeri no hagués aprovat la rebaixa dels valors cadastrals, hauria estat de 114.336,03€ x 0,501% = 572,82€, un euro i mig més que el que vaig pagar realment al 2013. Però aquest rebut no es va passar per les raons que explico al moment 3.
Moment 3: plens de febrer i d'abril de 2014 i rebut de maig de 2014.
Amb efectes d'1 de gener de 2014, el Ministeri de Foment va aprovar finalment la rebaixa del 15% dels valors cadastrals. A causa d'aquesta rebaixa, el valor cadastral és el liquidable, no cal acostar-s'hi progressivament com havia passat en els anys anteriors. I vam fer la mateixa operació que en el moment 2, però a la inversa: com que un dels factors de la multiplicació va baixar (de 114m€ a 105m€), l'altre el vam fer pujar: de 0,501% a 0,546%, restablint així el criteri que en tot aquell any vam perseguir: no incrementar el rebut de l'IBI a ningú, després de dos anys (2012 i 2013) que sí que hi havia hagut increments. En el meu cas, 104.744 x 0,546% = 571,90€, que és el que realment vaig pagar (0,77€ més que a l'any anterior). Aquest 0,546% es va aprovar inicialment el 27 de febrer i definitivament l'11 d'abril.
Què argumenten els del 9%?
És un fet innegable que, entre l'1 de gener i el ple del 27 de febrer de 2014, van conviure dues circumstàncies: uns valors cadastrals rebaixats i un tipus de gravamen de quan estaven sense rebaixar. Per corregir-ho, en el ple del 27 de febrer de 2014, amb informe favorable de la interventora municipal, ja que es va aprovar abans del dia 1 de març de 2014, es va fixar el tipus de 0,546%,
Però, els qui posen en qüestió aquesta decisió, al·leguen que a l'1 de març estava aprovat inicialment, però no definitivament. No qüestionen la decisió, sinó el calendari. Com a mínim una part dels que defensen la teoria del "cobrament de més" diuen que, si s'hagués aprovat al gener i no al febrer, no hauria tingut sentit posar el recurs.
Per què, doncs, no es va aprovar al gener i es va esperar al
febrer? Com vam explicar als portaveus, al 2013 van
passar dues coses: la rebaixa dels valors cadastrals i les dures condicions de
la llei d’estabilitat pressupostària, més quan entre 2012 i 2013 vam haver de fer un pla de sanejament. Si el canvi de tipus s’hagués fet al
gener, l’última liquidació pressupostària aprovada era de l’any 2012 i amb
dèficit: no hauríem superat el criteri d’estabilitat i la interventora hauria
informat negativament, argumentant que el tipus havia de ser superior a 0,546% a causa
del dèficit de finals de 2012. Per evitar el bloqueig de la intervenció i aprovar els requisits d’estabilitat sense
incrementar els rebuts a ningú, havíem de tenir aprovada la liquidació de 2013,
que ja era positiva. Aquesta liquidació es va tenir a finals de febrer i per
això el tipus de 0,546% es va aprovar inicialment al febrer i no al
gener. L'aprovació definitiva va ser al ple de l'11 d'abril, sempre
dins dels terminis establerts per poder girar els rebuts amb què tots
contribuïm al finançament de la ciutat. Si haguéssim prioritzat el criteri de respecte escrupolós al calendari... hauríem hagut d'aprovar al gener un tipus d'IBI superior al 0,546%! Continuo estant convençut que vam optar per un calendari favorable als interessos de la ciutadania i garantint el bon funcionament municipal, sense generar cap forat al pressupost. Recomano la lectura de l'acta del ple de l'11 d'abril per veure amb detall les raons que aquí he intentat resumir. Però aquesta interpretació
que calia esperar la liquidació de 2013 per complir amb la llei d'estabilitat
pressupostària és la que el Tribunal Suprem ha dit que és incorrecta, ja que no
va permetre l'aprovació definitiva del tipus abans de l'1 de març, que
considera un criteri immutable. Tot i que, per evitar el dilema en què ens vam trobar entre gener i febrer... el Ministeri d'Hisenda va emetre (el dia 4 de març de 2014!) una circular dient que s'havia de seguir el criteri de prioritat que l'Ajuntament havia seguit però que (com si fos culpa de l'Ajuntament....) no s'havia emès unes setmanes abans.
En síntesi, el que argumenten els del 9% és el final del quadre següent:
Al·legant que el que compta per damunt de tot és que la data d'aprovació definitiva no va ser anterior a l'1 de març sinó l'11 d'abril, agafen el rave per les fulles i defensen, invocant aquestes raons de calendari, que cal prendre els dos factors en el seu valor més baix: el valor cadastral rebaixat (105m€) i el tipus que corresponia quan estava sense rebaixar (0,501%), Com que vam aplicar el 0,546% i defensen que tocava el 0,501%, fan la divisió i concluen que l'Ajuntament ha de tornar un "9% cobrat il·legalment de més".
En el meu cas concret, defensen que jo hauria hagut de pagar, diuen, 104.744 x 0,501% = 524,77€. És a dir, en el meu cas, un 8,12% menys i que l'Ajuntament m'ha de tornar, diuen, 46,37€. Però realment l'Ajuntament me'ls ha de tornar? Aquest ingrés de 46,37€ és realment un ingrés indegut? I, si comptem la totalitat dels rebuts de la ciutat, són indeguts i s'han de "retornar" 1,3 milions d'euros??? (M'explico: en el pressupost de 2014, hi havia una previsió d'IBI de 14,41milions d'euros. El 9% són 1,297 milions d'euros. A quants serveis municipals afectaria una retallada tan brutal?)
I què ha passat després? Moment 4: rebut de maig de 2015 i eleccions municipals.
Al maig de 2015, passen dues coses: el primer rebut de l'IBI de l'any i les eleccions municipals.
Parlem del rebut de l'IBI: CiU i ICV-EUiA vam decidir, per tal de complir el nostre compromís electoral d'ajustar l'IBI en el mandat al cost de la vida en els quatre anys, rebaixar el rebut de l'IBI en un 2%, fent que el tipus baixés del 0,546% al 0,537%, Com es veu a la fila 4 del quadre següent, jo vaig pagar aproximadament 10€ menys d'IBI l'any 2015 en relació a l'any anterior.
Parlem ara del resultat de les municipals de 2015. Tot i la confrontació i la tensió acumulada als darrers dies de la campanya, vistos els resultats, l'assemblea d'ICV-EUiA, amb un gran sentit de ciutat, de respecte a la voluntat de la ciutadania i d'acabar estratègicament amb les antigues i ja sense sentit lluites entre els dos grans partits d'esquerres de Sant Feliu, decideix fer govern amb qui ens havia portat als jutjats. El temps dirà si va ser o no una decisió encertada. El temps...... o la forma com governem l'aplicació d'aquesta sentència.
Moment 5: ple d'octubre de 2015.
Arribem així al ple d'ordenances fiscals, al mes d'octubre de 2015. El nou govern d'ICV-EUiA i PSC va aprovar les seves primeres ordenances fiscals per a l'any 2016... en el marc d'una segona rebaixa de valors cadastrals. Es va produir, per tant, la situació reflectida a aquest quadre:
Com és lògic, amb una segona rebaixa dels valors, per compensar-la, hi va haver un segon increment del tipus de gravamen. Com és lògic, ningú que pensi en les sostenibilitat dels serveis que presta l'Ajuntament a la ciutadania, va plantejar llavors que cal agafar el valor liquidable més baix (el de 2016) amb el tipus de gravamen més baix (el de 2015)... que és el que va passar, com espero que s'hagi entès, fa dos anys. Amb un sentit lògic de responsabilitat institucional i de govern, aquest cop ningú no ens ha portat als tribunals. Prenent la mateixa decisió que fa dos anys (rebaixa de valors i increment paral·lel de tipus) ningú no ens ha portat ara als tribunals. Ningú.
Per acabar, dues coses més:
- Com fa dos anys, rebutjaré qualsevol acusació d'haver cobrat il·legalment un sol euro a ningú. I només acataré per imperatiu legal l'obligació de "devolució d'un 9% cobrat de més" si m'hi obliga la Intervenció municipal.
- De la mateixa manera que rebutjo el concepte "devolució" si no m'hi obliga la interventora, sí que sóc partidari d'una rebaixa del tipus d'IBI que permeti, en un termini curt de temps, una absorció equivalent d'aquest diferencial del 9% aprofitant els bons resultats de la gestió municipal, com posarem de manifest amb l'aprovació del compte general de 2015 al proper ple de juliol. Però d'això ja en parlaré en un proper segon article, que publicaré després que tots els portaveus dels grups municipals hagin conegut i valorat l'informe dels màxims responsables jurídics i econòmics de l'Ajuntament.
Comentaris
com jo ho veig, en el seu moment s' ho van fer venir bé, perquè el IBI no fos massa car quan el valor catastral ho era i en quan aquest valor els va deixar van pujar el seu marge, per matenir el valor de l' IBI. Això va suposar un alleujament en un principi pels ciutadans, però després va suposar un major ingrés en les arques de l' ajuntament. Potser ben explicat, es podria suposar que en un acte de bona fe van intentar que en moments durs de crisi la pressió impositiva de l' IBI no fos tan forta a les llars dels santfeliuencs i que després, que es on jo veig que van cometre l' error, van equilibrar-ho vostés mateixos. I es aquí on s' agafa la denùncia. Segurament no ho entés del tot bé, però tinc varies consideracions.
La primera, ja que reconeix que han fet coses malaments, unes disculpes clares no estarien de més.
La segona, l' excusa de no cumplir una sentència perqué surtiria massa car per la societat de Sant Feliu es quel com que ja vaig sentir en el ple que tractava el tema del cementiri per part d' un regidor del PSC. Li demano que canvii d' estrategia, perquè es ridícul i vergonyós que que l' excusa per no fer quelcom d' imperatiu legal es que surtiria massa car. Si no es lícit el que han fet, assumeixin responsabilitats i no tirin pilotes fora plorant que el pressupost s'en resentiria... perquè això es vergonyós.
La tercera es l' amenaça, gens velada, als seus companys de govern, als que obliga a acatar el que vosté digui per tal de que continui l' estabilitat a l' ajuntament. "El temps dirà si va ser o no una decisió encertada. El temps... o la forma com governem l' aplicació d' aquesta sentència". Hom diria que son companys de govern, entre d' altres coses, perquè sabien en el seu moment que perdrien aquesta sentència i per tant volien possar qui els va denunciar entre l' espasa i la paret. Lleig... molt lleig.
Personalment em quedo en que van intentar fer les coses bé, però d' una manera totalment matussera. Ara ja veureuem que passa, però potser que el seu error de fer les coses bé surti molt car a aquesta ciutat, tinguin clar en tot moment i desde el principi, que si això passa... sempre haurà estat per culpa seva, no pas de qui els va denunciar i molt menys del ciutadans de Sant Feliu.
Segurament m'he explicat malament, però igualment et recomano una segona lectura: enlloc he dit que és massa car. Al contrari, al final de l'escrit dic que cal trobar una solució a aquest tema, compensant d'alguna manera que acordem el diferencial entre dos maneres de considerar el calendari. Cap problema en repartir en dos o tres anys una rebaixa de l'IBI que sigui equivalent a les xifres de què estem parlant.
Però sí alguns problemes de concepte. Primer: jo no he reconegut ni reconeixeré que hem fet coses malament i per tant no demanaré disculpes clares de res. Com a molt, davant dues interpretacions possibles de calendari, el Suprem diu que no vam encertar la correcta. Així de simple: la llei diu que el tipus de l'IBI havia d'estar aprovat abans de l'1 de març, sense especificar si era inicialment o definitivament. Nosaltres, amb el vist-i-plau de la interventora, que en cap moment va dir res al respecte, vam interpretar que n'hi havia prou amb l'aprovació inicial.
Segon: si tots volem complir la sentència! Qui diu que no? El tema està en COM COMPLIR LA SENTÈNCIA. I no és un tema del que el seny, la lògica o les opinions d'uns i altres puguin dir, sinó del que digui QUI TÉ LA RESPONSABILITAT PER FER-HO. Si, per exemple, jo entenc que per complir la sentència he de "tornar" (no sé què, com ja he dit, perquè a ningú que va pagar 100 un any va pagar 109 al següent) i vull tornar... no podré fer-ho si la interventora, llei en mà, em diu que prevarico perquè la sentència no estableix que he de tornar!!! És així de senzill: complir la sentència del Tribunal Suprem... en la pròpia normativa que el Tribunal reconeix que diu com aplicar la sentència!
Tercer: amenaces cap ni una... Estem parlant que ICV i EUiA vam assumir un risc: obrir la via política a qui va preferir la via judicial. Un risc gran que, com tots els riscos, en algun moment haurem de revisar si al final va valer la pena o no. Jo era i sóc decididament partidari de l'acord de govern que vam subscriure... però ni ara ni mai he anat amb el lliri a la mà.
I no, no hem fet res de manera matussera. L'únic "error", i del que no havíem estat informats per qui havia de fer-ho, és considerar que n'hi havia prou amb una aprovació inicial del 0,546% abans de l'1 de març, quan havia de ser (perquè així ho diu al Tribunal Suprem) l'aprovació definitiva. Així que, Isarn, de CULPA (????) gens ni mica.
Salut!!!