5 i 6 d'octubre: de la Llei de Barris... (1/2)

Foto del ciutadà Pedro Gómez.

Foto de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu.

Foto de la galeria de fotos del facebook de l'Ajuntament.

Foto de la galeria d'imatges del Fet a Sant Feliu.

El diumenge 5 d'octubre es va inaugurar el Centre Cívic les Tovalloles, al lloc on hi havia l'anomenada "fàbrica de les tovalloles", que en els darrers anys (va tancar el 1965) es deia Macofil. És la darrera actuació urbanística de la coneguda com a Llei de Barris. Una Llei que va impulsar el president Pasqual Maragall, que es va aprovar per unanimitat a l'Ajuntament en el ple de juny de 2006 i que ha permès la completa transformació urbanística i l'enfortiment dels programes socials als barris de la Salut i de Can Calders. Tota la informació sobre el procés que han viscut aquests dos barris entre 2006 i 2014 es pot veure en el blog de Fem Barri.

Essent jo alcalde, ja vaig tenir oportunitat d'inaugurar el primer tram de la remodelació de la Riera, el 31 de maig de l'any passat, com vaig explicar en aquest escrit. La inauguració del Centre Cívic i la urbanització de la Riera de la Salut són dos grans resultats de la Llei de Barris a Sant Feliu, però abans n'hi va haver d'altres: la urbanització de la plaça de les Roses, la millora dels carrers de Can Calders (Santa Creu, Francesc Mestres, Can Calders, Agustín Domingo), la millora del carrer Sagrament, al barri de la Salut, la realització de millores en les comunitats dels barris (supressió d'aigües de dipòsit, instal·lació d'ascensors, rampes d'entrada als edificis,...), etc. I també mesures de caràcter social i cultural, sobretot basats en els projectes de formació i d'ocupació que s'han dut a terme des de l'oficina de Fem Barri o en la recuperació de la memòria històrica dels dos barris. En total, en aquests vuit anys, la Salut i Can Calders han tingut una inversió d'onze milions d'euros (50% Generalitat i 50% Ajuntament). L'equipament que vam inaugurar diumenge ha costat 2,1 milions d'€, dins d'aquests onze.

El Centre Cívic té dues plantes. En la primera, hi haurà la seu del Centre de Normalització Lingüística Roses, (que torna al barri de Can Calders després de dos anys de provisionalitat al Palau Falguera) i de l'esplai Diversitat Lúdica. A la planta baixa, hi ha diversos espais d'ús comú. Destaca una gran sala d'actes amb capacitat per a 250 persones, dues sales polivalents, un espai per a la gent gran i diversos despatxos, per a les entitats dels dos barris. Recordant el passat tèxtil de l'espai, l'entrada acull un dels telers de l'antiga fàbrica. Podeu tenir més informació sobre les característiques de l'edifici aquí.

En el meu discurs d'inauguració del Centre Cívic les Tovalloles, vaig expressar tres idees:

1. Els agraïments per la construcció de l'equipament i per l'acte d'inauguració
2. Les raons de fons i les grans decisions que han permès la construcció de l'equipament
3. El futur ús ciutadà de l'equipament.

1. Els agraïments recents:

Els vull reproduir aquí perquè sense la seva feina, el Centre Cívic i l'acte d'inauguració no haurien estat possibles:

• als arquitectes que van dissenyar el projecte
• a l'empresa constructora, VIAS Construcciones.
• als serveis tècnics municipals, que han fet el seguiment de les obres
• als tècnics municipals de l'Oficina Fem Barri
• al conjunt de treballadors i treballadores municipals que han fet possible des de la informació a la ciutadania fins a la neteja dels espais
• a les colles de foc i de tabals dels barris de la Salut i de Can Calders que han participat en l'acte d'inaguruació.
• a les colles de la ciutat que també hi han participat

2. Les raons de fons (transformació urbanística i justícia social) i les grans decisions (canalització de la Riera, compra de la fàbrica i Llei de Barris):

Vaig fer un breu recordatori i agraïment de la lluita de les associacions de veïns de la Salut i de Can Calders per fer possible la gran transformació dels seus barris: transformació urbanística en clau de justícia social. Amb les seves lluites, i amb un ajuntament que ha volgut i sabut donar-hi resposta, una frontera intransitable entre dos barris enormement densificats i sense serveis s'ha transformat en un passeig amable que uneix definitivament dos grans barris de la nostra ciutat.

Vaig voler agrair explícitament a Juan Antonio Vázquez, alcalde el juny de 2006, que encapçalés inicialment el projecte. Vaig voler agrair a tots els partits que llavors eren presents a l'Ajuntament (ICV-EUiA, PSC, CiU, PP i ERC) el seu suport unànime en aquell moment, i als regidors de tots els consistoris el seu paper en el desenvolupament del projecte aprovat fa vuit anys.

I tot seguit vaig agrair a tres persones que, molt abans de 2006, van adoptar les tres decisions que han fet possible aquesta història de transformació urbanística i de justícia social:

• Francesc Baltasar, alcalde de l'Ajuntament que va aprovar (desembre de 1994) i tirar endavant la canalització subterrània de la Riera de la Salut des de l'extrem urbà de la Riera (més amunt del polígon Multindus) fins al riu.
• Àngel Merino, alcalde de l'Ajuntament que va aprovar la compra de la fàbrica de les tovalloles, amb l'únic suport (novembre de 2002) d'Iniciativa i amb el vot contrari de PSC, CiU, PP i ERC. Aquí adjunto l'acta d'aquell ple, molt dur, molt tens, en què només la determinació dels companys i companyes del partit va permetre la compra de l'espai on ara s'ubica el Centre Cívic.
• Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, artífex i protagonista del primer Govern catalanista i d'esquerres de Catalunya, creador i impulsor de la Llei de Barris (estiu de 2004) que va prioritzar una política d'inversions en els barris obrers de Catalunya que, posteriorment, el Govern de CiU ha liquidat.

3. El futur ús ciutadà de l'equipament.

Com vaig explicar al meu discurs, ara serà la seu de serveis per a la ciutat, com el Centre de Normalització Lingüística, i per al barri, com ara la seu de les seves associacions (de veïns, de comerciants, etc). El Centre Cívic serà, en definitiva, allò que el veïnat i les entitats acabin donant de sentit i de contingut a l'equipament. Vaig acabar el discurs amb un "Entreu a casa vostra!".

El que, pel context, no calia dir fa referència a la gestió. Durant el primer any, serà de gestió directa de l'Ajuntament. Diumenge tot just vam inaugurar, però la feina grossa comença ara: la reubicació de les entitats, la represa de múltiples activitats en espais nous, etc. Hi pot haver algun problema amb alguna entitat, i ha de ser el mateix Ajuntament qui ho gestioni. Però la vocació de futur del Centre Cívic passa per dos criteris que tenim la voluntat d'anar consolidant progressivament:

1. La gestió cívica. En el ple de setembre, l'anterior a la inauguració, vam aprovar per unanimitat una moció en què s'explicita que el Centre el porti una entitat ciutadana a partir de l'1 de setembre de 2015, i vam marcar el procediment per fer-ho, que es concretarà ben aviat en el plec corresponent. 
2. La coordinació entre tots els centres cívics. En aquest mandat, s'han posat en funcionament dos centres cívics: el de les Tovalloles i el del Mas Lluí. Se sumen al conjunt d'equipaments cívics i culturals de la ciutat, i arriben ja a tots els nostres barris. Per millorar l'oferta de les seves activitats al conjunt de la ciutadania, caldrà consolidar la seva coordinació de programació i de serveis. Aquesta és, d'altra banda, una de les conclusions del Pla Estratègic de Cultura que properament portarem a aprovació del ple municipal.

I, per acabar, una imatge molt clara del passat que hem deixat enrera. Hi ha vegades que el passat s'idealitza, però veient el que teníem i el que tenim, estic segur que no caurem en aquesta temptació:

Foto de Blas Serrano Miranda (3 d'octubre de 1987). Extreta d'aquesta galeria de Fem Barri.