IBI: comprensible la polèmica amb la comissió ciutadana, inacceptables les lliçons de Grisó, Borrell i Alegre.

Des de finals de juny, he tingut tres moments públics de debat de l'IBI: el debat de mig mandat del 25 de juny, el ple del 27 de juny i la reunió amb la comissió ciutadana del 8 de juliol.

És un debat ciutadà obert, en què considero que m'estic explicant de forma clara i completa. Evidentment, s'hi pot estar en desacord i això és absolutament comprensible. Però el que em sobta enormement és que hi hagi persones que, parlant des del coneixement de la gestió municipal i des de la seva pròpia experiència com a anteriors regidors de govern, ara em vulguin donar lliçons sobre què hem de fer amb els impostos i amb el pressupost.

Em va passar el debat del 25 de juny: em va sorprendre que Xavier Alegre, futur alcaldable de Ciutadans i anterior regidor socialista d'Urbanisme en el govern de Sant Feliu des de juliol de 2004 a juny de 2011, ens "aprovés" en polítiques socials, però encara em va sorprendre més que ens "suspengués" en política fiscal, dient que era inacceptable el que estem decidint en l'IBI. Em va passar en el ple del 27 de juny, quan la senyora Borrell, regidora d'Hisenda entre juny de 2007 i de 2011, va voler fer el mateix. I finalment, i aquesta va ser la gota que em va fer vessar el got de la paciència, quan el senyor Grisó, regidor d'Esports entre juny de 2007 i de 2011, va intervenir en la reunió de la comissió ciutadana del 8 de juliol, també volent-nos donar lliçons al regidor d'Hisenda i a mi. No tinc per costum parlar d'altres: vull explicar a bastament el sentit i els objectius de la meva acció política, tant a la plaça de la Vila (Ajuntament) com al carrer Torras i Bages (Iniciativa), però sense analitzar als altres partits de Sant Feliu. Però quan em volen donar lliçons persones que crec que no estan capacitades per donar-me-les, no em puc estar de posar dues coses al seu lloc.

En primer lloc, ens poden donar lliçons sobre l'IBI els que han gestionat així?:

Per entendre bé aquest quadre, cal comparar-lo amb el quadre exactament igual que mostra l'evolució entre 2011 i 2015. Cal comparar la fila en vermell, que és l'import mitjà per rebut. En el període en què Grisó, Borrell i Alegre estaven al govern, l'IBI mitjà va pujar un 33,79%, mentre que el cost de la vida va pujar el 10,10%: més del triple. Home, lliçons dels "del triple" als qui estem compromesos en ajustar l'evolució de l'IBI a la de l'IPC no sembla que siguin de rebut, no?

En segon lloc, ens poden donar lliçons sobre el pressupost els que han gestionat així?:

Cada cop que comparo la capacitat d'inversió del segon govern Vázquez amb la de l'actual equip de govern, em faig creus que ens demanin la més mínima explicació sobre les inversions. Per exemple, sobre el Mercat municipal. En el període en què Grisó, Borrell i Alegre estaven al govern, van disposar de 45 milions d'euros per a inversions, mentre que nosaltres en tindrem amb prou feines 20. I pel que fa a les despeses ordinàries, gastem menys que al 2008, amb un increment aproximat de l'IBI del 15% en aquests cinc anys. Home, lliçons dels de "la casa és gran" als que volem gestionar en temps de retallades sense tocar cap política social i volent incrementar l'equitat en l'accés a tots els equipaments, tampoc no sembla de rebut, oi?

Sóc conscient de dues coses: de la dificultat de la gestió municipal (és molt diferent veure els toros des de la barrera que sortir a la plaça, per utilitzar termes de l'ambient de San Fermín d'aquests dies) i de la necessitat que ens entenguem les forces polítiques que aspirem a governar l'Ajuntament, molt més enllà d'anar-nos assenyalant la palla en l'ull de l'altre. Jo vull mantenir aquest capteniment responsable, però estaria bé que altres, especialment els socialistes, tinguessin també aquest capteniment. I, posats a demanar, que Ciutadans no caigués en la demagògia tan... alegrement.