02/09/12: Antonio de Oses ens deixa prematurament, però la seva obra queda per sempre.

Antonio de Oses amb la seva dona, Marisa. Les fotos en color me les ha facilitat la seva germana Montse. L'Antonio ha tingut, en tot moment, tota la seva família al seu costat.


Aquesta foto pertany al programa electoral del PSUC a les eleccions de 1979. Avui, al funeral, tant l'Alejandro com en Cesc han estat també al costat de l'Antonio i de tota la seva família.

"Si hubiera un paraíso para los no creyentes, seguro que ahí estarías tú, jugando con la hoz y el martillo, jugando con todos los que hubieran luchado por la justicia y por la igualdad". A la cerimònia de comiat que avui ha tingut lloc al tanatori de les Corts, aquestes paraules pronunciades per la seva dona, Marisa, són el resum de la trajectòria vital d'Antonio de Oses Leiva.

Ha mort massa jove, als 57 anys, i després d'una llarguíssima malaltia que el va apartar ja fa gairebé quinze anys de la vida política i de la seva activitat social. Una intensa i profitosa activitat política i social, que el va portar de tenir responsabilitats a la junta directiva de l'Associació de Veïns Roses-Castellbell (vivia als edificis de la Cooperativa Sant Jordi, on la señora Ana i el señor Antonio, els seus pares, tenien un petit colmado) fins a la primera candidatura del PSUC, a les eleccions de 1979, amb només 23 anys.

I amb aquella edat, va ser el primer regidor d'Ensenyament de la democràcia recuperada. Una responsabilitat enorme pels dèficits que el franquisme havia deixat en educació i per les expectatives que la recuperació de la democràcia comportava, en un context econòmic, a més, també molt difícil. I l'Antonio, i tot aquell equip del PSUC (el de Cesc Baltasar, Felip Alcántara, Maria Comellas, Jaume Bosch, Juan Sánchez, Vicenç París, Alejandro Huerga, Paco Romero, Mercè Fernández, Salvador Bertran,...) se'n van sortir. I tant que se'n van sortir!

L'Antonio de Oses és el regidor d'Ensenyament que va ser al capdavant de les primeres mobilitzacions per aconseguir els mestres que ens faltaven (aquell curs 1979-80 va ser quan el vaig conèixer, quan jo era professor de català a l'Escola Gaudí), era el regidor que va negociar i aconseguir la construcció de les escoles Salvador Espriu, Pau Vila i Gegant del Pi, formava part de l'equip de govern que va crear el primer Equip d'Assessorament Psicopedagògic, les primeres comissions d'escolarització, que va impulsar el treball amb les APA o els primers materials escolars locals (com ara "El meu llibre de Sant Feliu" o tots els materials sobre la recuperació de les festes, al costat de l'Àngel Merino, llavors regidor de Cultura), la creació de l'Escola de Persones Adultes o la contractació de professorat d'educació física,... I tantes altres coses més.

Sant Feliu té molt a agrair i reconèixer a l'Antonio de Oses i a centenars de persones com ell. Malauradament, prematurament, injustament, l'Antonio ens ha deixat. Però la seva obra queda per sempre.

Comentaris

Albert ha dit…
Recordo que a l'any 1984, quan vaig arribar a Sant Feliu, era per anar a treballar a una escola que iniciava la seva singladura. Es tractava de l'escola Can Fargas ubicada al carrer de les Roses, entre la plaça Pere Dot i la via del tren.
Amb aquesta escola, la regidoria d'educació amb l'Antonio de Oses al capdavant, aconseguia posar fi a una problemàtica social important: l'escolarització de tots els nens i les nenes de Sant Feliu.

L’escola, que sempre va tenir un caràcter provisional ja que es sabia que algun dia arribaria el seu tancament definitiu (juny 1992), va rebre –per part de l’Antonio de Oses- una atenció i dedicació que va ajudar a mantenir la il·lusió a tots els diferents equips docents que va passar durant aquells anys. Crec que és de justícia afirmar que part de l’èxit assolit va ser degut al seu paper estimulador i suggeridor com a regidor. Tenia el costum de visitar freqüentment l’escola per copsar la vida i conèixer el projecte educatiu que s’estava construint.
En nom de tots els professionals (mestres, conserges i especialistes) que hem tingut l’ocasió de treballar –en algun moment- en aquesta escola i per tant, hem tingut l’oportunitat de xerrar dels interessos i inquietuds que ens movien i ens unien, no podem estar més que profundament agraïts per la seva dedicació i constància per aconseguir un bon servei educatiu per a Sant Feliu de Llobregat.

Albert Cabús
Director escola Can Fargas
Victoria Orive ha dit…
Me apena muchisimo la muerte de Antonio gran compañero.y luchador yo tengo muchas horas junto a el por los colegios y mucha anecdotas.mi mas sentido pesame a su familia.un beso para ti donde estes amigo Antonio
Marcial Martín Caballero ha dit…
Le acompaño en el dolor a la familia, me acuerdo del Antonio, tuve entrevistas con el, a raíz de la falta de plazas escolares en la ciudad, persona eficaz y responsable donde los haya, descanse en paz.
Sílvia Serra Guinot ha dit…
Un gran record per al de Oses. Malgrat que fa anys que no gaudim de la seva companyia, l'adéu definitiu sempre dol i porta records de temps passats i experiències conjuntes.
Saturnino Hernández Hidalgo ha dit…
A nuestro amigo Antonio, siempre le agradecere el grandisimo hombre que fué, el teson en su lucha, en como poco a poco hizo realidad los proyecto que en algunos momentos parecian inalcanzables, sobre todo con la paciencia y teson que logro que algun@s Directores de escuelas que veian que las familias entraban en su para hacer cambiar, las cosas El capitan de esas naves fue Antonio de Oses, gracias compañero, GRACIAS ANTONIO
Joaquin Fernandez M ha dit…
Una gran persona, lluitador, educat, amable. Una gran persona.