24/09/12: homenatge d'ICV-EUiA a Lluís Aznar.

Pels volts de Nadal, en Lluís Aznar farà 92 anys. És el militant de més edat d'Iniciativa i, amb la seva dona, Rosa Codinachs, sens dubte el més respectat i estimat. Per aquest motiu, en assemblea de la coalició de l'abril passat, vam decidir organitzar-los un acte públic de reconeixement i homenatge. Com a històric militant del PSUC i d'Iniciativa, però sobretot com a ciutadà d'una dilatadíssima vinculació al sindicalisme i al món de l'esport i la cultura a Sant Feliu. El seu estat de salut ens va aconsellar que, d'acord amb la seva família, canviessim un acte ciutadà en una entranyable trobada amb en Lluís i la Rosa, els seus fills i els seus néts.

En Lluís Aznar va néixer el desembre de 1920 a un poblet d'Almeria, i va venir a Catalunya només amb 3 anys. Primer al Masnou  i, ja abans de la Guerra Civil, a Sant Feliu. La seva primera feina, encara amb quinze anys, va ser de jardiner al Palau Falguera, que havia estat col·lectivitzat per la UGT i el PSUC en els primers moments de la Guerra. Al 1938, amb poc més de disset anys, el van reclutar a la Lleva del Biberó i va anar a defensar la República a la Batalla de l'Ebre. En va sortir viu, i va ser capturat com a presoner pels feixistes, i enviat al camp de concentració que hi havia on actualment hi ha el Parador de San Marcos, a Lleó, on hi va estar mig any. De tornada a Sant Feliu, ja l'esperava el seu gran amor, la Rosa. Però encara va haver de fer la mili, tres anys d'eterna condemna per als soldats que havien lluitat al bàndol vençut.

En Lluís era un home de complexió forta que, ja abans de la Guerra, havia començat a jugar a futbol. I, un cop tornat a Sant Feliu, es va incorporar a la fàbrica de teixits de la Industrial Sedera (la coneguda com a Lisa, justament a la nau restaurada de Can Bertrand).. i al Santfeliuenc FC! Eren els anys quaranta, i s'havia de jugar allà on pagaven una mica més. I així va alternar com a davanter al Santfeliuenc, al Sant Boi i a l'històric Júpiter, del Poblenou, a Barcelona. I, al 1950, es va poder casar amb la Rosa, l'amor de la seva vida, el seu gran amor d'avui i de sempre. 62 anys de casats que fan posar la pell de gallina. Amb ella, va fer una gran família, que va ser present gairebé al complet en l'homenatge que li vam retre: hi van ser el seu fill i la seva filla i els seus respectius esposa i marit, dos dels quatre néts i un dels dos besnéts.

Amb l'inici del moviment sindical a Sant Feliu, Lluís Aznar es va posar ràpidament a treballar amb Comissions Obreres. Poc després, amb el PSUC. Així que va ser legalitzat, Lluís Aznar va treballar amb el nostre partit i va ser de les persones que enllaçaven i donaven continuïtat al pensament comunista entre dues èpoques diferents, però amb la mateixa esperança. Sempre en forma física, un cop jubilat va començar a practicar natació a diari, i ha estat una persona molt estimada també al Club Natació Sant Feliu, del que era soci gairebé des del seu inici. Encara recordo el dia que, quan feia 90 anys, encara una mica abans de la seva malaltia, ens deia a la nostra seu: "noto que em faig vell perquè quan faig deu piscines em canso..."

Lluís Aznar ens ha acompanyat en molts actes i en moltes campanyes. En la darrera, li vaig demanar que tanqués la llista de 30 homes i dones que encapçalava jo mateix. Ell ho va acceptar i a mi em va fer una il·lusió personal molt gran: era la manera de fer visible el meu reconeixement, el meu agraïment i les meves arrels en la gent de la generació d'en Lluís, en els seus valors i els seus somnis.

Vull acabar aquest escrit de reconeixement polític i ciutadà amb una fotografia més personal, de la Cèlia i jo, amb en Lluís i la Rosa. Ens la vam fer a la calçotada republicana de l'any 2010. Simplement perquè, quan els veiem caminar agafats de la mà i somrient després de més de setanta anys de fer junts el mateix camí, ens fan sentir una saníssima enveja i ens marquen també el camí que a la meva dona i a mi ens agradaria també seguir.

Per tant, per tot, gràcies, gràcies, gràcies, Rosa i Lluís!