18/07/22: una tarda de passeig per Sant Feliu.
 |
| Foto del fons de Nicanor Molina, a l'Arxiu Comarcal. |
Abans-d'ahir al matí vaig anar a l'Arxiu per buscar informació i fotografies per diferents temes que estic escrivint al blog. Vaig trobar dades i fotografies que he fet servir en l'article de l'Alumini i per completar l'article de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 a Sant Feliu. Quan a l'Arxiu vaig veure aquesta foto del lateral de l'Alumini, vaig decidir que el passeig de la tarda amb el nostre sisè tresoret d'acollida començaria en aquest mateix punt. I aquest va ser el recorregut.
1. Jocs d'aigua a la plaça de les Roses.
El petitonet és massa petitonet per jugar-hi… però no em vaig resistir a passar-hi i xerrar amb algunes persones, molt contentes amb aquesta idea de l'Ajuntament.
2. Cruïlla de la Riera de la Salut amb Pere Álvarez.
És el punt des d'on Nicanor Molina va fer la foto de 1993. Es pot reconèixer el pont de l'Alumini i la residència de gent gran, antigues oficines de la fàbrica.
3. Carrer Falguera: de Cal Pela Esquenes a saltar en llits elàstics.
Grata sorpresa: a l'inici del carrer Falguera venint des de la Riera, hi acaben de posar això que veieu: tot de llits elàstics permanents, amb unes taules al voltant per prendre alguna cosa mentre la canalla salta. Abans hi havia hagut molts anys un taller de planxisteria, i més abans encara, una fàbrica tèxtil, coneguda popularment com Cal Pela Esquenes.
4. Carrer Falguera, amb plataforma única.
En l'extrem de Rupert Lladó (foto superior) ja hi ha una vorera col·locada i les obres avancen en l'altra meitat. En l'extrem de Cal Manco (carrer Batista, foto inferior), ja es veu com queda acabat. Sense aquelles voreres tan estretes, amb plataforma única, el carrer serà uniforme en tot el seu recorregut.
5. El nou carrer Alfons Comín.
Vaig tombar al carrer Joan Antoni Samaranch, en la cantonada on un escut medieval establia els límits de la propietat dels marquesos de Falguera. Volia veure la nova urbanització dels darreres del carrer Falguera, tocant al passatge Vilafranca, amb l'obertura del carrer Alfons Comín, que donarà a la plaça del mateix nom. És un exemple claríssim de com poden ser de llargs i complicats els projectes urbanístics: això que s'està acabant ara, va començar quan l'Àngel Merino era alcalde i la Maite Ruf, regidora d'Urbanisme, fa més de vint anys! Molts propietaris poc avinguts, que la mà esquerra de la Maite i el treball pacient i de qualitat de l'equip tècnic redactor va anar superant. I suposo que, com en tot, el temps també ajuda... Hi ha coses inalterables: l'esperit de lluita de l'AVV Falguera, expressat en la pancarta que té davant un bar... on abans hi havia una oficina de Caixa Catalunya.
6. Obres a la plaça Alfons Comín.
Tenia ganes de veure com anaven avançant les obres. Era l'única gran plaça que no vam poder remodelar quan era alcalde, i en què vaig donar molta importància a un espai públic de qualitat i ple de vida a tots els barris, un Sant Feliu ple de places on tothom se senti "com a plaça seva". Amb la Lídia, pensàvem en una gran plaça fent de porta d'entrada i molt ben integrada al Parc Falguera, amb les concrecions que es decidissin amb el veïnat. Crec que les obres van en aquesta línia i m'estan agradant molt!
7. Al Parc Falguera!
Vam estar molta estona i vam jugar molta estona amb el tresoret a la gespa del Parc! I després, de tornada a casa!
8. Un nou corraló de Cal Manco.
9. Passant pel carrer de les Creus i pel carrer Que no es passa.
Des del corraló de Cal Manco vaig traspassar la carretera per anar a la cruïlla de la Puntual i, des d'allà, al carrer de les Creus. Davant de la vella fusteria de l'Igual, ja no hi ha la font on la meva mare s'estava més estona del compte per veure un jovenet que treballava en un taller mecànic de la cantonada del carrer Creus. Ni la font, ni la cantonada, ja en obres, com també les properes obres de la casa al costat de la vella escola bressol Snoopy, avui reconvertida en viver d'empreses.
I pujant pel carrer Creus, vaig arribar al carrer de Dalt, pujant fins a la porta del Parc Nadal. Abans que s'obrís el carrer, era un cul de sac conegut com "el carrer que no es passa". On hi havia l'antiga fusteria dels Padres quan era l'Asil Duran, l'edifici on residien abans els capellans dels Padres és avui la seu de Mirabolà, el centre d'acollida on faig de voluntari des que vaig jubilar-me. Els meus fills em diuen en broma que són els meus "acollits grans" en contraposició als "acollits petits" que porto en cotxet. Bromes a part, em mantenen vinculat a la docència i hi faig una tasca que el centre i els joves valoren molt: enguany, he ajudat a dos nois a treure's el graduat en ESO i a un altre noi li he ensenyat a llegir i escriure i les quatre regles. La tasca del personal de Mirabolà és extraordinària, i la inserció social i laboral dels nois que hi han anat passant des de 2017 és la mostra més gran de la importància del seu treball, que aprofito per posar en valor novament.
I 10: el pas a nivell.
Abans de la pujada de la Font del Cuento, com cada dia, travessem el pas a nivell. Cada vegada que el travesso, sento una intensa i immensa emoció personal, d'haver participat molt activament i en primera línia durant els meus 28 anys de regidor (i abans!) en la lluita fins assolir un somni que molts consideraven inabastalble. I que ja tenim aquí. A banda i banda del pas a nivell, ja es van veuen les obres de l'estació i les andanes provisionals. També la ubicació dels ascensors. Abans que acabi l'any, l'estació provisional estarà ja en funcionament en el pas a nivell, que no es podrà travessar en cotxe. Però tot això ja no em correspon a mi d'explicar-ho.
Jo volia només reproduir i recordar un passeig de capvespre d'estiu amb el nostre sisè tresoret d'acollida, potser amb la il·lusió que, en algun moment d'un futur que jo ja no veuré, s'interessi per com era la meravellosa ciutat on va viure els seus primers mesos de vida.