Guinea. Lampedusa. Sant Feliu.




Al Centre Mirabolà, canvien vides. 24 nois que van fugir de la misèria al seu país, han trobat a Sant Feliu l'oportunitat d'una vida millor. Per primer cop, dos nois han aprovat l'ESO i al curs que ve començaran Cicles Formatius (Formació Professional). Sis han aprovat el seu curs de PFI a Aula Sant Feliu o a altres centres similars de la comarca. Quatre estan fent ESO. Tres nois han sortit amb contracte de treball i comencen la seva vida adulta, amb acompanyament dels professionals del centre. La resta, continuarà el curs que ve el seu procés formatiu. Professorat dels nostres instituts, d'Aula Sant Feliu (un servei municipal importantíssim!) i treballadors socials de Mirabolà (gestionat per Suara Cooperativa) són la base perquè nois amb una gran determinació personal i amb moltes ganes prenguin el timó de la seva vida i es preparin per a un futur entre nosaltres, formant part de nosaltres.

Des que em vaig jubilar fa un any, hi faig de voluntari, conjuntament amb l'Escola Gaudí. I avui, un noi de Guinea Conakry amb qui he treballat tot l'any, m'ha escrit aquesta nit per dir-me que ha aprovat l'ESO i al setembre comença Cicles. El seu escrit m'ha emocionat moltíssim! Un noi que, amb 15 anys, va travessar el desert, l’infern de Líbia, la Mediterrània, que va estar sis mesos a Lampedusa i va acabar a Sant Feliu, és un noi enormement valent i conscient del valor i el sentit del seu esforç. M'agrada haver-lo ajudat, coordinadament amb Mirabolà i l'Institut Martí Dot. Parla vuit idiomes (quatre africans i quatre europeus (francès, italià, català i castellà) i moltes ganes d'aprendre i de tornar a la societat que l'ha acollit tot el que n'ha rebut. Aquest primer curs, també he donat suport en castellà, català i matemàtiques a cinc nois més (del Marroc i de Gàmbia) que faran de cuiners, electricistes i pintors entre nosaltres, quan completin el seu procés formatiu, que inclou moltes hores de pràctiques.

Els qui em coneixen, saben que sovint dic un refrany que m’encanta i amb el qual m'identifico plenament: "fa més soroll un arbre que cau que cent que creixen". Doncs bé, vull reivindicar amb veu alta i amb legítim orgull la feina dels qui fan créixer arbres i més arbres entre nosaltres:
  • els professionals de l'ensenyament (gràcies, companyes i companys del Martí Dot, Olorda, Mercedàries i Aula Sant Feliu), 
  • els treballadors i treballadores socials de Suara Cooperativa, 
  • els responsables polítics de la Generalitat i l'Ajuntament que vetllen pel bon funcionament de Mirabolà, 
  • les famílies que fan de mentores d'alguns dels nois del Centre,  
  • les famílies de la comunitat musulmana que els fan de coixí i de suport, 
  • les entitats (com els agrada l'esport!) on entrenen i juguen.
No som una ciutat ni una societat perfecta, no existeixen les ciutats ni les societats perfectes... però no em cap cap dubte que Sant Feliu és una gran ciutat i que, mirades en conjunt, Catalunya, Espanya i Europa són societats globalment dignes on, tot i que amb minories que ens avergonyeixen, moltíssima gent, la majoria de gent, treballa per cuidar arbres que creixin, per construir un futur on hi capiguem tots.

I tenim a Sant Feliu una petita joia que m'ha fet sentir com a casa, que és un lloc on es canvien vides: sapiguem-ho, diguem-ho, valorem-ho. Gràcies especialment, jardineres i jardiners de tants arbres que creixen, amigues i amics de Mirabolà!

Comentaris

Mar Mestre ha dit…
Jordi, milions de gràcies per posar paraules a les vides dels nois de Mirabolà i reconeixe’ls i sobretot per fer-les VISIBLES.
La xarxa que anem construint és or.
Una abraçada