Aquelles petites coses...

Governar per al dia a dia de tothom són les vuit paraules que resumeixen i expliquen el que, personalment, he volgut fer en els set anys que fa que sóc alcalde i, de fet, en els vint-i-set anys que fa que sóc regidor a l'Ajuntament, que tinc l'honor d'haver estat escollit ininterrompudament per milers de ciutadanes i ciutadans, per una majoria dels meus veïns i veïnes. És el nom d'un article que vaig escriure fa cinc anys, un article que, si hagués de triar-ne només un dels més de mil cinc-cents que he escrit, és el que indubtablement triaria.

Millorar les condicions de vida de tota la ciutadania de Sant Feliu ha estat (i és, i serà!) una de les meves dèries des de 2011. Sovint es tracta de millorar petites coses que poden condicionar de manera impensada la vida de persones a qui les seves circumstàncies havien anat reduint expectatives, havien anat tancant portes. Penso sobre tot amb gent gran i, més en general, amb algun tipus de dependència. Millorar la seva autonomia, la seva capacitat de sortir de casa, d'assegurar una estona de trobada o de passeig amb la família o amb alguna amistat, ha estat (i és, i serà!) una constant.

Em ve de gust recordar quatre petites decisions del meu primer any d'alcalde que són un exemple clar del que vull dir, a les quals n'han anat seguint moltes altres que, en algun moment, potser reuniré i publicaré. De moment, quatre que, per raons diverses i perquè són de les primeres que vam fer, m'han deixat alguna mena d'empremta.

1. Eliminar inseguretats...
Deixeu-me començar per aquí. A l'estiu de 2012 vam treure aquella inexplicable estructura de fusta, amb un pendent molt alt, que es movia i relliscava molt, per fer l'accés a peu pla que tenim ara. Al pocs dies, una iaia que vivia al Passatge Vilafranca, se'm va acostar i em va voler fer un petó. Em va dir emocionada i agraïda que aquest canvi li havia canviat la vida: vivint al costat del Parc Falguera, no hi podia anar perquè la rampa anterior li generava inseguretat i no podia donar tota la volta per anar a l'entrada principal. Ara, en canvi, cada dia podia baixar al Parc i trobar-se amb les seves amigues. La seva vida havia millorat.... només per suprimir una rampa amb molt de pendent i que relliscava...!


2: Eliminar barreres físiques...
També al 2012, vam suprimir aquestes escales del carrer Jacint Verdaguer, el carrer de dalt, com deia la meva àvia. Mentre les eliminàvem, una veïna, a qui feia pocs mesos se li havia mort el marit, que anava en cadira de rodes, se'm va acostar per agrair l'obra... tot i que arribava un pél tard per poder sortir a passejar amb el seu marit. Només eren quatre graons... un abisme, però, per a molta gent. Calia eliminar aquesta barrera, i després han vingut moltes altres:


3. Millorar els camins de les escoles...

Vivint davant de l'escola Monmany i prop de l'escola Pau Vila, i havent treballat a les dues, em feia feredat veure pujar centenars de nens i nenes i les seves famílies per aquest recorregut eternament provisional. A primers de 2013, ho vam resoldre per un accés digne i definitiu:

4. Donar llum i color...
De la mateixa manera que si hagués d'escollir un sol escrit del meu blog escolliria aquest, si hagués d'escollir una sola imatge seria la del túnel del carrer Montserrat. A l'any 2012, vam canviar un espai inhòspit, amb pintades eternes, sovint brut, sovint fosc pel qual circulen centenars de persones cada dia, per una gran petita obra d'art, creada per Kaligràfics. Millorant les canalitzacions de les aigües, ampliant les voreres a l'entrada i la sortida, amb més llum i sobretot amb més color, vam donar-li totalment la volta. I parlant de grans petites obres... deixeu-me que acabi aquest escrit amb la fascinació que va sentir la meva néta petita, la Laia, quan va veure per primer cop els peixos del nostre estimat i particular aquari...








Comentaris