Un ajuntament del segle XXI per a una ciutadania del segle XXI.
Els antecedents.
La democràcia local no té, a Espanya, sòlides i llargues arrels en els temps. No és fins a primers del segle XIX que es configura l'actual sistema de províncies i municipis (Constitució de 1812, creació de les províncies a 1833, etc), fins a 1890 que s'estableix el sufragi universal masculí, fins a 1933 el femení i fins a 1979 que no tenim eleccions municipals democràtiques, després del breu parèntesi de la II República. El sistema de funció pública que coneixem té els seus orígens preconstitucionals en normes de 1852, 1918 i 1963 . Tot plegat configura els mecanismes de govern municipal que ens vam trobar amb la recuperació de la democràcia local.... no fa ni quaranta anys!!!
A l'any 1979, a Sant Feliu, com a tota Catalunya, com a tota Espanya, els homes i dones que entren a l'Ajuntament es troben una administració amb competències i voluntats molt poc ambicioses: compliment de les normatives i les ordenances vigents, policia local, enllumenat, recollida d'escombraries i poca cosa més. Dèficits urbanístics i socials a gavadals (un carrer tan cèntric com el Pi i Margall, on jo vaig néixer, no es va asfaltar fins a... 1971, centenars de nens i nenes s'havien d'escolaritzar fora de Sant Feliu fins a... 1974, no vam tenir ambulatori fins a... 1981, i així un llarg etcètera...), una funció pública de poca o nul·la tradició democràtica, una crisi econòmica important, el desplegament simultani de la nova Generalitat... i il·lusió, molta il·lusió, tant entre els nous regidors i regidores com entre la major part de la llavors escassa plantilla municipal. Cal conèixer, valorar i entendre el context en què aquells joves melenuts, com en Cesc, l'Àngel, en Jaume Bosch i tants altres, van arribar als consistoris, les primeres decisions que van prendre i el tipus de funcionament que van establir inicialment, incloent el perfil de les persones que van assumir noves responsabilitats en aquells moments.
A partir dels primers vuitanta, els ajuntaments s'aboquen a resoldre els dèficits de tota mena que teníem els nostres pobles i ciutats. Hi ha voluntat clara de transformació urbana i social des del primer moment, d'aprofundiment i consolidació de la democràcia des del primer moment. Es creen i s'omplen de contingut regidories fonamentals per a la cohesió social: educació, cultura, serveis socials, esports, joventut, dona, etc., s'intervé decididament en temes com el planejament urbanístic, la promoció econòmica. l'habitatge, etc. De regidors que amb prou feines anaven a l'ajuntament als plens, es passa a regidors i regidores amb molta implicació i dedicació, i a l'aparició de nous caps de departament o de programa, sovint de confiança del partit i amb més ganes que expertesa, que obren una etapa que jo considero gloriosa dels ajuntaments. Una etapa que també va ser de creixement pressupostari i en personal. Els ajuntaments vam assumir poder polític i vam aconseguir el que ens preteníem: millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. A primers dels noranta, consolidats els governs autonòmics i la democràcia local, es pot considerar acabada aquesta fase que, d'alguna manera, podríem dir que era constituent.
A mitjans dels noranta, es comencen a notar algunes deficiències en el funcionament: coordinació insuficient entre els diversos àmbits d'una administració creixent, risc de creació d'una mena de miniajuntaments o regnes de taïfes més centrats en el seu àmbit concret que en la visió global del govern local, consciència insuficient de les limitacions legals i/o pressupostàries, dificultats d'adaptació als nous escenaris tecnològics o europeus, etc. Molts ajuntaments es van plantejar nous models de gestió: empreses municipals, patronats, etc. I van aparèixer els primers models organitzatius professionalitzats, amb alts càrrecs tècnics, que en el nostre cas, van ser els gerents municipals, que si bé no responen al model funcionarial clàssic (personalitzats en el secretari i l'interventor municipals que han de ser presents sempre en el ple) volen incorporar els aspectes positius de les gerències de les empreses privades a la funció pública. En el meu cas concret, que vaig ser regidor de Personal i Hisenda al 1995, vaig entendre que l'Ajuntament havia d'anar per aquí: modernitzar el funcionament tècnic i administratiu de la Casa de la Vila i centrar els regidors i regidores de l'equip de govern en l'activitat política i de partit, a Sant Feliu i a nivell global (ho solia resumir en la frase "un únic regidor d'interior, i tots els altres d'exterior"). El 1997 es va incorporar el primer gerent de l'Ajuntament, Jordi Gibert, que abans havia estat cap d'Esports. Dos anys després, ho va ser Mario Alguacil, treballador de l'Ajuntament des de molt jove i molt bon coneixedor de la casa i que havia dirigit i impulsat, des de jove, primer la implantació de la informàtica com a recurs merament tecnològic, i posteriorment com a motor del canvi en la gestió i tramitació de l'activitat municipal. Es van crear les àrees actualment existents (gestió del territori, serveis a les persones i serveis generals com a suport a ambdues) i la figura de la direcció d'àrea per fer possible un treball en equip més eficient, millor programat, executat i avaluat amb els recursos disponibles. Aquest era el meu objectiu i el meu compromís a finals dels noranta... i ho continua essent ara, després de la recuperació de l'alcaldia al 2011. Vull assenyalar que els alcaldes amb qui vaig impulsar aquesta visió (en Cesc i l'Àngel) com també en Juan Antonio quan vaig ser a l'oposició, van fer seu aquest model gerencial i directiu. Amb l'actual gerent de l'Ajuntament, Àngels Salas, compartim plenament aquest plantejament, i té la responsabilitat prioritària d'impulsar-lo.
Els reptes.
Ara, a punt de commemorar els 40 anys d'ajuntaments democràtics, hi ha tot un seguit de factors que aconsellen un replantejament a fons del que estem fent, de com ho estem fent, i del que volem fer, a les portes de la tercera dècada del segle XXI, per donar servei a una ciutadania que ja no és la del segle XX... i amb una administració que beu les seves fonts al segle XIX. Em refereixo a factors externs decisius com ara normatives europees d'obligat compliment pel que fa a administració electrònica, rendició de comptes, transparència, contractació,... l'obligació progressiva de suprimir "el paper" per entrar en la tramitació electrònica de tots els aspectes de la gestió municipal,les noves formes de relació amb els ciutadans a través de les noves eines i canals: mòbils, tabletes, twitter, correu electrònic, web,... Em refereixo també a factors interns, com ara el relleu generacional que està afectant i afectarà els propers anys a molts treballadors/res, incloso molts llocs de responsabilitat, a la necessitat i a la voluntat de replantejar perfils i carreres professionals dels treballadors i treballadores de la casa,... Tot plegat amb uns objectius molt clars: transparència i eficiència en la gestió dels recursos públics, millora dels serveis públics millorant alhora les condicions professionals, detectar i respondre de manera millor i més ràpida a les demandes i necessitats de la ciutadania, etc. I, sobretot, a una voluntat política molt clara, de rebuig a la idea d'"administració mínima" amb què la dreta vol situar els ajuntaments: la tramitació administrativa que les lleis indiquin, la seguretat ciutadana, la neteja i manteniment dels carrers i poca cosa més. No volem un ajuntament irrellevant en la vida de la ciutat i de la gent, volem un ajuntament que pugui i vulgui liderar la vida de la ciutat, que pugui i vulgui prestar més i millors serveis a tota la ciutadania, en una perspectiva de cohesió social, de garantia de drets, deures i oportunitats per a tothom.
En els dos darrers anys, hem estat fent una anàlisi a fons del que estem fent, bàsicament en dos grans àmbits: la gestió dels sistemes i procediments de treball i la gestió de les persones que treballen a la casa, en tot el seu conjunt (personal directiu, tècnic, administratiu, operaris, etc) i les diferents facetes (selecció, formació, promoció, etc). Arran d'aquesta anàlisi, hem elaborat un procés ambiciós de canvi i millora que, a més de ser organitzativa, també ha de ser cultural. Un procés que, justament per la seva ambició, ha de tenir vista llarga (a diversos mandats) i transversal (incorporant a la totalitat dels grups municipals, al conjunt de la plantilla i a la representació laboral). Justament, el ple del 22 de març va suposar el punt de partida d'aquest procés de canvi organització i cultural. Ho va destacar el company Manel Martínez, regidor de Personal, autèntic motor polític d'aquest procés de canvi i millora, acompanyat també per Josep Maria Rañé. Una proposta de canvi i millora amb un gran suport al ple: 17 vots a favor (ICV-EUiA, PSC, ERC, PDCat, PP i el regidor no adscrit), 1 abstenció (un regidor de Veïns) i 3 vots en contra (Ciutadans i l'altre regidor de Veïns). Aquesta presentació informa de manera breu del que va aprovar el ple i tirarem endavant en els propers anys:
I el dia abans...
Com he explicat als antecedents, el procés d'actualització i millora del nostre Ajuntament fa anys que és un procés de millora contínua. Fa anys que, amb el nostre propi personal, desenvolupem programes i sistemes que, partint del profund coneixement de la casa, han proporcionat solucions òptimes als reptes de modernització de la Casa de la Vila. Molts ajuntaments ens demanen assessorament i ens visiten, i intercanviem expertesa, informació i productes en el marc dels consorcis LocalRet, de caràcter municipal, i de l'Administració Oberta de Catalunya, que inclou la Generalitat.
Justament el dia abans del ple, 21 de març, es va celebrar a Barcelona el Congrés de Govern Digital Local 2018, amb la participació de la major part d'ajuntaments catalans. Doncs bé, en el marc d'aquest Congrés, vam tenir doble reconeixement: en el grup de municipis de 20 a 50.000 habitants i en el general de Catalunya. La mateixa web del Congrés diu: "Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, municipis top en l’ús de serveis digitals". En representació de l'Ajuntament, van rebre el premi el regidor Manel Leiva i els treballadors Miguel Serrano i Ascen Moro, en representació del conjunt del personal municipal que s'ha guanyat a pols aquest reconeixement a nivell de Catalunya... i el reconeixement de la ciutadania, que avaluem de manera sistemàtica des de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC):
- AGRAIR a totes les persones que han fet possible tant el premi del dia 21 com l'importantíssim acord del dia 22,
- ENCORATJAR al conjunt de treballadors i treballadores de l'Ajuntament a continuar en aquesta línia de millora contínua al servei de la ciutadania de Sant Feliu. Uns treballadors i treballadores que fan realitat dia a dia allò que recordo sistemàticament sempre que m'hi adreço de manera col·lectiva: qui treballa a l'Ajuntament mai treballa per a l'Ajuntament, sinó que sempre sempre treballa per a la ciutadania.
Comentaris