L'error imperdonable dels dos blocs: la confusió interessada entre els objectius i els mitjans.

1) Un sol poble: un objectiu prioritari i irrenunciable. Els carrers seran sempre... de totes i de tots.

2) Un sol poble no es construeix a partir de blocs com més va més distanciats i més excloents. Els blocs bloquegen. Sempre estaré contra la política de blocs. Tant se me'n fot el qualificatiu que se m'apliqui. Però, per acabar amb els blocs, cal fer un esforç per entendre les seves causes de fons.

3) Els dos blocs es justifiquen respectivament en la democràcia, en els seus respectius i legítims objectius democràtics: per a uns, la independència de Catalunya; per a altres, la defensa i la vigència de la Constitució Espanyola i, en el cas de Catalunya, de l'Estatut d'Autonomia. Dos objectius legítims i democràtics, al marge de com cadascú s'hi senti identificat personalment.

4) La confrontació democràtica d'objectius democràtics frontalment antagònics és absolutament legítima i s'ha de resoldre, al meu parer, mitjançant majories socials i electorals àmplies i consolidades. Per exemple, a la utopia socialista ja no hi arribarem mitjançant les revolucions del segle XX, sinó mitjançant la construcció d'una hegemonia social i electoral (quan siguem capaços de construir-la i consolidar-la) que enterri l'economia basada en l'acumulació privada de capital i faciliti, com a mínim, una economia regulada i controlada per institucions democràtiques i al servei del bé comú.  (De passada: aquest és l'únic objectiu polític que, personalment, em motiva.)

5) El problema no és la confrontació entre legítims objectius democràtics antagònics, sinó la utilització i posterior justificació de mitjans erronis derivats de l'abús de poder per aconseguir-los. L'error ha estat admetre i justificar que el fi justifica qualsevol mitjà.

6) Un mitjà erroni basat en l'abús de poder per aconseguir la independència de Catalunya és la supressió unilateral de la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya en les sessions dels dies 6 i 7 de setembre de 2017 al Parlament, amb una base electoral insuficient i no consolidada, amb una majoria parlamentària exígua i fràgil, ignorant deliberadament a la meitat de la societat catalana i sense un debat públic transparent i suficient sobre les implicacions de tota mena d'un procés com el decidit en aquestes condicions. Joan Coscubiela ho va explicar, per a mi, magistralment aquells mateixos dies:


7) Un mitjà erroni basat en l'abús de poder per aconseguir la vigència i la defensa de la legalitat constitucional i estatutària és l'ús desproporcionat i indiscriminat de la violència policial, començant pel 20 de setembre, continuant per l'1 d'octubre i acabant ahir mateix, després de la detenció de Carles Puigdemont. Un mitjà erroni és també la utilització inadmissible de la justícia per fabular delictes (sedició o rebel·lió sense cap ús de la violència???) i actuar amb desproporció contra càrrecs electes o representants d'entitats, per més discrepàncies polítiques que s'hi tinguin.


8) Malament a banda i banda. Deliberadament, uns i altres han confós interessadament mitjans amb objectius, per legitimar mitjans inadmissibles darrere objectius legítims. I les claques respectives, acrítiques des de fa temps, entren en aquesta dinàmica i la reforcen. Un camí cap a enlloc... com s'ha vist a bastament en els darrers mesos.

I ara, què?

9) Per a mi, i de manera immediata, formació de govern. D'un govern que governi per a 4 anys, no per continuar l'estratègia de "cuanto peor, mejor". Un govern que eviti el "tenim pressa" i "o ara o mai", que sigui legítimament independentista però que no ignori antidemocràticament a qui no ho és. Un govern que mantingui i expliqui els seus objectius, però que no s'inventi els seus propis mitjans. A ser possible, un govern amb perspectiva més àmplia i transversal, un govern amb la voluntat i la perspectiva que apuntava dissabte al Parlament el president de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech:


10) Unitat per defensar la llibertat de les persones empresonades. El govern de l'Estat ha de facilitar, per mitjans que siguin efectius i respectin alhora la separació de poders, l'alliberament dels presos i preses fins que no siguin jutjats i, si s'escau, condemnats. S'ha de recuperar la proporcionalitat dels fets (no és el mateix una inhabilitació per desobediència evident, que una llarga condemna per sedició inexistent) i s'ha de garantir, tant per la credibilitat del poder executiu com del judicial, que no hi ha interferències dels sectors més conservadors tant del govern com de la judicatura.

11) Admetre, uns i altres, que no hi ha altra sortida que el diàleg. Com és sabut, de diàleg n'hi ha hagut sempre: la mediació del govern basc i d'algunes persones rellevants de l'òrbita socialista, que van estar a punt de convèncer el mateix president Puigdemont de convocar eleccions el 27 d'octubre, n'és la prova més evident. Uns i altres hauran d'admetre, més d'hora que tard, que ni es pot imposar la independència contra mitja Catalunya, ni es pot imposar la unitat d'Espanya a base de garrotades contra l'altra mitja. Uns i altres hauran d'admetre,més d'hora que tard, els mals resultats de les seves polítiques prèvies, de les seves astúcies, confusions interessades o mitges veritats. Sense renunciar als objectius, hauran de renunciar als mitjans que han utilitzat fons ara. Hauran d'iniciar, més d'hora que tard, algun procés de negociació per reconduir la situació, en la línia del que escrivia fa poc l'expert Carles Casajuana, a La Vanguardia ("Según el manual"), que subscric.

i 12) Una acció de govern basada en l'agenda social. Per més que el govern de l'Estat exhibeixi contínuament indicadors macroeconòmics de recuperació, és evident que aquesta no només no arriba a tothom, sinó que la crisi ha aprofundit les desigualtats de tota mena que hi ha al nostre país i ha abocat a la precaritetat a centenars de milers de persones. Combatre la desigualtat, l'exclusió social i garantir la plenitud de drets, deures i oportunitats de la ciutadania ha de ser la prioritat d'un govern que aspiri a què s'hi senti reconeguda i representada la immensa majoria de la ciutadania.

En aquest escenari de trencament de blocs i impuls a un govern transversal de clar contingut social, de rebuig a la repressió i de foment d'un diàleg constructiu, els homes i dones d'Iniciativa i del conjunt de Catalunya en Comú tindrem un paper clarament actiu, perquè és l'escenari que sempre hem defensat i que hem proposat reiteradament a la ciutadania. Aquest és l'esperit, com tothom sap, amb què governem la nostra ciutat i amb què volem contribuir a construir el futur del nostre país.