Un govern que governi; prou de despropòsits; i llibertat per a Oriol, Joaquim i Jordis.

Fa temps que no escric, que no vull escriure, sobre res que no sigui Sant Feliu. Em sembla tot plegat tan descoratjador, tant...

Però abans-d'ahir, va fer quatre mesos que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estan empresonats, i tres mesos i mig que Oriol Junqueras i Joaquim Forn van entrar també a presó. En la meva opinió, la pena de presó és absolutament injusta i desproporcionada: sense violència i amb anys de rebuig explícit de tota mena de violència, parlar de rebel·lió i de sedició és un absolut despropòsit, una inutilitat política que, buscant un càstig exemplar, acabarà produint l'efecte contrari. Reclamo, com ha fet reiteradament el ple de l'Ajuntament, l'immediat alliberament de les quatre persones injustament, injustificablement i inútilment empresonades a Soto del Real i a Estremeras.

Escrivia fa mesos que creia que anàvem malament a banda i banda. Era abans del 6 i 7 de setembre, els dies que es va trencar tot. Avui, que falten pocs dies per al mig any d'aquell dia que el Govern de la Generalitat es va llançar a la piscina i avui sabem que no hi havia aigua, no puc dir que crec que anem millor. Havent renunciat a convocar eleccions quan en tenia la possibilitat, avui Puigdemont forma part més dels problemes que de les solucions. Els intents del PDeCat per forçar una presidència impossible des de Brussel·les o amenaçar amb anar a noves eleccions em sembla una mostra clara de la degradació de la política catalana que ells mateixos han provocat. Els intents del PP de recargolar el 155 pretenent dinamitar el model català d'escola (afortunadament bloquejat pel propi Tribunal Constitucional) em sembla també la degradació de la política espanyola que ells mateixos han provocat. Despropòsits a banda i banda, manca de projecte polític a banda i banda: de la d'aquí, els independentistes han de fer propostes més enllà de denunciar la preocupant i creixent manca de qualitat democràtica del govern del PP; de la d'allà, els defensors a ultrança de la sacrosanta unitat d'Espanya, han de fer propostes més enllà del garrote y tentetieso. Uns i altres han d'entendre, tal com jo ho veig, que ni l'independentisme és una anomalia passatgera o un suflé que ja baixarà, ni Espanya és una democràcia bananera de la que tenim pressa marxar.... sense tenir on anar. Recomano vivament la lectura de l'article "El independentismo no es una enfermedad, es una preferencia política", publicat recentment a ElDiario.es

Estic convençut que ens cal, com l'aire que respirem, un Govern de la Generalitat que governi. Que no cometi el mateix error posterior a les eleccions del 27-S, aquell llunyà 2015. Que parteixi del fet objectiu que no hi ha mandat democràtic per la independència, tot i que hi ha una majoria clara al Parlament... fruit d'una llei electoral que CiU no va voler tocar mai per raons òbvies. Que parteixi del fet que continuar en la unilateralitat és impossible sense suport intern suficient i amb suport exterior inexistent, i que, a més, implica automàticament continuar amb la suspensió de l'autogovern. Que parteixi del fet que les presses són males conselleres, i que si continuéssim dient "ara o mai", al pas que aniríem seria mai. Que es plantegi un bon programa de govern a 4 anys, amb un clar accent en les polítiques que afavoreixin el treball, els drets socials i la lluita contra les desigualtats, que avanci el que podrien ser les polítiques de futur i ampliïn, més pels fets que pels desitjos, la base social del projecte polític que el sustenti.

Un govern aquí, sense vols a Brussel·les ni 155 de Madrid. Un Govern que governi. Que governi bé. Que governi per a tothom. Que governi com més aviat millor. Si us plau.