15/02/18: entrevista a El Diari de Sant Feliu, núm. 67.

Accedeix directament aquí al núm. 67 de El Diari de Sant Feliu.

Fa unes setmanes el Ministre de Foment Iñigo de la Serna va comparèixer a la nostra ciutat per anunciar que l’Estat impulsarà el soterrament de les vies del tren de manera immediata, amb la revisió del projecte de 2010, en primer lloc. Va de debò aquesta vegada?
Tot fa pensar que sí. Per què? Per a un projecte de tanta envergadura calen quatre elements fonamentals: acord polític entre totes les administracions. (Estat, Generalitat, Ajuntament), un projecte d’obres acabat i que respongui bé a les necessitats a què ha de donar resposta, un finançament clar i complet i compromisos públics en els corresponents diaris oficials. Fins ara, havíem tingut algun o alguns d’aquests quatre elements, però mai fins ara els havíem tingut tots quatre. Mai. Mai havíem tingut tampoc una compareixença pública a la nostra ciutat del Ministre de Foment, del president d’ADIF i del delegat del Govern d’Espanya, anunciant el que la nostra ciutat reclamava: un bon projecte ferroviari, un acord ferm sobre el finançament i un calendari clar. És per això que estic convençut que aquesta vegada va de debò.

Sens dubte el fet que l’Estat pagui el 100% de l’obra facilita les coses ja que només depèn, pràcticament d’una administració. Sembla evident que “gràcies” a la situació que vivim en Catalunya, el Govern del PP va moure fitxa i va decidir invertir a Catalunya, se t el soterrament una de los obres escollides. La incertesa política en Catalunya pot deixar-lo, una vegada més, només en anunci?
Haurem d’estar molt amatents a què això no passi. Malgrat la incertesa dels mesos passats, el projecte aprovat i els anuncis exposats pel Ministeri s’han anat treballant també amb l’acord de la Generalitat. Tothom és molt conscient que són inversions necessàries i, el que és més important, que ja han començat el seu recorregut administratiu: encàrrecs publicats al BOE, partides al pressupost d’ADIF, etc. Com deia abans, en aquesta ocasió es donen per primer cop “els quatre ingredients” del soterrament. Parar-ho tot quan tot ja està “en màquines”, per dir-ho d’una manera col•loquial seria un cop a la credibilitat de totes les administracions que estic convençut que ningú ni tan sols es planteja.

Que significa per a la ciutat el poder eliminar la via del tren de la superfície?
Crec que tothom podria respondre aquesta pregunta de la mateixa manera: repensar Sant Feliu de dalt a baix. Perquè no es tracta només de soterrar unes vies: es tracta de generar una nova avinguda i una nova plaça d’una gran importància i centralitat, es tracta d’unir definitivament carrers a banda i banda de la via des de la carretera de la Sànson fins a Laureà Miró, es tracta de poder impulsar la més gran promoció d’habitatge de lloguer assequible i social de la nostra història, es tracta de poder ampliar zones verdes de manera impressionant, es tracta de replantejar tota la mobilitat a Sant Feliu. Es tracta de saber i voler aprofitar l’oportunitat d’imaginar i de construir col•lectivament la ciutat que voldríem tenir sense cap barrera física al seu interior. Una oportunitat irrepetible i magnífica.

El projecte de 2010 contemplava una nova estació soterrada, que comportava l’eliminació de l’actual. En el seu moment va haver un moviment contrari a la desaparició de l’actual edifici de l’estació. Com es contemplarà això ara?
Tal com va anunciar el Ministre, ara toca revisar el projecte de 2010. En aquest projecte, l’actual zona de l’estació és molt important durant els quatre anys d’obres. A més, per la longitud de les andanes soterrades, planteja un nou edifici una mica més enllà, davant mateix de la Biblioteca Montserrat Roig. Som conscients que l’edifici és una de les tres estacions més antigues d’Espanya (és de 1854) i intentarem que en aquesta revisió final del projecte es pugui mantenir l’edifici, però no condicionarem el projecte a aquesta conservació. Si no fos possible finalment la conservació del mateix edifici en el mateix emplaçament, plantejarem que l’edifici de la nova estació sigui una rèplica fidel de l’edifici original.

També, pel que fa al tram Picasso- Sanson, el tren mantenia pràcticament la seva situació actual, es a dir, no aniria soterrat. Com Es planteja ara aquest tram? Hi haurà alguna solució que “amagui” el tren i eviti sorolls i molèsties als veïns?
En aquest tram el tren va soterrat. La sortida a l’exterior de les vies es produirà més enllà de la carretera de la Sànson. Desapareixerà, per tant, tota la via del tren en el tram urbà, i la carretera de la Sànson tindrà una fesomia totalment diferent sense el pont a 5 metres d’alçada que la travessa.

I després del soterrament? Arribarà el Trambaix al barri de la Salut per la nova vialitat que es generi en superfície?
La proposta dels equips de govern anteriors i de l’actual és que el Trambaix tingui un intercanviador al mateix edifici de l’estació de trens i que es prolongui fins al barri de la Salut i baixi fins a Laureà Miró, pensant en una futura prolongació a Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. No volem restar al marge de les millores del tramvia que s’estàn plantejant a Barcelona i moltes altres ciutats (ja s’ha aprovat, per exemple, el projecte per passar en línia recta la T3 entre Sant Just i Esplugues) i que reforçaran el nostre transport públic i la nostra centralitat dins la comarca.

El tràmit previ a l’obra pot ser d’un any, l’obra entre 40 i 48 mesos, Tenint en compte que abraçarà tres legislatures diferents ( el que queda de l’actual, la propera, i l’inici de la següent) la decisió sobre la configuració de la ciutat una vegada desaparegudes les vies no hauria de ser un ampli consens ciutadà i polític ? Que penseu fer perquè sigui així?
Comparteixo plenament la reflexió que El Diari planteja. Unes obres de tanta envergadura i de tanta durada no poden concretar-se amb acords limitats en un moment determinat. Per això hem reprès el funcionament de la Ponència Unitària del Soterrament, amb presència dels dos grups municipals del govern i dels cinc grups municipals de l’oposició. La Ponència haurà d’acordar i d’organitzar un procés participatiu obert a tothom i prolongat en el temps que permeti els consensos més amplis possibles per abordar en les millors condicions possibles les obres que viurà Sant Feliu els propers sis o vuit anys (soterrament, urbanització de la superfície, etc). A mesura que es vagin concretant els elements d’aquest procés, els anirem exposant, sempre amb la convicció i la voluntat que quanta més gent s’impliqui en la construcció del Sant Feliu de la propera dècada (i de moltes més!), el resultat serà molt millor.