Exercir un lideratge positiu, més enllà de les estrictes competències de l'Ajuntament.

Foto de Marc Rius en aquest article del Fet a Sant Feliu.

El passat 30 de novembre, el ple de l'Ajuntament va aprovar un acord que és, per a mi, un clar exemple del que ha de fer un consistori en el moment en què vivim i en els temps que s'acosten. Debatíem aquest punt: "14.- Aprovar inicialment la modificació Puntual del Pla General Metropolità per a la creació d'un nou equipament a la Catedral i aprovar conveni urbanístic d'aquest sector". Clar i català: facilitar al Bisbat la reubicació de les dependències parroquials, amb el trasllat simultani de l'Agrupament Escolta de la seva ubicació històrica al passatge Penedès a la seva futura seu a l'edifici del Sindicat Agrícola, al costat de la plaça de l'Estació. L'alcaldessa en funcions, Lídia Muñóz, ho explica molt bé al seu blog.

Vull remarcar el paper de l'Ajuntament en aquest tema, perquè em sembla, com deia, que és un bon exercici de lideratge de la representació democràtica de la ciutadania (que això, ni més ni menys, és un govern local) en la solució democràtica dels problemes de la ciutat.

Quin era, en aquest cas, el problema? Inicialment, la voluntat de trasllat de les dependències parroquials de la plaça de la Vila al solar, propietat de l'Església, on ara hi ha els Caus. Voluntat que xocava, d'altra banda, amb la reivindicació de l'Agrupament Escolta de continuar la seva activitat als locals on l'Església els aixopluga des de 1965, quan l'Agrupament era, en els seus inicis, confessional. Una confrontació de voluntats que ve ja des de fa uns anys, i en què, tot i la voluntat d'acord de totes dues parts (parròquia i Agrupament), l'acord no s'acabava de construir. Tinc la teoria que els acords no "es troben" com per art de màgia, sinó que es construeixen per l'aproximació progressiva de les parts.

A l'inici del mandat anterior, totes dues parts es van adreçar a l'Ajuntament per intentar un suport extern per avançar en la construcció d'acords. Primera constatació positiva: malgrat no tenir implicació directa en el problema plantejat, totes dues parts reconeixen a l'Ajuntament la seva autoritat en la gestió de discrepàncies i la seva capacitat d'ajudar a generar propostes, d'acostar posicions i de construir acords. No a tots els municipis se li reconeix a l'Ajuntament aquesta capacitat. Vam voler, sense cap mena de dubte i des de bon començament, ajudar a formar part de la solució i no formar, en cap moment, part del problema.

Vam voler treballar al costat del Bisbat (molt ben representat per la Fundació Laurentius) i de l'Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut per construir una solució que fos beneficiosa per a tothom i, en conseqüència, per a la ciutat. En les escoles de gestió, en diuen "win-win". El paper de regidors com Manel Martínez i Manel Carrión en el mandat anterior, i Manel Martínez, Lídia Muñoz i Josep Maria Rañé, en aquest, ha estat absolutament fonamental i els ho vull agrair públicament.

D'altra banda, vam voler aportar a la solució final altres elements que també necessitaven un enfocament adequat. A meitat de 2014, el Sindicat de Pagesos de Sant Feliu (propietària de la casa i els locals que hi ha a l'inici del passeig Nadal, al costat de l'estació), ens va comunicar que, per diverses raons, només quedava operatiu com a fundació que, en el moment de dissolució, cediria tot el patrimoni a la ciutat, sota administració de l'Ajuntament. Totes les peces van començar a encaixar, i les converses simultànies de l'Ajuntament amb el Sindicat de Pagesos, l'Agrupament i la Parròquia es van anar encarrilant fins arribar als acords que finalment totes les parts han fet possible. Acords que, en el ple, van tenir 19 vots a favor i dos vots en contra, explicables només per desconeixement, de Ciutadans.

Acords que, insisteixo, la Lídia explica molt bé al seu blog. Jo només vull agrair a la Fundació Laurentius, a l'Agrupament i al Sindicat de Pagesos, com també als regidors i tècnics de l'Ajuntament que ho han fet possible, que hagin posat tot de la seva part per fer possible els acords que va aprovar el ple de novembre. Acords que, segona i darrera constatació positiva, s'han pogut construir perquè les tres parts directament implicades i la mediació municipal s'han basat en:

• el respecte mutu, la credibilitat i el reconeixement entre totes les parts,
• la capacitat de generar propostes, d'analitzar-les obertament i conjuntament,
• la voluntat de voler construir un acord satisfactori per a tothom, cedint de vegades en aspectes en què a priori costava molt de cedir, però amb el sentit de l'oportunitat i de la responsabilitat que cal per mirar a llarg termini i actuar a curt termini en benefici de tots i de Sant Feliu.

I dues reflexions finals:

1. Tant de bo, a molts altres nivells, les relacions entre governs, institucions, entitats i persones es basessin en els mateixos principis.
2. L'Ajuntament ha tingut un paper decisiu en els acords assolits, amb una actuació que va molt més enllà de les seves competències, amb un lideratge reconegut per tothom. Hi ha qui creu que, així, l'Ajuntament és massa "intervencionista" i que hauria de fer, com diuen els liberals, "laissez faire, laisser passer, le monde va par lui même" (deixeu fer, deixeu passar, el món va per si sol). Doncs que se sàpiga: volem ser part molt activa de la ciutat, liderar la seva millora contínua; no volem un ajuntament residual, només per encendre els fanals, escombrar els carrers i atendre les situacions socials d'emergència. La construcció d'aquest acord o el desbloqueig, després d'anys i panys, de les obres de la veïna plaça de Lluís Companys són dues mostres del paper que exercim i que volem continuar exercint.