Pla de protecció del Parc Agrari: volem garantir el seu futur!
Fa tres anys i mig em preguntava aquí mateix: Quin futur volem per a l'horta a Sant Feliu?, fent referència a un conflicte que llavors vam tenir amb una parcel·la concreta, trossejada de manera irregular en més de trenta hortets per un representant de la propietat (un pagès gran que ja no podia conreuar el tros), una irregularitat que els llogaters desconeixien. Quan l'Ajuntament va actuar per evitar el trossejament de la parcel·la i la multiplicació de barraques i barbacoes, hi va haver protestes dels llogaters cap a l'Ajuntament... que vam haver d'explicar als llogaters: algú els va enredar, i no va ser justament ni el propietari (avui ja mort) ni l'Ajuntament.
Com llavors, ara es tracta que prenguem primer consciència i després decisions per fer possible una de les dues imatges que segueixen. Només hi cap una de les dues, les dues juntes, a no trigar gaire, seran impossibles.
O tenim això:
O tenim això:
Les dues realitats són incompatibles: una ha d'acabar amb l'altra.
El Parc Agrari ocupa 2 km2 dels 12 km2 del nostre terme municipal (4km2 de nucli urbà més 6km2 de Parc de Collserola). I la decisió és simple: preservar-los o deixar que es degradin, la imatge de dalt o la imatge de baix?
Nocions bàsiques.
El Parc Agrari del Baix LLobregat ocupa una extensió de prop de 30km2 dels municipis de Castelldefels, Cornellà, el Papiol, el Prat, Gavà, Molins, Pallejà, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Vicenç, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. Està gestionat pel Consorci del Parc Agrari, format pels tretze ajuntaments, el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està en procés d'incorporació. El Consorci té la seva seu a la Masia de Can Comas, al Prat.
La protecció del Parc Agrari està regulada en el Pla especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, elaborat el 2003 i revisat per darrer cop el 2015. El Pla té com a objectiu, òbviament, la continuïtat a futur de l'agricultura. Òbviament, obliga a tots els municipis que en formem part. El que aprovarem al ple de l'Ajuntament el proper 27 de febrer és la concreció, a les 189 Ha que ens corresponen, de les obligacions del Pla Especial del Parc.
El que tenim ara a les nostres 189 Ha.
En l'actualitat, aquesta superfície es distribueix en dues parts, reflectides en les imatges superiors:
Ah! I un comentari final per als partits polítics locals que estan desinformant als llogaters i llogateres dels hortets en situació irregular: les lleis (i els plans especials!) són per complir-los. I si, a contra cor, hem fet cas a Ciutadans amb el retrat del Rei, que Ciutadans doni suport (encara que també sigui a contra cor) per a l'aplicació efectiva a Sant Feliu del Pla Especial de Protecció del Parc Agrari vigent des de fa quinze anys.
Com llavors, ara es tracta que prenguem primer consciència i després decisions per fer possible una de les dues imatges que segueixen. Només hi cap una de les dues, les dues juntes, a no trigar gaire, seran impossibles.
O tenim això:
O tenim això:
Les dues realitats són incompatibles: una ha d'acabar amb l'altra.
El Parc Agrari ocupa 2 km2 dels 12 km2 del nostre terme municipal (4km2 de nucli urbà més 6km2 de Parc de Collserola). I la decisió és simple: preservar-los o deixar que es degradin, la imatge de dalt o la imatge de baix?
Nocions bàsiques.
El Parc Agrari del Baix LLobregat ocupa una extensió de prop de 30km2 dels municipis de Castelldefels, Cornellà, el Papiol, el Prat, Gavà, Molins, Pallejà, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Vicenç, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. Està gestionat pel Consorci del Parc Agrari, format pels tretze ajuntaments, el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona està en procés d'incorporació. El Consorci té la seva seu a la Masia de Can Comas, al Prat.
La protecció del Parc Agrari està regulada en el Pla especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, elaborat el 2003 i revisat per darrer cop el 2015. El Pla té com a objectiu, òbviament, la continuïtat a futur de l'agricultura. Òbviament, obliga a tots els municipis que en formem part. El que aprovarem al ple de l'Ajuntament el proper 27 de febrer és la concreció, a les 189 Ha que ens corresponen, de les obligacions del Pla Especial del Parc.
El que tenim ara a les nostres 189 Ha.
En l'actualitat, aquesta superfície es distribueix en dues parts, reflectides en les imatges superiors:
- 156Ha dedicades a l'agricultura professional (una mica més del 70% de la superfície... però amb tendència a la baixa si no féssim res)
- 53Ha de sòl abandonat i posteriorment ocupat o microparcel·lat en petits hortets (una mica menys del 30% de la superfície... però amb tendència a l'alça si no féssim res)
Si no féssim res: aquesta és la clau. Portem anys (fins 2011) d'una certa inacció davant les vulneracions flagrants del Pla Especial. Volem acabar amb aquesta inacció. Som molt conscients que l'abandonament de camps i la fragmentació i degradació dels camps que es "reconverteixen" contra el Pla Especial en centenars d'hortets són l'amenaça més important que té avui el Parc Agrari, a Sant Feliu i arreu.... però, malauradament, amb més incidència a la nostra zona agrícola. Cal insistir que hi ha molts llogaters d'aquests hortets que no són conscients que estan en una situació il·legal o precària, situació a què els ha portat algú que deliberadament ignora les obligacions del Pla Especial amb finalitat especulativa, ja que treu més rendiment econòmic de llogar desenes de petits hortets que una sola parcel·la a preus d'arrendament de sòls agrícoles. Els llogaters no en tenen cap culpa, però ho han de saber i també han de saber que aquesta situació irregular s'ha de corregir. Amb temps, amb el tracte adequat a persones que ignoraven el frau de llei dels contractes que van signar... però s'ha de corregir.
I cal corregir les situacions d'irregularitat per,posar fre al risc de fragmentació i degradació del Parc: vam superar el risc de perdre el Parc Agrari per acabar tenint Eurovegas, però serà difícil plantar cara a un nou Adelson si el Parc no té garantida no només la protecció legal, sinó també la sostenibilitat econòmica.
El que volem tenir en el futur a les nostres 189 Ha.
La sostenibilitat econòmica del Parc Agrari és, per tant, la millor garantia per a la seva continuïtat en el futur. I la sostenibilitat és incompatible amb l'abandonament i la degradació: com deia més amunt, les dues fotos de dalt, les dues realitats de dalt són incompatibles. A Sant Feliu, com a tot el Parc Agrari, volem potenciar, per tant, l'agricultura professional de qualitat, capaç de generar ocupació, capaç de subministrar aliments de proximitat, de quilòmetre zero, als centenars de milers de persones que vivim al voltant del Parc. Amb aquesta finalitat, cal avançar cap a parcel·les mínimes suficients per al conreu, i amb garanties també suficients pel que fa a l'ús de l'aigua i dels camins: cal que a la pagesia li surtin els números, la millor manera possible de garantir el futur del Parc.
Per a Iniciativa i Esquerra Unida, garantir el futur del Parc és una prioritat. Ho va ser a l'abril del 2012, quan el ple de l'Ajuntament va votar contra Eurovegas, i ho serà en el ple de febrer de 2018, quan aprovarem el Pla de Protecció del Parc a les 189 Ha de Sant Feliu, que concretarà les obligacions que ja tenim pel fet de pertànyer a l'àmbit del Pla Especial que protegeix les 3.348 Ha del conjunt del Parc.
Ah! I un comentari final per als partits polítics locals que estan desinformant als llogaters i llogateres dels hortets en situació irregular: les lleis (i els plans especials!) són per complir-los. I si, a contra cor, hem fet cas a Ciutadans amb el retrat del Rei, que Ciutadans doni suport (encara que també sigui a contra cor) per a l'aplicació efectiva a Sant Feliu del Pla Especial de Protecció del Parc Agrari vigent des de fa quinze anys.
Comentaris
No sé en què "he mentit". M'agradaria que m'ho diguessis: "una pila de mentides" deuen ser fàcils de concretar, condició imprescindible per corregir si toca o rebatre, si no.
En tot cas, perquè sembla que ho tens molt coll avall, rebutjo l'afirmació que "m'he doblegat a la pressió dels grans productors". En tot cas, des de fa una anys, això sí, hem decidit que Sant Feliu deixi de ser indulgent amb els incompliments massa normalitzats del Pla Especial de protecció del Parc Agrari, i aplicar-lo i fer-lo aplicar. Qui tingui la seva parcel·la (ja sigui propietari o llogater) d'acord amb el Pla Especial, no ha de tenir cap problema. De la mateixa manera, el propietari o llogater que incompleix el Pla Especial (això inclou als propietaris que fragmenten i lloguen ignorant el Pla Especial, com si la cosa no anés amb ells), haurà d'anar ajustant-se, amb el temps que necessiti cada situació particular, a allò que determina el Pla Especial. És l'única manera, hi insistiré ara i tant com calgui, de protegir l'activitat agrària professional i, d'aquesta manera, el futur del Parc Agrari.
El Pla que aprovarem al ple de febrer concreta a Sant Feliu el Pla Especial i reflecteix públicament i clarament aquest compromís de l'Ajuntament amb la protecció actual i futura del Parc. Ni més, ni menys. El Consorci del Parc Agrari, i no jo, haurà de vetllar per l'adequació dels conreus, els tractaments, etc.
Pretendre actuar com si no hi hagués Pla Especial ni Consorci del Parc, és el que pretenen fer Ciutadans i Veïns, cosa que els permet carregar demagògicament contra l'Ajuntament, com a estratègia populista de desgast contra ICV-EUiA en vistes de la seva escassíssima capacitat de proposta de cara a les municipals d'aquí a poc més de quinze mesos. No sé si, a més, és l'estratègia d'algú altre: queden pocs dies per saber-ho.
Oriol, crec que cal una mica de prespectiva; els incompliments urbanístics més flagrants i les parcel-lacions més massives són precissament els dels grans propietaris.
Això obeeix a una lògica especulativa, que en parcel-lar i permetre construccions, busca i aconsegueix multiplicar el preu del lloguer de la terra, fent inviable la incorporació de nova pagesia professional, la creació de cooperatives, i el-liminant llocs de treball potencials.
Resulta evident que la immensa majoria de llogaters no són conscients d'aquests incompliments dels propietaris, perquè fins i tot n'hi han qui ha promogut contractes signats al marge de cap normativa agrària i urbanística. Però la responsabilitat recau única i exclussivament en aquests propietaris, i en menor mesura en els qui els han assessorat.
En aquesta comarca i ben aprop d'aquí, hi han explotacions que amb 6 Hectàrees creen feina per 15 persones, mitjançant la distribució directa. A més d'això, la sobirania alimentària no és un tema lúdic. És un tema cabdal.
L'acumulació de residus de tota mena, les barraques, patis, caminets, i aparcaments de cotxes, dels que està plagada la millor terra de regadiu de Catalunya que és aquesta, no produeixen aliments. Ni ecològics, ni quiilòmetre zero ni de cap mena; contaminen l'aquífer i prou.
D'altra banda, s'estan creant horts lúdics d'autoconsum en terrenys municipals per donar satisfacció a aquesta demanda, que és real i existeix. I existeix a tot arreu, d'aquí que la meitat dels petits horts de lloguer els estigui utilitzant gent de fora de Sant Feliu. El que és evident però, és que aquests nous horts públics seran utilitzats única i exclussivament per persones de Sant Feliu.
Finalment, això no va només de normatives, que també; va de defensar un negoci especulatiu d'uns pocs o de defensar la sobirania alimentària i els llocs de treball actuals i futurs de moltes.
Espero haver ajudat a fer una mica més entenedor tot plegat.
Pel que fa a les mentides, diguessim que la entrada al bloc en si ja n'es una de gran. La insinuació (o afirmació) que incomplir el pla comporta l'abandonament dels camps la refuta la realitat, o potser es que durant 15 anys que ha estat sense aplicació s'ha desertitzat el parc agrari i no se n'ha adonat ningú?
Pel que fa a les baralles de partits, ja us ho fareu, ni estic afiliat a cap ni dono pel sac per temes electorals, ho faig perque m'afecta directament (de fet a Ciutadans també els dono canya, tot i que des de un punt de vista egoista em podria afavorir el diuen que faràn -si es que ho fan, que ho dubto- també es veritat que molts dels seus arguments fan vergonyeta).
Pel que fa la "perspectiva": si respon tot a "lògica especulativa", com es que molts lloguers no han pujat ni un duro en 10 anys? No dic que no hi hagi casos d'especulació, ara bé fer-ho servir com a argument em sembla un pèl pobre, i reduïr-ho a activitat lúdica més pobre encara, tenint en compte que és una activitat a l'aire lliure amb un component físic i de disciplina important i que per tant, no es redueix a passar la estona sino que també es una activitat molt saludable física i mentalment.
No seré jo qui posi pegues a la creació de nous llocs de treball, però 15 llocs de treball per 60.000 m2 de terreny et sembla eficient? Ep, igual podrieu dedicar temps i recursos a reconstruïr alguna de les naus del Pla que està en runes, o fer-li un rentat de cara al polígon Matacas i de pas buscar empreses que s'instal·lin a naus que no estan ocupades, per exemple (i per deformació professional) captar alguna de les moltes consultories tecnològiques que estan fugint cames ajudeu-me del 22@ de Bacelona cap a Sant Cugat, el Prat, Sabadell... perque els preus dels lloguers son inassumibles, i aquests creen més de 15 llocs de treball i en molt menys espai, només és una idea.
Pel que fa a residus, barraques i merda en general completament d'acord: al meu hort no en trobaràs ni als dels meus veïns més propers, de fet normalment quan diem que l'hort "està brut" vol dir que hi ha algún racó on han sortit males herbes.
Respecte els horts socials, personalment em sembla una bona idea tot i que la terra està bastant perjudicada amb runa d'obra, pedres, papers, llaunes i pel color es pot veure que va molt necessitada de matèria orgànica. Tot això es pot corregir, nomes cal netejar i abocar uns quants camions de compost, el que no es pot corregir son les dimensions: o us penseu que algú que treballa 1.000 m2 passarà a una parcel·la de 50 m2? Us sembla raonable? En el meu cas, l'hort que tinc llogat fa 200 m2 i amb una parcel·la de 50 poca cosa faria i no parlo de les normes i limitacions que diuen que hi ha perque no les conec.
Responent a en Jordi i a en Manel, us agrairia que m'aclarissiu un tema: se suposa que les finques de menys de 10.000 m2 no es poden parcel·lar, per tant o tenen una persona/entitat/diga-li X que la treballa sencera o no es pot treballar, es així? Aleshores amb aquestes finques, que no son poques, que passarà quan es faci fora als llogaters? Passaràn màgicament de ser finques abandonades a jardins celestials o es farà via expropiació forçosa? Com teniu previst fer-ho? Ho pregunto perque enmig de tant merder, amb aquest punt en concret tothom està molt calladet. Gràcies.
No sóc amic d'interpretar paraules de tercers, però quan l'article parla d'abandonament de terres, estic segur que està parlant d'abandonament de l'activitat professional tradicional. És aquest abandonament el que sovint (no sempre) deriva en un "nou us", que consisteix en microparcel·lar per multiplicar-ne el rendiment econòmic de la propietat.
M'explico;
El preu de estàndard del lloguer d'una de les 3400 hectàrees del Parc Agrari a qualsevol dels 14 municipis, està al voltant de 1000€/any. És a dir 0,10 €/m2/any.
El preu estàndard del lloguer d'una microparcel·la de 400m2 és de 400€/any. És a dir 1€/m2/any, DEU VEGADES MÉS.
A això se li pot anomenar funció social de la propietat, intercanvi desinteressat, caritat cristiana,lògica especulativa, o qualsevol altra cosa, cadascú tria com analitza. A mí em sembla que és alguna cosa semblant a una explotació urbanística d'un terreny agrari. Per suposat, al marge de qualsevol legalitat catalana i/o espanyola, lleis que no fan els Ajuntaments.
Aquí pots trobar més informació al respecte.
https://www.ara.cat/societat/Horts-illegals-negoci-relloga-jubilats_0_1463853684.html
Resulta evident que hi ha una demanda social (horticultura lúdica) d'una cosa que no existeix al mercat de serveis públics ni privats, i que alguns privats han decidit oferir tirant pel dret amb total manca de respecte per la legalitat.
Els horts socials i els lúdics públics, el que busquen és adreçar aquesta demanda per aquesta via. Òbviament, el sector públic va per darrera del privat perquè no pot triar incomplir totes les normatives.
D'altra banda, el Pla Especial del Parc Agrari (que té rang de llei, aprova l'Àrea Metropolitana de BCN i es publica al DOGC) contempla que l'interlocutor amb la propietat d'una parcel·la sigui únic. En això consisteix no parcel·lar. Sigui aquesta parcel·la de 600 m2 o d'1 Ha.
Traduït i a títol d'exemple, una associació de cultivadors aficionats podria ser interlocutor d'un propietari respecte una parcel·la de forma totalment legal.
Si una associació amb 50 socis, per seguir l'exemple, estableix unes regles clares d'ús de l'aaigua i consensua amb els professionals, no hi hauran 50 interlocutors.
Continuo, si una associació és conscient que no es pot pagar 10 vegades el preu de mercat pel lloguer de les terres, i que un propietari no es pot inventar la normativa urbanística de construccions pel seu benefici, potser això fa passar a legal un negoci que no és. I tothom més feliç i content. Bé tothom, no.
De màgia no entenc. Però el Pla de Protecció del PA a Sant Feliu (document estratègic, no normatiu) ni el Pla Especial del PA del Baix Llobregat (normativa amb rang de llei), preveuen expropiacions forçoses. Quan un propietari incompleix la normativa urbanística se li notifica. Si persisteix se'l multa. És tot molt més suau i progressiu que la normativa de trànsit, per posar un exemple.
Espero haver estat d'ajuda.
Salutacions,
Manuel
Entenc que els professionals vulguin més terrenys per treballar, que hi ha un pla especial i tot plegat, de veritat que ho entenc ara bé, aixecant la vista més enllà d'una normativa de fa 15 anys hi ha una realitat i també s'ha d'actuar conforme a aquesta realitat. Ja he vist els plànols del pla especial, i les finques que s'haurien de dedicar a ús social i continuo pensant que son insuficients.
No us donaré més la brasa amb aquest tema, jo com a mínim ja he dit tot el que volia dir i crec que se us girarà feina.
Salut!