Acords i votacions del ple de novembre de 2017.

El penúltim ple de cada any està marcat per la commemoració de dates que volem posar sempre en valor. Per ordre cronològic:

• 20 de novembre: Dia Universal dels Drets dels Infants.
• 25 de novembre:Dia internacional contra la Violència Masclista.
• 1 de desembre: Dia internacional de Lluita contra la Sida.
• 3 de desembre: Dia internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

Cada ple del mes de novembre comença amb la lectura del manifest elaborat pel Consell de les Dones de Sant Feliu, posant en valor la vigència del 25-N i la lluita imprescindible contra la violència envers les dones. Abans d'aquesta intervenció, però, algunes persones del Comitè de Defensa de la República van irrompre en el ple per llegir un manifest. No els vaig donar la paraula. Com els havíem dit el dia abans, tothom pot parlar al ple comunicant-ho 24 hores abans. No ho van voler fer, i van voler parlar abans que les entitats que sí havien comunicat que volien parlar. Vaig suspendre el ple un quart d'hora, ells van llegir el seu manifest per a ells mateixos, se'n van anar i vam continuar. Jo no donaré mai un tracte discriminatori a ningú per expressar les idees que vulgui... però tampoc li donaré mai un tracte de favor: haurien pogut parlar perfectament davant de tothom, després del Consell de les Dones, del CNIAC i de les entitats de la discapacitat. Haurien pogut fins i tot presentar una moció que obligués als grups a votar-la, tant sols comunicant-ho!. Van preferir irrompre sense avisar, saltar-se el funcionament del ple i ignorar un ordre d'intervencions que dóna oportunitats a tothom... per parlar simplement per a ells mateixos. Un gest de consum intern i que dubto que porti enlloc.

Em van agradar molt les tres intervencions de les persones que van parlar: Alícia Feitó, l'Iker i la Clara, la Magda Panyella. Reivindicació de drets, explicació de lluites que porten millores per a tothom, denúncia de la invisibilitat, exigència de ser tinguts/des en compte. Quan diem que cal governar per a tothom, cal pensar en les persones a qui costa més viure la seva plenitud de drets, deures i oportunitats. En la part posterior del ple, vam parlar de la gent gran i de les persones, com les malaltes de Sida, amb malalties cròniques.  Sé que cal tenir a tota la ciutadania al cap i al cor, però hi ha d'haver una mirada i una atenció especial als col·lectius que ahir es van expressar al ple.

Els punts estrella del ple eren dos: el pressupost de 2018 i el conegut com a Pla de la Catedral. Josep Maria Rañé va explicar molt bé el primer, i Lídia Muñoz va explicar molt bé el segon.

En Josep Maria va fer una exposició similar a la que va plantejar en l'audiència de fa quinze dies. La resposta de l'oposició, més aviat discreta: o mirant algunes partides concretes traient-les de context i intentant explicar un vot negatiu a la globalitat a partir de discrepàncies parcials (Veïns, C's, PDeCat), o dient que no havien tingut informació suficient... quan no han anat a les reunions a què se'ls convocava (ERC). Només Elisabeth Ortega, del PP, va fer una lectura global del pressupost, posant de relleu la seva coherència des del punt de vista del PAM del govern, expressant que no és el pressupost que el PP faria, posant algun llum d'alerta sobre l'evolució dels ingressos lligats a l'activitat econòmica, però que recull alguns acords als que, com ara la rebaixa del tipus de l'IBI, el PP va donar suport, i expressant, en conjunt, la seva abstenció. Per cert, cal reconèixer a l'Eli que assisteix a totes les reunions a què és convocada i que hi té una actitud positiva d'aportacions molt més en clau de ciutat que d'interès de partit. Trobo a faltar, en general, alçar una mica el zoom sobre tal o qual partida concreta o sobre tal o qual procediment, per plantejar propostes globals sobre el Sant Feliu que es vol fer possible mitjançant els 45 milions d'€ aproximats per any que gestionem des de la plaça de la Vila. Cal tenir molt present que el pressupost és simplement el mitjà per aconseguir un model o proposta de ciutat, que és el que l'oposició s'hauria d'esforçar molt més a definir i a explicar.

L'altre gran tema era la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que ha de permetre la construcció d'un edifici de serveis parroquials a l'indret on ara hi ha l'Agrupament Escolta, al passatge del Penedès, i el trasllat simultani dels locals dels Caus a l'edifici de la Fundació del Sindicat Agrícola, al passeig Nadal, al costat de la plaça de l'Estació. Un gran acord de ciutat, que implica al Bisbat, l'Agrupament, la Fundació i en què ha fet de mitjancer l'Ajuntament, que serà el titular d'aquest espai en cas que la Fundació es dissolgués. Un gran acord que la Lídia explica amb detall en aquest escrit al seu blog, i que vaig voler agrair molt sincerament al ple. Agrair al conjunt de monitors/es i pares/mares del Cau que han treballat per aconseguir l'acord, als responsables del Bisbat, la Parròquia i la Fundació Laurentius (que vull personalitzar en el rector, Mossèn Josep Maria Domingo, i en Joan Torras, representant de la Fundació), als responsables de la Fundació Síndicat Agrícola i a les persones de l'Ajuntament que hi han intervingut: regidors i regidores de l'actual equip de govern (amb PSC) i de l'anterior (amb CiU) i tècnics, que també vaig voler personalitzar en Rafa Bellido. Un gran acord a què vaig voler fer un gran agraïment.

I vaig voler concretar què agraïa, perquè és el model de treball en què crec, i que voldria veure amb molta més freqüència en les relacions entre administracions per abordar i resoldre conflictes:

• reconeixement mutu de les parts que s'asseuen a la taula: respecte, credibilitat.
• voluntat de generar propostes en un clima de respecte, valorant pros i contres, costos i responsabilitats de totes les parts.
• voluntat i capacitat de construir solucions, a partir de la consciència que les solucions no "es troben" sota cap pedra o per casualitat, sinó que es construeixen des de les aportacions i les cessions de totes les parts que es reconeixen i es respecten,