21-D: resultats per barris i seccions. I una primera valoració personal.
Aquests són els resultats de les eleccions d'ahir a cadascun dels set districtes electorals de Sant Feliu. El primer quadre és en valor absoluts, i el segon és en percentatges:
Als diferents col·legis electorals, els resultats han estat els següents. Poso només els percentatges, que em sembla més significatiu que les xifres absolutes:
El percentatge de participació és el més gran de la història de la nostra ciutat. És, per tant, una clara expressió de la voluntat de la nostra ciutadania. Adjunto també, per comparar, les dades de les eleccions de fa dos anys, el 27-S:
En aquests dos anys que han passat des del 27-S, el cens ha crescut en 500 persones i han participat més de 2.200 persones més. A cap districte s'ha votat per sota del 80% i al Mas Lluí s'ha passat del 90%. Impressionant.
Aquesta és la meva valoració inicial del resultat d'aquestes eleccions.
Ciutadans:
El creixement en vot absolut i en percentatge és espectacular, i cal felicitar-los. El lideratge de Inés Arrimadas ha quallat enormement en els sectors socials que rebutgen la independència, i la nostra ciutat no ha estat una excepció en aquesta tendència general. Han guanyat en tots els districtes menys un (al Centre, on han quedat segons, per davant de Junts per Catalunya), i guanya en 25 de les 30 seccions electorals de la nostra ciutat. 25 de 30: victòria inapelable. Creix més de 2.000 vots, la meitat dels quals potser els vénen del PP, que en perd 1.000 respecte al 2015.
Ja he vist al Facebook comentaris despectius respecte a què Sant Feliu s'ha tornat espanyolista i de dretes. M'amoïnen. Com em vam amoïnar a la nit de les eleccions les intervencions d'Inés Arrimadas i Carles Puigdemont: cadascun guanyador de la seva meitat, i ignorant o despreciant l'altra. Cap dels dos caps de llista va parlar ni una sola vegada de retrobament i de convivència: de recosir el país, com insistia (sense èxit, malauradament) el nostre cap de llista, Xavier Domènech.
La doble realitat (que han guanyat globalment els independentistes a Catalunya i que la victòria de Ciutadans a mig país és indiscutible) ha de ser acceptada democràticament i no admet merament que mig país es resigni a "conllevar", com es diu en castellà, l'altra. El dia a dia a Sant Feliu, afortunadament, seguirà, com fins ara, al marge de l'escalada de tensió que provoquen massa dels nostres líders. Enhorabona, doncs, Ciutadans de Sant Feliu!
Esquerra Republicana. Junts per Catalunya.
La suma d'ERC i de JxCat puja a gairebé 8.900 persones, encara 150 vots per sota de ciutadans. Són 1.900 més que al 27-S, on Junts pel Sí va arribar a poc més de 7.000 vots. A Sant Feliu sí que s'ha reflectit la hipòtesi prèvia al 21-D de clara hegemonia d'ERC: el partit d'Oriol Junqueras ha tingut gairebé 2.000 vots més que els antics convergents. Guanya al Centre i queda segon a Roses-Castellbell, les Grases i Mas Lluí, i tercer a Falguera, Salut i Can Calders. Per contra, JxCat només queda tercer al Centre (per darrera de Ciutadans), i en 11 seccions (11!) no arriba ni al 6,4%, que és el percentatge més baix d'ERC. El creixement d'ERC és general, i només en cinc dels trenta col·legis electorals ens cedeix la tercera posició als Comuns. El lideratge independentista a Sant Feliu li correspon clarament a ERC, vistos el mediocres resultats dels antics convergents i el desastre de la CUP. Enhorabona, doncs, ERC de Sant Feliu!
I de cara a les municipals de 2019...?
Sincerament, crec que els resultats no són gens extrapolables. Això de tenir-ne seixanta et dóna memòria i perspectiva. Recordo l'abrumadora victòria del PSOE de Felipe González a la tardor de 1982. Al maig segūent, hi havia les segones eleccions municipals i ens temíem que l'huracà socialista ens deixaria en la pell i els ossos. Contràriament, vam obtenir 15 dels 21 regidors. I és que la ciutadania vota a les municipals en clau estrictament local: coneixement i valoració dels candidats i les candidates del poble, trajectòria i arrelament a tota la ciutat de les organitzacions locals, concreció, viabilitat i encert dels programes, cap de llista, etc.
Res del que es va votar el 21 de desembre de 2017 es pot traslladar a les properes municipals i europees del 9 de juny de 2019. A més, quantíssimes coses poden passar d'avui a aleshores...!!!
Als diferents col·legis electorals, els resultats han estat els següents. Poso només els percentatges, que em sembla més significatiu que les xifres absolutes:
El percentatge de participació és el més gran de la història de la nostra ciutat. És, per tant, una clara expressió de la voluntat de la nostra ciutadania. Adjunto també, per comparar, les dades de les eleccions de fa dos anys, el 27-S:
En aquests dos anys que han passat des del 27-S, el cens ha crescut en 500 persones i han participat més de 2.200 persones més. A cap districte s'ha votat per sota del 80% i al Mas Lluí s'ha passat del 90%. Impressionant.
Aquesta és la meva valoració inicial del resultat d'aquestes eleccions.
Ciutadans:
El creixement en vot absolut i en percentatge és espectacular, i cal felicitar-los. El lideratge de Inés Arrimadas ha quallat enormement en els sectors socials que rebutgen la independència, i la nostra ciutat no ha estat una excepció en aquesta tendència general. Han guanyat en tots els districtes menys un (al Centre, on han quedat segons, per davant de Junts per Catalunya), i guanya en 25 de les 30 seccions electorals de la nostra ciutat. 25 de 30: victòria inapelable. Creix més de 2.000 vots, la meitat dels quals potser els vénen del PP, que en perd 1.000 respecte al 2015.
Ja he vist al Facebook comentaris despectius respecte a què Sant Feliu s'ha tornat espanyolista i de dretes. M'amoïnen. Com em vam amoïnar a la nit de les eleccions les intervencions d'Inés Arrimadas i Carles Puigdemont: cadascun guanyador de la seva meitat, i ignorant o despreciant l'altra. Cap dels dos caps de llista va parlar ni una sola vegada de retrobament i de convivència: de recosir el país, com insistia (sense èxit, malauradament) el nostre cap de llista, Xavier Domènech.
La doble realitat (que han guanyat globalment els independentistes a Catalunya i que la victòria de Ciutadans a mig país és indiscutible) ha de ser acceptada democràticament i no admet merament que mig país es resigni a "conllevar", com es diu en castellà, l'altra. El dia a dia a Sant Feliu, afortunadament, seguirà, com fins ara, al marge de l'escalada de tensió que provoquen massa dels nostres líders. Enhorabona, doncs, Ciutadans de Sant Feliu!
Esquerra Republicana. Junts per Catalunya.
La suma d'ERC i de JxCat puja a gairebé 8.900 persones, encara 150 vots per sota de ciutadans. Són 1.900 més que al 27-S, on Junts pel Sí va arribar a poc més de 7.000 vots. A Sant Feliu sí que s'ha reflectit la hipòtesi prèvia al 21-D de clara hegemonia d'ERC: el partit d'Oriol Junqueras ha tingut gairebé 2.000 vots més que els antics convergents. Guanya al Centre i queda segon a Roses-Castellbell, les Grases i Mas Lluí, i tercer a Falguera, Salut i Can Calders. Per contra, JxCat només queda tercer al Centre (per darrera de Ciutadans), i en 11 seccions (11!) no arriba ni al 6,4%, que és el percentatge més baix d'ERC. El creixement d'ERC és general, i només en cinc dels trenta col·legis electorals ens cedeix la tercera posició als Comuns. El lideratge independentista a Sant Feliu li correspon clarament a ERC, vistos el mediocres resultats dels antics convergents i el desastre de la CUP. Enhorabona, doncs, ERC de Sant Feliu!
PSC.
Els i les socialistes creixen en vot i en percentatge a tots els barris en relació al 2015. Tret del Centre, on sòn quarts, són al pòdium de tots els districtes: segons allà on ERC és tercer (Falguera, Salut i Can Calders) i tercers allà on ERC és segon (Roses Castellbell, les Grases i Mas Lluí). Crec que aguanten relativament bé l'estrebada Arrimadas, tot i que les expectatives eren clarament millors.
Nosaltres.
Ens ha anat malament, sense excuses. Havent-hi 2.000 votants més, nosaltres hem tingut 300 vots menys. Continuo creient que tres dels quatre eixos centrals del nostre discurs són imprescindibles i vigents, malgrat els resultats: 1) cal recosir el país, ser molt més pont que trinxera, 2) la millor eina per recosir el país és l'agenda social, i 3) cal construir solucions que no passin ni per la DUI ni pel 155. El quart, que tindríem la clau per fer-ho possible, no ha tingut el suport suficient de la ciutadania.
Aquest suport insuficient té, al meu parer, dues causes principals: una que no hauríem pogut evitar, i una altra que sí. La inevitable, era que malgrat que hem fet tot el possible per situar les prioritats socials com a element primer de debat a la campanya, les eleccions han tornat a ser en clau plebiscitària i la resta, com va dir despectivament Jordi Turull al darrer debat de TV3, eren simplement "pantanus". L'evitable (i inexplicable) és l'autogol de trencar el pacte de govern a l'ajuntament de Barcelona a les portes del 21-D, cosa que a ulls d'una part de l'electorat ens ha situat del costat de la DUI i ha trencat el discurs "ni DUI ni 155” que havíem estat mantenint.
CUP. PP.
Resultats molt dolents, sense pal.liatius, per a tots dos, que queden clarament per sota del 5% a la nostra ciutat. La CUP perd la meitat del seu electorat (de 1.800 a 900, en números rodons) que va a Esquerra, i el PP li passa gairebé el mateix (de 2.300 a 1.200 vots), que van a Ciutadans.
I de cara a les municipals de 2019...?
Sincerament, crec que els resultats no són gens extrapolables. Això de tenir-ne seixanta et dóna memòria i perspectiva. Recordo l'abrumadora victòria del PSOE de Felipe González a la tardor de 1982. Al maig segūent, hi havia les segones eleccions municipals i ens temíem que l'huracà socialista ens deixaria en la pell i els ossos. Contràriament, vam obtenir 15 dels 21 regidors. I és que la ciutadania vota a les municipals en clau estrictament local: coneixement i valoració dels candidats i les candidates del poble, trajectòria i arrelament a tota la ciutat de les organitzacions locals, concreció, viabilitat i encert dels programes, cap de llista, etc.
Res del que es va votar el 21 de desembre de 2017 es pot traslladar a les properes municipals i europees del 9 de juny de 2019. A més, quantíssimes coses poden passar d'avui a aleshores...!!!