Una exposició, dos roserars: imaginem el futur?
Article començat a pensar al maig... redactat a l'agost.
Acaba de passar la 58a edició de l'Exposició Nacional de Roses. Més enllà de la valoració positiva que comparteixo i de l'agraïment a qui fa possible l'exposició (des dels Amics de les Roses fins a totes les persones, entitats i floristeries participants), en aquest escrit vull fer una reflexió de futur, aixecant una mica el zoom, fins i tot en el sentit físic del terme que he volgut reflectir a la foto.
Vull fer aquesta reflexió en veu alta, pensant en 2018: serà l'any de la 60a edició de l'Exposició i commemorarem també els 90 anys de la primera edició de l'Exposició, a l'Ateneu, a l'any 1928.
A Sant Feliu tenim una exposició temporal, sempre al segon cap de setmana de maig, com tenen altres ciutats (com ara Reus o Roses). Però tenim una cosa que, fins allà on jo conec, no té cap altra ciutat. Bé, dues coses: dos roserars. A Sant Feliu tenim una exposició temporal i dos roserars permanents. I, a més, units en una línia recta: la Rambla, amb una plaça dedicada a Pere Dot, el nostre roserista més insigne, més o menys al mig. Tot plegat no és molt suggerent???
Deixeu-me fer una incursió en el futur. Encara avui em trobo gent que no ha estat mai al Roserar Dot-Camprubí. I em sembla que no massa gent coneix les plantacions de rosers que l'entitat dels Amics de les Roses organitza al febrer i manté durant tot l'any al Parc de la Torreblanca. I això que som la Ciutat de les Roses! A pilota passada (que fàcil és mirar així les coses...), les dues reformes de la Rambla que es van fer fa entre quinze i vint anys no van tenir en compte que, als seus extrems, hi teníem aquestes dues joies. Però res no impedeix que, en una perspectiva a mig o llarg termini, un futur equip de govern es plantegi repensar o remodelar la Rambla imaginant-la com un passeig que connecti els dos roserars, com un itinerari permanent que porti de l'un a l'altre, que expliqui la vinculació entre Sant Feliu i les roses, amb una presència molt clara de rosers i una memòria dels nostres roseristes, capaç de ser un element molt potent d'identitat local i d'atracció a visitants. Una remodelació que, a més, haurà de tenir present els usos del que avui és un aparcament provisional i que està cridada a ser la principal plaça de la nostra ciutat, per les seves dimensions i ubicació. (Una altra nota personal i al marge: jo ja no seré l'alcalde que hi haurà de posar nom... però si ja tenim la plaça de la Llibertat (a les Grases) i la plaça de la Solidaritat (a Roses-Castellbell), que bonic seria que Sant Feliu completés la divisa republicana amb la plaça de la Igualtat!)
Deixeu-me fer ara una incursió al passat. La Rambla es va obrir a l'any 1924 i el primer nom que va rebre va ser justament "Avinguda de Pere Dot", i la plaça Dot es deia "plaça de l'Avinguda". Amb el franquisme, se li va dir "Avenida de la Marquesa de Castellbell" i la plaça, "plaza de Pedro Dot". Amb la recuperació de la democràcia, se li va posar els noms actuals: Rambla Marquesa de Castellbell i plaça Pere Dot. Aquesta pàgina del llibre "Els carrers de Sant Feliu", de 1988, ho explica clarament:
I deixeu-me tornar a una darrera incursió al present? futur?: i si en comptes de dedicar un espai tan privilegiat i magnífic a una grande d'Espanya,... li dediquéssim a la Ciutat de les Roses? I si en diguéssim "Rambla dels roserars" o "Rambla de la Ciutat de les Roses"?
Acaba de passar la 58a edició de l'Exposició Nacional de Roses. Més enllà de la valoració positiva que comparteixo i de l'agraïment a qui fa possible l'exposició (des dels Amics de les Roses fins a totes les persones, entitats i floristeries participants), en aquest escrit vull fer una reflexió de futur, aixecant una mica el zoom, fins i tot en el sentit físic del terme que he volgut reflectir a la foto.
Vull fer aquesta reflexió en veu alta, pensant en 2018: serà l'any de la 60a edició de l'Exposició i commemorarem també els 90 anys de la primera edició de l'Exposició, a l'Ateneu, a l'any 1928.
A Sant Feliu tenim una exposició temporal, sempre al segon cap de setmana de maig, com tenen altres ciutats (com ara Reus o Roses). Però tenim una cosa que, fins allà on jo conec, no té cap altra ciutat. Bé, dues coses: dos roserars. A Sant Feliu tenim una exposició temporal i dos roserars permanents. I, a més, units en una línia recta: la Rambla, amb una plaça dedicada a Pere Dot, el nostre roserista més insigne, més o menys al mig. Tot plegat no és molt suggerent???
Deixeu-me fer una incursió en el futur. Encara avui em trobo gent que no ha estat mai al Roserar Dot-Camprubí. I em sembla que no massa gent coneix les plantacions de rosers que l'entitat dels Amics de les Roses organitza al febrer i manté durant tot l'any al Parc de la Torreblanca. I això que som la Ciutat de les Roses! A pilota passada (que fàcil és mirar així les coses...), les dues reformes de la Rambla que es van fer fa entre quinze i vint anys no van tenir en compte que, als seus extrems, hi teníem aquestes dues joies. Però res no impedeix que, en una perspectiva a mig o llarg termini, un futur equip de govern es plantegi repensar o remodelar la Rambla imaginant-la com un passeig que connecti els dos roserars, com un itinerari permanent que porti de l'un a l'altre, que expliqui la vinculació entre Sant Feliu i les roses, amb una presència molt clara de rosers i una memòria dels nostres roseristes, capaç de ser un element molt potent d'identitat local i d'atracció a visitants. Una remodelació que, a més, haurà de tenir present els usos del que avui és un aparcament provisional i que està cridada a ser la principal plaça de la nostra ciutat, per les seves dimensions i ubicació. (Una altra nota personal i al marge: jo ja no seré l'alcalde que hi haurà de posar nom... però si ja tenim la plaça de la Llibertat (a les Grases) i la plaça de la Solidaritat (a Roses-Castellbell), que bonic seria que Sant Feliu completés la divisa republicana amb la plaça de la Igualtat!)
Deixeu-me fer ara una incursió al passat. La Rambla es va obrir a l'any 1924 i el primer nom que va rebre va ser justament "Avinguda de Pere Dot", i la plaça Dot es deia "plaça de l'Avinguda". Amb el franquisme, se li va dir "Avenida de la Marquesa de Castellbell" i la plaça, "plaza de Pedro Dot". Amb la recuperació de la democràcia, se li va posar els noms actuals: Rambla Marquesa de Castellbell i plaça Pere Dot. Aquesta pàgina del llibre "Els carrers de Sant Feliu", de 1988, ho explica clarament:
Comentaris