20/06/16: la meva intervenció a la jornada "Segregació educativa i desigualtat als municipis", de la Fundació Ernest Lluch.

Article d'una jornada al juny... "repescat" a l'agost.

Creada per fomentar l'esperit de diàleg amb què Ernest Lluch va viure la seva vocació política, la Fundació Ernest Lluch organitza anualment una Jornada sobre Municipis. La de 2016 tractava del tema "Segregació educativa i desigualtat" i la Fundació m'hi va convidar. De fet, era la segona participació meva en una jornada municipalista de la Fundació: ja ho vaig fer parlant d'Hisendes Locals a l'octubre de 2011. Agraeixo moltíssim aquesta nova invitació, que entenc com un reconeixement a la tasca que l'Ajuntament de Sant Feliu fa en aquest àmbit.

La jornada tenia aquest programa i aquestes persones intervinents:

El programa era realment interessant i aborda un tema sobre el qual cal pensar i molt al nostre país, tant si és el "nou país" com l'actual. En aquest enllaç, es pot llegir la crònica de la Jornada que ha elaborat la Fundació Ernest Lluch. En aquest altre, es pot consultar la magnífica presentació inicial de Xavier Bonal.

Cadascun dels alcaldes vam tenir deu minuts per intervenir. Representàvem governs de quatre forces polítiques diferents i havíem de donar un enfocament polític a la nostra intervenció. La meva, més o menys, va anar així:

Sant Feliu és una ciutat mitjana, capital del Baix Llobregat, dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que va passar, com tantes altres, de 10.000 a 38.000 habitants entre 1960 i 1975. Amb govern del PSUC i Iniciativa des de 1979 (amb un parèntesi entre 2003 i 2011), els successius equips de la nostra organització política hem treballat amb l'objectiu prioritari i permanent de fer de "Sant Feliu, un sol poble", tant en el contingut físic com social de la paraula.

Per això, vam plantejar i proposar un model de ciutat que volia construir la cohesió urbana i social de la nostra ciutat evitant el risc de quatre segregacions:

• la segregació urbana,
• la segregació laboral,
• la segregació cultural,
• la segregació escolar.

Des dels primers moments de la recuperació de la democràcia municipal, entenem i defensem l'educació com un dret permanent de ciutadania, des de l'escola bressol fins a la formació de persones adultes. Per la limitació de temps, exposo els grans eixos del treball contra la segregació escolar a Sant Feliu en l'educació infantil i en l'educació primària. El nostre objectiu és treballar al costat de les escoles perquè tothom pugui començar l'educació secundària en una situació de màxima equitat i bons resultats possibles.

Escola bressol.

A Sant Feliu som conscients de lq importància cabdal de l'educació dels 0 a 3 anys. Des de 1993, tenim escoles bressol municipals amb un altíssim nivell de qualitat i amb una claríssima funció social. 

Dos són els objectius en aquesta etapa: a) cobrir, com a mínim, tota la demanda de places públiques de nens i nenes de 2 anys, i b) garantir que el preu públic mensual de l'escola bressol (atenció a l'aula i menjador) estigui a l'abast de tothom, ajustant-lo als ingressos de la família (tarifació social). 

Tenim quatre escoles repartides estratègicament a la ciutat i que, en la composició social de l'alumnat, reflecteixen la composició social del seu entorn. En el curs que s'acaba hem cobert tota la demanda, que ha estat creixent a la nostra ciutat, malgrat la baixa natalitat, per l'indubtable efecte positiu de la tarifació social, que situa el preu més baix en 32€/mes.

Escoles de Primària.

A Sant Feliu, a l'any 1979, hi havia cinc escoles concertades i dues de públiques. En l'actualitat, n'hi ha quatre de concertades i set de públiques, amb un percentatge d'escolarització oscil·lant cada any entorn del 45-50% i 50-55%, entre l'escola concertada i la pública respectivament. 

Evitar que entre les escoles de Sant Feliu hi hagi percentatges molt diferents d'atenció a població amb necessitats educatives específiques, ja sigui per raó d'immigració com per les circumstàncies personals o familiars de l'alumnat, ha estat i és un objectiu fonamental. Perquè hi hagi igualtat d'oportunitats educatives entre els alumnes, cal que hi hagi igualtat en el compromís social dels centres sostinguts amb fons públics. 

Per això, a Sant Feliu són fonamentals dos instruments. Un, en el moment de l'accés a una plaça educativa: l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). L'altre, en l'acompanyament a tota l'escolaritat: les comissions socials de centre. En l'OME, ens plantegem l'objectiu de l'escolarització equilibrada, especialment amb els alumnes que s'incorporen al llarg del curs, procurant que es reparteixin de manera equivalent en tots els centres. En les comissions socials de centre, un representat de cada escola i una treballadora social vetllen perquè tots els nens i nenes estiguin escolaritzats en igualtat de condicions: material escolar, menjador (cobrim totes les beques que denega la Generalitat), llibres, sortides,... treball amb les famílies quan així s'acorda, derivació a serveis municipals si així és aconsellable, etc. A més d'altres recursos i mesures de suport "a l'escola des de fora de l'escola" que, per raons de temps, no m'és possible desenvolupar.

En el debat posterior, vaig intervenir per explicitar i subratllar un risc clar contra la cohesió social, que és continuar tenint una doble xarxa de centres sostinguts amb fons públics que poden no tenir ni els mateixos objectius ni les mateixes normes de funcionament. I vaig posar dos exemples molt clars: a) la reducció d'aules de P3, que a comarques com el Baix Llobregat ha afectat només a escoles públiques i a cap escola concertada, b) els horaris diferenciats, no ja només per la reducció de la sisena hora de les escoles públiques, sinó pel risc que la demanda de jornada compactada a Primària afecti només a les escoles públiques i tampoc a les concertades, que ja no la tenen a Secundària, una diferència d'horaris davant la qual molts ajuntaments estem totalment en contra.

I acabo. A l'any 2008, es va publicar l'informe extraordinari del Síndic de Greuges de Catalunya sobre "La segregació escolar a Catalunya". Aquell informe presentava dades preocupants i evidències clares que alguns tipus d'escoles seleccionaven el seu alumnat i anaven en contra de l'objectiu de la cohesió educativa i d'una educació d'igual qualitat a tots els centre. Per a mi, les conclusions d'aquell informe van passar amb més pena que glòria pel debat polític del nostre país, tot i l'extraordinària importància estratègica de l'educació a qualsevol país del món. A la tardor de 2016, alguns ponents van anunciar l'actualització d'aquell estudi. Espero que les conclusions que s'hi presentin tinguin una trasllació clara i prioritària al debat polític del moment. I serveixin per definir amb claredat les posicions de tothom en relació al model educatiu de la Catalunya del futur, sigui aquest el que sigui. 

Perquè, entre d'altres coses, quan hi hagi el referèndum que exigim sobre el futur de Catalunya, tothom tindrà el dret a saber si un sistema públic universal i tan estratègic com l'educació serà una responsabilitat pública prioritària i l'única que finançaran els futurs governs (i la sanitat, i les pensions, i la llei de dependència) o bé continuarà sent, com van defensar els qui van aprovar aquest tema a la Llei d'Educació de Catalunya del 2009, un doble sistema educatiu en què allò públic estigui condicionat i simplement complementi a allò que faci l'eufemisme de "la iniciativa social". Perquè, per fer segons quins viatges, cal saber molt clarament cap a on es va. No sigui que, com se sol dir, qui no sap on va pot acabar a qualsevol lloc.