Prioritat política: Sant Feliu pràcticament 100% accessible abans que acabi 2018.

Totes i cadascuna de les persones que convivim a Sant Feliu hauríem de poder tirar endavant els nostres projectes de vida, les nostres vides, en igualtat de drets, deures, oportunitats i condicions. Aquesta afirmació tan simple és la raó de ser de la política, el recurs de què ens hem dotat els éssers humans per organitzar la nostra vida en comunitat. Hi ha marcs comunitaris que sentim llunyans i altres marcs comunitaris que sentim propers. Tots, però, condicionen les nostres vides: allò que més ens condiciona, que és un sistema econòmic basat en l'acumulació de riquesa de pocs a costa del treball de molts i generador/legitimador d'injustícia econòmica i social, es gestiona des d'èlits financeres que ni tan sols estan sotmeses a control democràtic. I, a l'altre extrem, en el marc comunitari més propers, que és el nostre barri, el nostre municipi, les seves prioritats i decisions també condicionen, per exemple, que qualsevol persona pugui accedir a qualsevol servei municipal en plena igualtat de condicions o que qualsevol persona es pugui moure lliurement per Sant Feliu en plena igualtat de condicions.

Valgui aquesta llarga introducció per reprendre una qüestió sempre d'actualitat: el dret a la mobilitat de qualsevol ciutadà, les condicions d'accessibilitat i seguretat de tot el nostre espai públic, la pròpia configuració de l'espai públic, en tant que no és un recurs il·limitat i està sempre subjecte a una visió diferent de concepcions i prioritats. El dret de tothom a la mobilitat està recollit, d'altra banda, als objectius 1.2.2. i 3.2.1 del Pla d'Actuació del Mandat 2016-19, aprovat a l'abril passat.

Ja en vaig parlar en aquest escrit de fa un any, però vull tornar-hi arran d'un recorregut per algunes de les obres de millora de l'espai públic que he fet aquest matí per Sant Feliu, i que ja vaig explicar en aquest altre escrit sobre les obres d'estiu d'enguany.

La prioritat política que dóna títol a aquest escrit es detalla i concreta en un seguit d'objectius operatius que recordo i explico:

1. CRUÏLLES. Que totes estiguin adaptades a la circulació de persones amb mobilitat reduïda i siguin segures.

Això, al seu torn, es concreta en quatre objectius operatius, ja que el nostre terme municipal és molt gran i no poden tenir exactament el mateix tractament el casc urbà i els polígons industrials:

• 1.a: 100% de cruïlles adaptades en el casc urbà per a les persones amb discapacitat física i, per extensió, amb mobilitat reduïda.
• 1.b: Un recorregut 100% accessible al polígon del Pla que arribi al tanatori, també per a les persones amb discapacitat física
• 1.c: Implantació progressiva d'encaminaments per a persones cegues en totes les cruïlles en què hi hagi algun tipus d'obra, ja que és un objectiu inassumible que el 100% de cruïlles estiguin adaptades per a persones invidents en dos anys i mig.
• 1.d: 100% de passos zebra sense obstacles visuals en el sentit de circulació dels cotxes,

Quatre imatges d'avui que expliquen com es duen a terme aquests quatre objectius operatius:

Si les voreres són estretes, el criteri és crear un pas elevat que permeti la mobilitat segura a tothom. Aquest és el cas de la cruïlla dels carrers del Torrent i de l'Ateneu, en versió de "Sant Feliu de tota la vida" o dels carrers Torras i Bages i Vidal i Ribas, atenent al nomenclàtor oficial. Aquests són els treballs en aquesta cruïlla a 12 d'agost:

Si les voreres i la calçada tenen amplada suficient, el criteri és eliminar el bordó (en castellà, bordillo) creant una rampa d'un pendent màxim d'un 10%. Aquest és el cas de la cruïlla dels carrers Comte Vilardaga amb Carles Buigas.  Aquests són els treballs en aquesta cruïlla a 12 d'agost:

En tots els casos, es fan encaminaments per a persones cegues: panot horitzontal amb rugositat suficient per ser detectada amb bastó i que indiquen el camí segur per travessar el carrer. Aquest, també avui a la primera cruïlla fotografiada:

Finalment, la major part de passos zebra estan en cruïlles. En alguns casos, hi ha obstacles físics que limiten la visibilitat dels vianants, especialment si són infants o persones de baixa alçada o en cadira de rodes. Normalment són bateries de contenidors o, com és el cas de la plaça Dot, els mateixos autobusos tapen visibilitat, tant als vianants que creuen com als conductors que s'hi acosten. Abans que acabi 2018 volem haver resolt tots aquests problemes de visibilitat en cruïlles. Aquest estiu, per exemple, canviarem la ubicació de la parada:

2. ESCALES: Que hi hagi rampes alternatives a les escales que actualment és impossible suprimir a la via pública.
A Sant Feliu tenim ja poques escales a la via pública, i la major part estan relacionades amb la via del tren. Moltes ja s'han suprimit i canviat directament per rampes (com al carrer Cinto Verdaguer cantonada amb Sant Llorenç, a les obres d'estiu de 2012). Altres, com les dues grans escales que travessen la via al mateix pas a nivell o davant del Pavelló Joan Carles Navarro, tenen una envergadura que fan impossible una alternativa amb rampes i no ens hem plantejat assumir la inversió d'ascensors mentre hi hagi altres necessitats a la ciutat. Les dues escales que ens hem plantejat resoldre en aquest any 2016 són les que apareixen a les imatges, i que avui encara no estan en obres: la que uneix Rambla amb Joaquim Monmany, i el "pont verd" entre els barris de Can Maginàs i la Salut. Les obres del primer començaran la darrera setmana d'agost, i les obres del pont verd començaran el desembre.

3. VORERES: Que totes les voreres tinguin una amplada de pas suficient per a cadires de rodes o cotxes per a infants, i bancs per a les persones que necessitin un moment de descans.
Ens plantegem, tal com vaig explicar a l'escrit que ja he esmentat, disposar d'un pas lliure, sense obstacles, d'1,40m. Això implica tres objectius operatius més concrets:

• 3.a: Eliminar el 100% d'obstacles en voreres estretes. Els obstacles en les voreres es poden deure a tres causes: a) arbrat, b) mobiliari urbà, i c) incivisme. Pel que a l'arbrat, al seu torn dos problemes: els escocells dels arbres ("els forats" dels arbres) i les voreres aixecades per les arrels, En el primer cas, volem arribar a la cobertura amb resines drenants (és a dir, que deixen passar l'aire i l'aigua) d'absolutament tots els escocells que impedeixin aquesta amplada de pas o que estiguin en rutes que generen algun tipus de problema a persones amb cadires de rodes o invidents (per exemple, enmig o molt a prop de passos zebra). Em refereixo a això, fet a la setmana passada:

Pel que fa a les voreres aixecades per les arrels, una part important dels plans d'ocupació es dediquen a arreglar voreres, amb prioritat justament per a voreres estretes en mal estat per arrels. Pel que fa al mobiliari urbà, em refereixo bàsicament als diversos elements que podem trobar als carrers: bancs, fanals, papereres, marquesines d'autobús, cartelleres publicitàries, pilones, etc. Aquests, lògicament, no es poden cobrir, i han de permetre en tot moment un pas lliure d'1,40m. Per això, estem suprimint els fanals en voreres estretes i canviant-les per "ballarines", com hem acabat de fer aquests dies en les obres dels carrers de l'eixample dels anys 20 (Sant Antoni, Santa Maria, Verge de les Neus, etc). Anirem fent el mateix amb la resta d'obstacles que impedeixin el pas dels ciutadans i les ciutadanes amb mobilitat reduïda. I, pel que fa a l'incivisme de les persones que deixen els cotxes aparcats (sempre casualment cinc minuts) en voreres estretes o en passos zebra o adaptats, crec que ens haurem de replantejar els criteris establerts per a la grua municipal que, coincideixo amb algunes opinions, són molt i molt "lights". Però no sempre es pot guanyar una amplada suficient suprimint obstacles: sovint (cada cop menys!) la pròpia vorera no té aquesta amplada que volem considerar mínima. I això ens porta al punt següent.

• 3.b: Elaborar projectes d'ampliació de voreres estretes o creació de plataformes úniques per als propers processos de remodelació urbana, tot i que les obres puguin anar més enllà de 2019. Mirem novament el carrer del Torrent o Torras i Bages, com li vulguem dir:

A banda i banda d'aquest carrer del centre de la nostra ciutat, les voreres no arriben a l'amplada d'1,40m que volem considerar mínima. És imprescindible, en la meva opinió i en l'opinió d'ICV-EUiA, replantejar aquest carrer i altres carrers del centre que, sense tenir la vorera tan i tan estreta, tenen una configuració manifestament millorable, com el carrer de l'Ateneu o el carrer Sant Llorenç. I, de cara al proper mandat, plantejarem un debat públic que necessàriament passarà per treure cotxes com els que es poden veure aparcats a la fotografia. Perquè ampliar voreres i mantenir aparcament és senzillament impossible. Plantejarem, per tant, una nova fase del Pla director del Centre que ens marqui quins carrers han de ser absolutament peatonals i amb plataforma única (en opinió d'ICV-EUiA, tot Vidal i Ribas i Pi i Margall fins al Coro) i quins han de permetre la circulació a 30 però han de suprimir aparcament per ampliar molt les voreres (en opinió d'ICV-EUiA, els carrers Torras i Bages i Sant Llorenç)

• 3.c: Renovació progressiva de voreres completes que, pel seu estat i pel seu volum d'ús, ho requereixen. Abans ja he parlat de la prioritat de garantir pas suficient en voreres estretes, però és evident que hi ha diversos punts al casc urbà amb voreres que necessiten alguna cosa més que una reparació puntual, especialment en rutes escolars o en accessos a serveis públics. Aquest és el cas d'aquesta vorera i la de davant, entre el Coro i el carrer del Torrent, camí de l'escola de les Mercedàries. Espero que s'entengui que no es poden fer totes les voreres noves en tres anys: quines fer i amb quina prioritat es decideix en els processos participatius de les obres d'estiu. Aprofito per recordar que ja ha començat el procés per decidir les obres del 2017.

Menció apart mereixen tres carrers, que requereixen una remodelació de molta envergadura i que va més enllà de la renovació de paviments i calçada: d'una banda, el carrer del Pla, i de l'altra, els carrers Agustí Domingo i Doctor Brugaroles. El primer, perquè el pèssim estat de les voreres i la necessitat de separar un carril de circulació per al veïnat de la circulació general d'una via amb tràfic tan intens requereix un projecte d'obres llarg i car, que començarem d'aquí a dos anys. Els altres dos, perquè són carrers que s'han remodelat parcialment i volem completar-los. Doctor Brugaroles es remodelarà al mateix temps que la plaça Francesc Macià i Agustí Domingo, si no hi ha canvis positius en les nostres fonts de finançament, passarà als inicis del proper mandat.

• 3.d: Garantir que hi haurà bancs adaptats a la gent gran en tots els carrers de pendent superior al 5%. De la via en amunt, Sant Feliu té carrers de molt pendent: Comte Vilardaga, General Manso, Francisco Sáez, Carles Buigas, trams de la mateixa Rambla, Sánson, etc. Per tenir una referència, Comte Vilardaga entre el pas a nivell i la Font del Cuento té un pendent del 6,5%- Diverses persones grans em demanen que hi hagi bancs una mica alts, respatller i braços per poder asseure's i aixecar-se amb seguretat. Tots els carrers amb pendent en tindran, com a màxim cada 50 metres, abans que acabi 2018.

Escrivint aquest article, he dubtat si posar un punt 4. Enllumenat, tan fonamental per a la seguretat en els tres punts anteriors (cruilles, escales i voreres). Però com que estem preparant una inversió molt important entre els anys 2016 i 2017 en aquest camp, que combinarà múltiples objectius:

• il·luminar les voreres i no les copes dels arbres,
• ajustar l'hora d'encesa a la llum solar, no a un horari rígid
• estalviar molta energia aprofitant les tecnologies LED
• detectar i resoldre amb més rapidesa i eficiència les avaries, ja sigui en fanals, com en conduccions o quadres de servei.
• etc

dedicaré tot un article a les inversions i millores en l'enllumenat públic... pròximament en aquesta pantalla!