Ni de pressa, ni corrents, ni suspens.

Fa tres anys vaig haver de fer un escrit de rèplica a la senyora Borrell, desitjant no haver-ne de fer cap altre. Sé que a molta gent no els agraden les picabaralles entre partits o persones, i per això sempre parlo (i ho faig molt sovint) de Sant Feliu, de la seva gent, dels seus neguits i necessitats, dels seus carrers i places. Però la senyora Borrell s'entesta una vegada i una altra a intentar desprestigiar la nostra acció de govern i a mi personalment. Durant quatre anys, ha escrit molt poc sobre Sant Feliu, i molt contra ICV-EUiA, com va fer fins i tot en l'acte de presentació de la seva candidatura. I a vint dies d'eleccions, hi hauria gent no entendria que aquesta vegada jo no repliqués. Per segona i, ara sí, darrera vegada.

És curiós, per començar, que la senyora Borrell digui que els homes i dones d'Iniciativa i Esquerra Unida ens mereixem un gran suspens. Curiós perquè ella sí que va tenir un gran suspens l'única vegada que ha estat candidata a l'alcaldia. Com tothom sap (i ella ho hauria de recordar amb humilitat) només va ser alcaldessa durant cinc mesos i 20 dies i, a sobre, de rebot. La senyora Borrell ha estat l'única persona al capdavant de l'Ajuntament que no ha guanyat unes eleccions!  Qui ja ha tingut un gran suspens és la senyora Borrell quan va perdre les eleccions del 2011. I molt em temo que, amb un partit afeblit i una oposició molt poc consistent en  quatre anys, la senyora Borrell ho té molt difícil per il·lusionar el seu partit i convèncer el seu electorat. En tot cas, la mateixa ciutat que la va suspendre el 2011, vejam quina nota li posa el 2015. Ah! I espero que s'entengui per què parlo de la senyora Borrell en singular. Ella mateixa és l'únic llenguatge que utilitza: jo faré, jo sé, jo, jo, jo. És molt lleig veure tota la seva campanya i els seus discursos en primera persona del singular. Però això té una lectura que crec positiva: entendre's amb algú amb un ego tan gran és enormement difícil, però amb el seu partit, no té per què ser-ho tant.

Més coses. Diu la senyora Borrell que no hem fet res durant quatre anys, i que ara ho volem fer tot de pressa i corrents, com aquell mal estudiant que estudia només dos dies abans de l'examen. Com que sempre vull explicar la meva acció de govern, em permeto recordar-li el calendari d'algunes obres en aquests quatre anys:

• Les inversions en espai públic de l'estiu de 2012,
• Les inversions en equipaments públics de l'estiu de 2012,
• Les inversions en espai públic de l'estiu de 2013,
• Les inversions en equipaments de l'estiu de 2013,
• Les inversions en espai públic de l'estiu de 2014,
• Els equipaments ja acabats (piscina, centre cívic de les Tovalloles,...), els processos participatius per definir inversions que ja s'estan fent (plaça Catalunya, pla director del centre o mercat), els que es faran proprament (Rafael Alberti, plaça de la Salut, Francesc Maciá,...)

Però en una situació de crisi, el més important no són les obres, sinó les polítiques socials! I que aquí vulgui desqualificar a Iniciativa i Esquerra Unida una persona que es va oposar al 2011 a l'exempció del pagament de la plusvàlua a les persones que havien de resignar-se a la dació en pagament del seu habitatge i que ha votat en contra de la tarifació social als serveis públics municipals és senzillament inadmissible. Amb nosaltres, les polítiques socials han estat al centre de l'actuació del govern: per primer cop hem ajudat a les empreses a contractar persones aturades de la nostra ciutat; hem canviat l'almoina d'una petita ajuda a totes les famílies per als llibres de text per la garantia a les famílies que més ho necessiten dels llibres, el material escolar, les sortides escolars i el menjador, tant en període lectiu com en vacances; hem garantit el pagament de les factures de llum, aigua i gas a les persones i famílies que reuneixen els criteris dels programes de rescat social, i  un llarg etcètera. I la senyora Borrell té la barra de dir que no hem fet res en quatre anys. Em sona tan mancat de coherència com quan ens critica per no haver fet prou per Collserola... quan ella volia fer prop de cent pisos allà on nosaltres hem ampliat el Parc Europa, o com quan ens critica per haver apujat l'IBI estrictament el mateix que el cost de la vida... quan ella el va apujar més del triple que l'IPC quan era regidora d'hisenda.

Que justament ella digui que no hem fet res, forma part d'una estratègia a la desesperada (és a dir, sense arguments, sense propostes i sense estratègia) que em sembla que no aporta gran cosa a la nostra ciutat. Però que afirmi que "Sant Feliu fa pena" no l'hi admeto. Això ofèn a la nostra ciutat, que és molt més i va molt més enllà del seu ajuntament. Qui o què fa pena? L'Ajuntament? El govern? L'alcalde? Les places i carrers de Sant Feliu? Les seves entitats, colles i associacions? Els seus serveis públics? Els seus comerços? La seva gent? És una expressió molt i molt desafortunada que, per voler atacar a ICV i EUiA, llança inadmissiblement contra la ciutat que aspira a representar. I això sí que no, senyora Borrell.

En la seva manca d'arguments, la senyora Borrell ara afegeix que hem tingut dos anys d'enfrontaments amb la interventora (una funcionària municipal que ha demanat el trasllat a un altre ajuntament on cobra significativament més) i insisteix en què l'ajuntament tanca la legislatura amb un resultat negatiu de pràcticament dos milions d'euros. En una altra de les seves afirmacions, diu que l'Ajuntament presumeix d'una transparència que no té. Que la senyora Borrell parli de transparència té també la seva gràcia. M'explico: fa quinze dies va fer un escrit sobre aquests temes, desacreditant tant les xifres que va aprovar el ple municipal, com les que ha mostrat l'auditoria externa que, per primer cop, vam encarregar. Doncs bé, per no deixar lloc a cap dubte, vaig escriure un comentari en el blog de la senyora Borrell demanant-li un debat en el format que ella vulgui. Aquesta és la captura de pantalla que en vaig fer:

La senyora Borrell ni ha fet visible el meu comentari, ni, per descomptat, ha acceptat la meva proposta de debatre, en el format que ella vulgui, les seves afirmacions infundades de què acabem la legislatura amb un forat de gairebé dos milions. D'això se'n diu "llançar la pedra i amagar la mà", I més sobre transparència: qui vol representar a la ciutadania, s'hi ha d'explicar, i la senyora Borrell ha escrit en cinc anys en el seu blog menys que el que vaig escriure jo en el meu durant els cinc mesos i mig que va ser alcaldessa. Transparència és explicar el que algú creu i es proposa, i és evident que la senyora Borrell o té poc a explicar i proposar, o no deu saber com fer-ho sense recórrer als tres o quatre petits arguments que utilitza. Potser per això els seus pocs articles gairebé sempre són contra ICV-EUiA, i en molts pocs casos són propostes per a Sant Feliu.

Un dels seus arguments recurrents és el de l'increment de salaris de l'equip de govern. La senyora Borrell no diu mai que l'import total que tenim és gairebé equivalent al que hi havia amb l'alcalde Vázquez durant set anys i mig, El que diu és que, durant el mig any que va governar, hi havia menys regidors amb dedicació i un menor cost, però el que mai no diu és que ella va contractar, dins el pressupost de l'Ajuntament, un càrrec de confiança del seu partit per ajudar-la amb la seva campanya electoral, Curiós cas de memòria selectiva. Un altre dels seus arguments és que vull "seguir en el poder costi el que costi". i gaudir de "las prebendas" del poder. Prebendas? Un argument molt pobre quan sóc l'alcalde que ha renunciat al cotxe oficial, a un programa propi a Esplugues TV per estalviar el seu cost, o a sortir fotografiat pàgina sí i pàgina també al Butlletí municipal... com quan ella era l'alcaldessa. No arribo a imaginar de quines "prebendas" parla la senyora Borrell.

Sé que m'ha sortit un article llarg i dur, però fins fa poc em creia que el temps li faria replantejar el seu discurs i les seves maneres de fer, i això ja veig que no passarà. Aquest article és, d'altra banda, dur en el fons, però respectuós en les formes, com crec que han de ser les confrontacions dialèctiques en democràcia. Per descomptat, després de les eleccions del 24 de maig hi hauré de parlar, a partir dels resultats electorals que les diferents candidatures tinguem aquell dia. Però fins aleshores, espero algunes coses. Per exemple, que ella replantegi amb una mica més d'humilitat les tres setmanes que tenim per davant. Per exemple, que algú del seu partit (per primer cop escric del PSC) li recordi com acaba un conte que hauria de repassar: "El vestit nou de l'emperador".

Mentrestant, nosaltres, continuarem treballant i explicant la ciutat amb drets socials, espais públics de qualitat i govern transparent per la que tots els homes i totes les dones d'ICV, d'EUiA i molta altra gent, fa anys que s'han deixat la pell treballant i la hi continuaran deixant durant molts anys i anys. Ni de pressa, ni corrents, ni suspens. I el que és més important: en plural, sempre, sempre, en plural.