Com s'han distribuït els 21 regidors i regidores a Sant Feliu? (o com ha funcionat la llei d'Hondt)

En aquest escrit vull fer un petit recordatori de la Llei d'Hondt, el mecanisme pel qual es distribueixen els 21 regidors del nostre ajuntament i, en general, tots els càrrecs escollits democràticament en qualsevol elecció a Espanya.

Aquesta imatge és el reflex d'un full de càlcul d'Excel que us podeu descarregar aquí.  Com es veu en el primer quadre, s'han de comptar tots els resultats de les candidatures (només les que hagin superat el 5% de vots, que és el cas de les eleccions de diumenge a Sant Feliu). Després, es fa un quadre en què, a la fila superior, es posen el nombre d'electes de la institució (en el nostre cas, d'1 a 21, els regidors que tenen tots els municipis entre 20.000 i 50.000 habitants). A la columna esquerra, com es pot veure, els partits polítics per ordre del seu resultat. Tot seguit, el quadre s'omple dividint els resultats successivament pels número de la fila superior. És a dir, en el cas d'ICV-EUiA: 1) 4.526, 2) 4.526/2, 3) 4.526/3 i així successivament i amb totes les candidatures. Aquestes divisions donen uns quocients que són els que figuren al quadre. Finalment, es busquen els 21 quocients més grans (que he marcat en color carbassa), que es corresponen amb els regidors i regidores assignats a cada grup.

Mireu ara els dos números marcats amb un cercle vermell: són l'últim número que entra (el 738 de Veïns) i el primer que queda fora (el 737del PSC). Vol dir que hi ha un regidor "que balla", que depèn només de molts pocs vots. En concret, per només 3 vots de diferència, aquest darrer regidor se l'emporta Veïns i el perd el PSC. Són, entre d'altres coses, les coses de la Llei d'Hondt.