Castellers a Sant Feliu (1/2): paraules i poema de Joana Raspall.

Foto de Jordi Medina a l'actuació de l'Aplec de la Salut de 2013.

Fa dies que vull escriure sobre els castells i els castellers. Potser és perquè no puc assistir tant com voldria als assajos, potser és perquè tinc ganes d'ajudar a ser quinze o vint persones més per poder plantejar-nos seriosament fer els castells de set, potser senzillament perquè em ve de gust. Volia escriure sobre castells i, al web dels Castellers de Sant Feliu, em trobo amb aquestes paraules i aquest vers de la Joana Raspall. No ho podria expressar millor: un altre dia diré el que em surt, avui reprodueixo el que admiro. També per aquestes paraules, gràcies Joana! I per provocar-les, gràcies Castellers!

No és pas que a Sant Feliu hi hagués tradició castellera, que no era gaire freqüent a la nostra comarca, però un dia va passar-hi aquesta alenada tan engrescadora i va trobar-hi bon acolliment. Tenim castellers! Que sigui per molts anys!

Els castells sorprenen, emocionen i exerceixen una especial atracció que no pot deixar-nos indiferents. Tenen una estètica impactant per la seva dinàmica ordenada, assenyada i justa. Són un exponent de coratge i equilibri i sobretot, són una lliçó de pluralitat social i de col·laboració popular. No hi ha afany de competició individual ni de mèrit personalitzat, perquè el bon èxit de cada intent depèn de tots i cadascun dels components i dels que sense cap relleu fan la "pinya". Tothom hi té un lloc a defensar.

Tant de bo, en moltes altres activitats, en diversos camps, hi hagués aquesta mateixa harmonia compratida, sense primeres figures que deixen tan eclipsat tot l'entorn sobre el qual s'enfilen! Els castellers són generosos: des de l'aplom dels més robustos de les bases, fins la fragilitat dels infants que coronen el cim, un mateix impuls entusiasta sosté els pilars, les torres i els castells.

I és també una mateixa satisfacció que els uneix en l'èxit, i una mateixa recança que els pesa en els casos adversos. I no es parla de fracàs, que sempre se segueix intentant amb més braó!

El fet casteller és una de les manifestacions més estimades en una terra que vol progressar, unint esforços, cap a una societat més ferma, justa i solidària. És un bon model.

Podríem dir que és la coronació, en tres dimensions, de la nostra simbòlica sardana.

ELS CASTELLERS

(Com el Plomissol, ed. Galera, 1998)

Torre de muscles
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!

Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d'un poble ferm!