Més Roserar a la propera Exposició Nacional de Roses.

En el procés de valoració de l'Exposició de Roses que vam viure el darrer cap de setmana, hi ha un element que ha funcionat per sota de les expectatives que hi havíem posat. Em refereixo al Roserar Dot Camprubí i, en menor mesura, al bus llançadora que unia Exposició i Roserar i que ha tingut un ús més aviat discret. Pel que fa a aquest punt, haurem de revisar si ho havíem informat prou bé i, en tot cas, crec que l'any que ve el tornarem a posar en funcionament abans de prendre una decisió definitiva sobre la seva continuïtat.

Del que vull parlar en aquest escrit és del Roserar, de la seva pròpia concepció i de la connexió amb el seu entorn, ara que l'escola bressol Fábregas ja està pràcticament acabada.

He constatat que molta gent desconeix el Roserar o hi va molt poc, quan és un espai privilegiat de la nostra ciutat. Privilegiat i permanent: l'Exposició s'obre al públic durant 3 dies, però el Roserar s'ofereix a Sant Feliu durant tot l'any. Enguany, el Roserar s'ha incorporat a l'Exposició per primer cop: i així haurà de continuar sent a partir d'ara. Però amb algunes consideracions que m'agradaria compartir i debatre amb qui hi tingui interès.

1.
Crec que el Roserar ha de canviar la seva porta principal d'accés: ha de ser per la carretera de la Sànson, a tocar de la propera entrada principal de l'escola bressol, sense suprimir per descomptat l'accés des de les Grases. Però no s'ha de percebre com "el Roserar de les Grases", sinó que ha de ser el Roserar de tot Sant Feliu i, per proximitat, tant el Roserar de les Grases com del barri de la Salut. Són dos minuts a peu des de la plaça de la Salut! I potser ni deu des de la plaça de l'Estació! Hi ha un sentit de llunyania que no és real i que cal canviar.

2.
S'ha de definir bé la manera com el Roserar i l'Escola bressol Fábregas seran veïns i poden complementar-se. A més d'una tanca adequada entre parc i escola, l'àmplia zona entre el camí d'accés i la tanca ha de concebre's com un espai d'estada i de joc amb un nivell similar de qualitat al que hi haurà al pati de l'escola, i amb les roses com a motiu central de concepció d'aquest espai. Un espai que atraigui molta gent al roserar, proper i obert a un barri tan dens com la Salut i aprofitant el gran moviment de famílies amb canalla petita que comportarà l'escola bressol.

3.
Cal tenir en compte que la zona s'ordenarà definitivament no només amb la construcció de l'escola bressol, sinó amb l'acabament del Parc Esportiu de les Grases, amb un projecte acordat amb els clubs i que s'iniciarà aquest estiu i s'allargarà fins a meitat del 2014, en tres fases: a) graderia i vestidors al camp de futbol, b) construcció d'un mòdul de serveis, restauració i espais per a les entitats, i c) graderia a l'estadi. L'acabament de l'escola i del parc esportiu obliga a l'ordenació de la pineda que hi ha entre el parc esportiu i el Roserar, i que també ha de tenir un ús social important per al barri en què s'ubica i atractiu per al conjunt de la ciutat, donades les seves característiques (amb molts pins, amb taules de picnic, al costat d'un aparcament,...).

4.
Haurem de pensar en la ubicació d'algun petit espai de bar o terrasses dins del roserar, que permeti gaudir del mirador sobre el Pla i estar una estona gaudint del sol mentre es contemplen les roses o es llegeix un bon llibre. Un espai potser associat a algun petit equipament municipal, apte tant per a la interpretació del paper de la rosa a la nostra ciutat i per al treball pedagògic amb les escoles de Sant Feliu i la comarca entorn la rosa, com per a l'ús dels veïns i veïnes del barri de les Grases.

Quatre qüestions a considerar sobre la concepció d'aquest important espai, que cal complementar amb un bon manteniment i cura del roserar, i una informació constant i adequada de la seva existència a la nostra ciutat i, per què no, al conjunt de la comarca i de l'àrea metropolitana.

Comentaris

Gemma Ventura ha dit…
Jo visc molt aprop del Roserar i en sóc una gran admiradora, sobretot en aquesta època en què està esplendorós.
Des d'un post que vas publicar fa uns dies, sobre la valoració de la Fira, que estic pensant en què el Roserar hauria de ser un lloc molt més conegut per la ciutadania. Així que donant-li voltes al cap, vaig pensar que malgrat M'ENCANTA l'exposició de roses al Palau Falguera, potser estaria bé poder fer-la també al Roserar. Com que no m'agrada la idea que deixi d'estar a la seva ubicació actual, potser es podria dividir en dues parts i fer-ne una a la preciosa explanada que hi ha al Roserar. Suposso que això supossa una gran feinada... però bé només és una idea. La veritat és que durant la Fira (aquesta i la d'anys anteriors) te n'adones que molta gent d'altres poblacions venen a Sant Feliu cridats per l'Exposició de Roses i potser així podrien conèixer el Roserar. No sé... potser la part de concurs al Palau Falguera i la d'exposicions varies i arrengaments florals al Roserar... Però que sempre quedès clar que l'exposició és la suma de les dues ubicacions... En fi... Ahí lo dejo!
És cert que el parc del roserar és un gran desconegut. Vivim justament al costat del roserar i des de la terrassa tenim unes vistes aèries al parc privilegiades. Quan a
l´estiu venen a casa gent de Sant Feliu, tothom queda sorprès pel parc. Hi ha molta gent que no sap que existeix! D´altra banda haig de reconèixer que fa molta pena veure´l sempre pràcticament buit. Penso que respectar i ampliar els horaris d´apertura i tancament seria una bona opció. De vegades està tancat quan hauria d´estar obert. Hi ha molta gent de pas que el podria gaudir molt més si estigués assegurat que si entres per la porta de la carretera de la Sanson, podràs sortir per la ultima porta de la Marquesa de Castellbell. És molt desconcertant, i de vegades no passem per a dins per això. Una altra possibilitat seria dotar-ho d´algun espai infantil per a que no només fos un parc per passejar, si no un parc per gaudir de una bona estona. Estic d´acord en la idea de que formi part d´alguna manera en l´Exposició Nacional de Roses. Us asseguro que sobretot ara en primavera, és una maravella!