diumenge, 16 d’octubre de 2016

Dissabte, a la 8 de Març. Els vaig dir: "I tots veniu des de Teià?", i un em va dir: "No, jo vinc d'Ocata".


El dissabte 8 d'octubre, el regidor de Cultura i de Seguretat Ciutadana, el company Manel Martínez i jo mateix, vam fer diversos recorreguts per la plaça 8 de Març entre la una i les quatre de la matinada. Vaig penjar al meu mur de Facebook la foto que adjunto i tot seguit es va obrir una llarga polèmica. Si cliqueu sobre la foto, hi podreu accedir i llegir-la sencera.

La foto és de "primera hora" de la matinada. Molts grups de gent molt jove, majoritàriament entre 14-15 fins a 18-20. Hi havia molta gent de fora de Sant Feliu: fins i tot del Maresme! Tornant d'una de les visites, un grup de deu o dotze nois em van preguntar al semàfor del Va-i-ve on era "la plaça on hi havia la festa". Els vam dir que podia ser a la Lluís Companys o a la 8 de Març. "Aquesta, aquesta", ens van dir. I els vaig preguntar, per curiositat, d'on eren. I ens van contestar amb les paraules que encapçalen aquest escrit.

De la simple descripció del que veia a la plaça (molta gent molt jove que en aquells moments no generava cap problema) hi va haver tot un seguit d'acusacions contra l'Ajuntament i contra mi en persona per permetre (i fins i tot per incentivar...) "macrobotellons" a Sant Feliu i per ser tolerants amb l'incivisme. No em vull entretenir en rebatre o comentar dues afirmacions tan inconsistents, però sí plantejar i compartir algunes coses que em van venir al cap.

1. L'evident capacitat massiva de convocatòria del beure per beure.
Em va sorprendre que vingués fins i tot jovent del Maresme a la quedada de la 8 de Març. Les rotllanes de jovent semblaven que es limitaven a xerrar i beure, hores i hores. Ni tan sols semblava que tinguessin gaire interès en els concerts de la Petita qe hi havia ben a prop. Nois i noies molt joves, que crec que devien ser molts de 2n o 3r d'ESO, massa aviat (des de la meva perspectiva de pare i de mestre) per ser allà i estar així. Però hi eren, i per centenars. No em preocupen individualment els nostres fills i filles, que difícilment poden evitar l'atractiu transgressor d'aquestes quedades i la pressió de grup de no ser "un pringat o una pringada", però sí que em preocupa l'hegemonia cultural de l'oci banal i consumista, i la precocitat creixent amb què marca la vida d'una part important dels i de les nostres adolescents.

2. L'absència clamorosa dels pares i les mares.
En els diversos recorreguts que en Manel i jo vam fer per la plaça i els entorns, gairebé no vam veure adults que, discretament, vigilessin de lluny els seus fills i filles. Potser perquè és el que vam fer amb els nostres propis fills, esperava una certa supervisió que, n'estic convençut, és imprescindible en les primeres mostres d'independència als 13 o 14 anys. Em neguiteja una certa desorientació de la funció parental en relació a l'adolescència. Recordo un cas extrem en què una mare em va trucar a casa per acusar-me de ser el culpable que una ambulància s'hagués endut la seva filla de 14 anys a Sant Joan  de Déu per una borratxera que li va fer perdre el sentit.

3. La impossibilitat de tenir un policia a cada cantonada i la necessitat d'una certa comprensió social.
L'Ajuntament va desplegar policia a diverses cantonades de la plaça, però és evident que no a totes: hi havia actes a molts altres llocs i la disponibilitat de Mossos tampoc era il·limitada. És evident també que la policia no podia intervenir si no hi havia baralles (que van ser insignificants) o molèsties al veïnat (concentrades en alguns blocs de Can Bertrand), a part del control de begudes alcohòliques en menors, que és una prioritat absoluta. Ni pot ni ha de voler intervenir si només es xerra i es beu: cal comprensió social en aquest sentit. Com també en qué, per més que posem més urinaris, hi ha joves que vomiten o pixen, sobretot entrada la nit, al carrer o en entrada d'edificis. És evident que haurem d'avançar les hores d'inici dels serveis de neteja i potser revisar la ubicació dels agents de policia, però crec que algunes polémiques sobre "passivitat" davant l'incivisme i la brutícia són injustificades.

I 4. "Per saber què vol la joventut, no n'hi ha prou amb l'opinió dels tècnics de joventut".
De tornada de la plaça, vaig passar un moment per l'actuació que hi havia al carrer Joan Maragall. Molta gent jove, no tant com a la 8 de Març. Parlant de la quedada i de les activitats previstes durant les festes per al jovent, vaig tenir una conversa molt interessant amb un jove de vint-i-pocs anys. Bastant crític amb l'Ajuntament, em va dir la frase que encapçala aquest apartat i que reflecteix el problema que força persones plantegen quan parlen en confiança amb "polítics": la institucionaltzació excessiva de les anàlisis i les decisions, de la tasca de representar iguals a l'Ajuntament. Vaig agrair la confiança. Reconec el risc de perdre frescor i proximitat quan es té un càrrec públic i de tenir una mirada massa condicionada per l'estructura municipal, i cal que reconeguem aquest risc per evitar-lo.

Bé, en tot això pensava a la matinada del 9 d'octubre, unes hores abans de fer el meu primer 4 de 7 amb els Castellers de Sant Feliu a la plaça de la Vila!!!