divendres, 31 de maig de 2013

Ahir, 30 de maig: un ple interessant, un PSC inexplicable.



Escric al tren, tornant de Mataró, d'una reunió de la Comissió Territorial d'Urbanisme, convocada per la Generalitat, i on he anat en representació de la Federació de Municipis de Catalunya. No em trec del cap, però, el que va passar al ple d'ahir. Ja en farem el resum complet, també amb el cap més fred. Però vull fer algunes explicacions i reflexions entorn del que va passar ahir.

Per començar, el Sindic municipal de greuges, el Sr. Magí Boronat, va presentar el seu informe de l'any 2012. Un bon informe, en què va destacar l'increment de la col·laboració amb l'Ajuntament, de manera que només el 6% dels casos oberts l'any passat noms'han pogut tancar i continuen oberts enguany. Crec que n'hem d'estar contents i que hem de seguir clarament per aquesta línia.

Tot seguit, el president del comitè d'empresa d'Electra Molins, amb fàbrica a Sant Vicenç dels Horts i molts treballadors de Sant Feliu. Va explicar les raons del conflicte laboral en què viuen, dels acomiadaments de treballadors que consideren injustificats, de la vaga que estan duent a terme. El ple, per unanimitat, els va donar suport. Tothom, PP i CiU inclosos. Més enllà de les etiquetes dels partits respectius, ahir vam votar jo diria que amb el cor, amb conviccions personals molt més enllà de disciplines de partit.

Ahir hi va haver dos moments especialment rellevants d'aquest fet, i que em fa sentir especialment i personalment content de l'esperit que hi ha en el nostre ple. D'una banda, vam debatre una moció de rebuig a la llei de llengües d'Aragó que comet la insensatesa jurídica, filològica i sobretot política de dir "LAPAO" al català a la Franja de Ponent. El PP la va votar a favor, en un gest que no esperàvem però que considero molt positiu. El rebuig a aquest disbarat i la petició al govern aragonès de protecció de les llengües que es parlen a l'Aragó es va aprovar, per tant, per unanimitat. De l'altra, vam debatre una moció contra la retallada dels drets de les dones que el ministre Gallardon està preparant, mitjançant la reforma de la llei de l'avortament. Nova sorpresa, per partida doble: els quatre regidors de CiU hi van votar a favor, i el PP no la va votar en contra: es va abstenir, manifestant acord de fons amb el que plantejava la moció, però dient que era prematur votar-la perquè encara no s'havia tramitat formalment ni l'avantprojecte de la futura llei.

Ahir ens vam trobar amb el PP més obert... i amb el PSC més tancat. També amb dos moments sorprenents, però per motius ben diferents. En primer lloc, la portaveu del PSC, Lourdes Borrell, va voler explicar una moció que interfereix en el funcionament ordinari de l'Ajuntament per culpa del seu afany descarat de protagonisme. M'explico. Va voler presentar una moció relativa al funcionament ordinari de l'Escola Taller Sant Miquel, de la qual demà dissabte inaugurem les instal·lacions que li ha cedit l'Ajuntament, mitjançant una bona política que cal reconèixer i agrair a l'anterior alcalde, Juan Antonio Vázquez. La direcció de l'Escola ja es relaciona de forma normal, positiva i regular amb l'equip de govern, de manera que no cal cap mediació exterior com la que volia fer Lourdes Borrell sese que ningú li ho demanés. Més encara, la pròpia direcció del centre li va manifestar el seu disgust per sentir-se utilitzada per la portaveu socialista. Finalment, va accedir a retirar-la. Realment, la Lourdes ahir va tenir alguns comportaments inexplicables.

Però el més inexplicable dels comportaments del PSC d'ahir va ser quan va votar en contra del canvi de criteri en els preus de les escoles bressol municipals, per adoptar el criteri que diem "tarifació social", i del qual he parlat sovint per la prioritat, fins i tot personal, que li atorgo. El PSC va votar en contra d'un canvi que pretén ajustar el preu de les escoles bressol a la situació econòmica de les famílies, en comptes d'una tarifa única (160€/mes aquest curs) que fa que no hi puguin accedir moltes famílies amb salaris baixos que no s'ho poden pagar, però no tan baixos com per tenir els ajuts dels serveis socials, i que són els grans absents dels nostres equipaments i serveis municipals. Doncs el PSC hi va votar en contra. Però és que el PP hi va votar a favor!!! La cosa és molt més greu, perquè en les converses exploratòries que teníem ara fa dos anys per valorar la possibilitat d'un acord de govern, van acceptar sense qüestionar-ho el que ahir van rebutjar. Perquè van votar en contra d'una política de preus que, a Catalunya, té com a pioner a l'Ajuntament de Terrassa, i que hem pres com a punt de partida de la nostra política de preus, després d'una llarga i profitosa reunió de treball entre els dos ajuntaments que va presidir el llavors alcalde de Terrassa... Pere Navarro! El PSC de Sant Feliu va votar en contra aquí del que el seu propi partit impulsa a fora. Però és que el PSC va votar també en contra de la seva pròpia història a la nostra ciutat. Com molt bé recordava l'ex-alcalde Juan Antonio Vázquez al seu twitter ahir mateix, en l'acord de govern que vam subscriure el 1996 el PSC i ICV, la tarifació social ja formava part dels nostres compromisos, i hi vam estar treballant conjuntament, fins que llavors vam constatar que no hi havia ni la legislació ni, sobretot, la tecnologia, que permet avui el que no era possible fa gairebé vint anys. Quan volien fer govern deien que sí, ara diuen que no. A Terrassa, a Sabadell, a tot arreu diuen que sí, a Sant Feliu diuen que no. Però al mateix Sant Feliu, al 1996 deien que sí, i al 2013 diuen que no. NO a una mesura clara que vol afavorir la igualtat d'oportunitats, la justícia social, al nostre municipi. Ho tindran francament molt difícil per explicar-ho. Tant com quan van votar en contra de la supressió de l'impost municipal de la plusvàlua en els casos de pèrdua de l'habitatge per dació en pagament o execució hipotecària.

Ja arribo a Sant Feliu. 55 minuts des de Mataró. No he vist gairebé el mar. Però he explicat el que crec que la ciutadania de Sant Feliu ha de saber sobre les persones que els representem. Un apunt final: per sort, la Lourdes no va dir res del mercat municipal. Li hauria dit de seguida que com s'atreveix a reclamar en dos anys el que el seu partit no va voler fer en vuit. I dic "no va voler" perqué tenien els diners i el projecte: que també se sàpiga. Definitivament, a Sant Feliu, un PSC inexplicable.


1 comentari:

Isabel Freixa Julià ha dit...

Em sembla increïble! Ens estem tornant bojos o què?
A mi em sembla una molt bona mesura i del tot justa.