dijous, 20 de setembre de 2012

Ple de setembre de 2012: Moció d’ICV-EUiA-ISF i CiU sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya.


Atès que tota comunitat nacional té dret a decidir de manera lliure la seva condició política i  aconseguir llur desenvolupament econòmic, social i cultural propi.

Atès que la realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història.

Atès que L’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i refrendat en referèndum per la ciutadania, en el seu preambul, defineix Catalunya com a nació. I que l’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l’autonomia.

Atès que el dret a l’autodeterminació dels pobles ha estat reconegut a diferents pactes internacionals, ratificats pel propi Estat espanyol. Com per exemple el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966 o la Declaració Dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1970.

Atès que el dret a la lliure determinació és un dret democràtic que ha de tenir reconeguda la ciutadania, per a decidir sobre el seu present i el seu futur com a col·lectiu. Donant-se el cas que comunitats nacionals com Noruega, en el 1905, o El Quebec, en el 1980 i el 1995, ja han exercit aquest dret, o altres es plantegen convocatòries en els propers anys, com Puerto Rico, el proper mes de novembre, o Escòcia, per a finals del 2014. 

Atès que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va representar un trencament del pacte constitucional i la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum. D’aquesta manera el Tribunal confirmava el fracàs de la Constitució com a instrument d’encaix de Catalunya amb Espanya i l’esgotament de l’autonomisme. A aquest fet se suma el procés de recentralització de poder cap a l’Estat al que estem assistint, impulsat pel PP.

Atès que la recent manifestació a Barcelona, de l’11 de setembre de 2012, és la expressió inequívoca de la voluntat d’una part molt important de la ciutadania de Catalunya de pertinença a una realitat nacional pròpia, derrera del lema: “Catalunya nou estat d’Europa”.

Atès que el poble de Catalunya  té el dret a exercir el seu dret a l’autodeterminació i decidir com vol relacionar-se amb la resta de pobles de l’Estat, Europa i el món.

Per tot això el ple de l’Ajuntament aprova els acords següents:

Primer.-Manifestar el ple suport de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a totes aquelles iniciatives de la societat civil i institucions que fomentin la informació, el treball i la concreció de l’exercici al dret a l’autodeterminació del poble català.

Segon.- Demanar als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que impulsin els tràmits per obrir el procés per a la celebració d’una consulta d’autodeterminació del poble català. 

Tercer.- Demanar al Govern de Catalunya que iniciï converses amb tots els grups parlamentaris , els agents socials i les entitats més representatives de la societat civil per assolir un Acord Nacional per l’exercici del dret a decidir.

Quart.- Demanar als mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l’Estat com de la Generalitat, l’exercici de la seva funció informativa en un marc d’estricta neutralitat i pluralitat informativa envers les diferents opcions plantejades en una futura  consulta d’autodeterminació.

Cinquè.- Trametre els presents acords al govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, i a les entitats de Sant Feliu de Llobregat. .


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Raül

Una llàstima. En lloc d'apostar per un referèndum a favor que tothom tingui una feina digna, els nostres regidors segueixen el joc de la dreta nacionalista retalladora local que només vol treure cortines de fum per amagar el seu desgavell econòmic.
Apa, doncs, a dividir la societat per una qüestió absolutament supèrflua que només servirà per pagar ambaixades a les oligarquies locals i per haver-nos de treure un bonic passaport per anar al País Valencià, Andalusia, Galícia, La Rioja o l'Aragó a veure els nostres amics i familiars.
Aquest és el govern de progrés que volia fer reviure Sant Feliu.

Seguiu per aquest gloriós camí.
PD: Per cert, en el referèndum podrem votar tots? Ho trec perquè circulen per aquest món algunes entitats que demanen un vot ètnic: dels catalans autèntics.
PD 2: suposo que Iniciativa farà pedagogia per tal d'ensenyar els votants què significa una independència?
Això no és un joc de nens i sembla que no ho sabeu. Apa doncs, posem fronteres i duanes per carregar-nos vàries generacions aprofitant un moment de desesperació.

Quanta, quanta miopia!!!!
Catalunya, un sol poble?????
No és més ric dirimir el pluralisme que som a través de l'exercici del vot pluripartidista???

És a dir, que la nostra vida restarà condicionada a un sí o a un no i després....

Anònim ha dit...

Un amic

Gràcies amic Jordi per ensenyar-nos el camí de la sagrada independència:

Joaquim coll, dixit:
Olvídense ya de la crisis, los recortes, la pobreza galopante, las alternativas a las políticas de derechas, o de la estafa mayúscula del capitalismo financiero. No habrá otro tema en adelante que la independencia. Mas habrá logrado que su gestión al frente de la Generalidad no sea evaluada, ni tampoco sus escándalos, como el del Palacio. Ello gracias a la miopía de una parte de la izquierda social, sindical y política, acomplejada y subsidiaria frente al discurso nacionalista. Si los políticos no actúan ahora con sentido de Estado, iniciamos el camino del desastre’.

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Hola, Raul i Joaquim,
Anem a pams i posem-hi tot el seny que cal: ara és enormement imprescindible.
Per raons diverses que ara crec que no cal detallar (en síntesi: Aznar i els seus acòlits han fet mooooolt per arribar fins aquí), hi ha una situació de distanciament creixent entre un sector important de la població catalana i de la resta de l'Estat. A mi em revolta la simple hipòtesi que aquest distanciament es generi dins mateix de la població catalana: suposo que, com vosaltres, tinc per damunt de tot la idea de "Catalunya, un sol poble". Per això crec que és imprescindible que el conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya expressin la seva voluntat de relació amb l'Estat, que no només els partidaris de la separació expressin la seva veu, absolutament legítima, però no única al nostre país. Jo mateix, com és sabut, ara com ara no la comparteixo: però és imprescindible, en l'estat actual de les coses, exercir el dret democràtic d'expressar la voluntat de TOTA LA CIUTADANIA sobre el propi futur.
Dit això, jo estic treballant intensament dins ICV perquè aquest no sigui l'eix de la campanya. Ha de ser la defensa dels drets socials i laborals, el control de l'economia per part dels governs democràticament escollits, la defensa dels serveis públics, el control democràtic dels recursos naturals, com ara l'aigua o el patrimoni natural, la lluita contra l'atur, contra la pobresa, contra l'exclusió social, per una reactivació econòmica sostenible basada en la innovació, la internacionalització i l'entesa entre els agents socials, etc.
Crec que hem de situar el debat entre dreta i esquerra, però reconeixent alhora la conveniència de fer front obertament i sincerament a les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya mitjançant una consulta, que eviti que cap sector de la població pugui assumir la veu i la representació del país sobre cap altre.
Jo vull poder decidir, i a continuació poder decidir, ara com ara, continuar a Espanya en unes condicions més justes. Crec que això recull millor els anhels de la major part de la població que no la independència. Però per passar del que cregui jo o qualsevol altre al que la població de Catalunya vol, cal, n'estic absolutament convençut, que li ho preguntem.
Salut!