Hauria calgut un acord unitari de l'Ajuntament per posar ascensors a la passarel·la.

El mateix dia que vaig fer la meva darrera foto als dos ponts, vaig fer aquesta foto a la nova passarel·la que fa la mateixa funció de comunicar a banda i banda de la via en el mateix punt:

Fa unes setmanes vaig fer aquesta, que m'agrada molt:

Moltes més fotos i molt millor que aquestes les trobareu a la galeria que en Marc Rius (quin gran cronista de la nostra ciutat!!!) va fer per al Fet a Sant Feliu. Para muestra, un botón:

Com que ja fa cinc anys que no sóc alcalde, crec que puc escriure opinant com qualsevol persona santfeliuenca, sense que se'n derivi cap interpretació d'interès partidari (interès polític, de "polis", sempre!). 

És evident que, al suprimir els dos ponts, aquí calia un pas superior, ja que no podia ser que no hi hagués cap punt de comunicació a banda i banda de les vies entre l'estació i la carretera. Estava previst des de l'inici de les obres i s'havia explicat en tots els actes informatius. Crec que és impossible no estar-hi d'acord. És evident que la passarel·la és molt llarga i molt alta, però la distància i l'alçada són les requerides per les obres  en aquest punt, com es pot veure a la meva segona foto. Crec que també tothom estarà d'acord en què la passarel·la ha de ser accessible per a tothom. Aquest fet ja està, afortunadament, fora de tot dubte.

La passarel·la s'havia de fer, ha de ser alta i llarga per les característiques de l'obra i ha de ser accessible absolutament per a tothom. Fins aquí, tothom d'acord en aquests tres criteris bàsics... però és evident que no en la seva realització.

Us demano que mireu aquest video que el ciutadà Guillermo Oca, company jubilat de CCOO com jo, ha fet sobre el seu recorregut de la nova passarel·la. Dura cinc minuts i quaranta-dos segons. Aquí n'hi ha també una mostra:

Gairebé sis minuts per anar d'una banda a una altra, tenint una mobilitat normal, és un temps excessiu i la distància i els pendents apunten dificultats per a persones amb mobilitat reduïda, per més que, evidentment, els pendents s'ajustin a la normativa vigent d'accessibilitat. En la meva opinió personal, aquí s'haurien hagut de posar ascensors com a les actuals estacions.

Sóc perfectament conscient que posar ascensors en comptes de rampes hauria estat una obra 1) cara, 2) que no és de competència municipal i 3) que no s'amortitzarà pels pocs anys que durarà. Però és una obra que l'Ajuntament pot negociar i, si s'escau, assumir i que, amb un acord unitari, hauria estat perfectament viable, atesa la seva necessitat. De fet, jo em pensava que l'actual equip de govern treballaria amb aquest criteri.

Aquests tres arguments s'haurien pogut tenir en compte quan vam decidir fer les rampes del "pont verd", entre la Salut i Can Maginàs. Van ser entorn de 133.000€ que en rigor no ens tocaven, per fer unes obres que es desmuntaran quan estigui acabat el soterrament i urbanitzada la seva superfície. No és una obra duradora, però... algú pot posar en dubte el servei que ha donat als veïns i les veïnes, especialment les persones grans i amb mobilitat reduïda, dels dos barris? La proposta de les rampes al pont verd es va plantejar de manera pública i transparent en actes oberts a la ciutadania als barris i al ple municipal. Es va aprovar en ple per unanimitat, després de debatre els "inconvenients" d'una inversió municipal per a un temps relativament curt.

Transparència i unitat és el que he trobat a faltar en la decisió de no posar ascensors en la passarel·la.

La manca d'unitat política durant les obres del soterrament és un tema que em preocupa. Parlant de galeries de fotos d'en Marc Rius, em va sorprendre aquest reportatge sobre una visita d'obres al soterrament només amb els regidors de l'equip de govern, sense cap regidor ni regidora de l'oposició.

Foto de Marc Rius per al Fet a Sant Feliu.

L'equip de govern del PSC, Junts i Veïns s'equivoca quan decideix no comptar amb els grups d'ERC, En Comú Podem i PP. I no perquè sigui lleig, cosa que no m'agrada però no em preocupa, sinó perquè trenca amb una llarguíssima tradició unitària social i política a Sant Feliu i perquè és un mal estil de fer política, un mal estil de construir ciutat. I el que és molt pitjor: la manca d'unitat fa impossible arribar a acords per prendre millors decisions. Per exemple, posar ascensors en comptes de rampes. 

Un equip de govern amb voluntat unitària en el soterrament hauria presentat a tots els grups les diferents alternatives de rampes i ascensors, amb el cost total de cada obra i amb el percentatge que toqués pagar a l'Ajuntament en cas que aquest tema s'hagués negociat amb ADIF. Presentació d'alternatives i debat posterior sobre totes elles, fins arribar a acords unitaris: això és el que s'hauria hagut de fer. Per això, vam crear la Ponència Unitària del Soterrament a meitat de l'any 2018, després que vingués el ministre de la Serna a anunciar a la sala de plens les obres del soterrament. 

En el marc de la Ponència Unitària es va decidir i planificar la consulta del soterrament, que va tenir lloc al novembre de 2021. Quatre mesos abans, a partir del treball de la Ponència, en el ple de juliol de 2021 es van decidir el calendari, les dues preguntes, la supervisió del procés des de la Generalitat, la campanya, etc amb el vot afirmatiu del grup municipal socialista. És a dir: el PSC ho va votar tot a favor de la consulta el mes de juliol i després hi va anar totalment en contra a partir de setembre. La justificació que va voler donar l'actual alcaldessa en aquest escrit no explica, ni ningú va tenir la més minima intenció de fer-ho, aquest canvi tan radical de criteri. Després del boicot del PSC a la consulta, la Ponència Unitària va deixar de funcionar i fa tres anys que no hi ha marc unitari de treball per abordar cap tema derivat del desenvolupament de les obres.  Ni es va poder parlar unitàriament de l'estació a mesura que s'obrien noves possibilitats, ni s'ha pogut parlar ara de posar ascensors en comptes de rampes. 

Ara segurament ja no hi ha res a fer. Si hagués sabut que les coses anirien així, potser hauria escrit aquest article quan s'hi era a temps. En tot cas, demano a l'equip de govern que reprengui la necessària voluntat d'unitat política, perquè queda encara molta obra ferroviària, i queda encara tota la urbanització de la superfície.