Agost de 2023: les dues preguntes que actualment em plantejo sobre l'estació.

Foto extreta del Facebook oficial de l'Ajuntament.

Fa dies que han aparegut diversos papers anònims per diferents cartelleres de la ciutat, acusant al consistori de la destrucció del patrimoni, en relació a l'estació. Per convicció personal, passo d'anònims. Però em van fer tornar a venir una pregunta que fa temps que em ronda: com hem arribat fins aquí? D'altra banda, vaig assistir al ple de juliol donat que hi havia dues mocions sobre l'estació. Una, la que va defensar Jaume Solé, no em va interessar gens ni mica, des que va començar dient "jo no vull fer retrets ni parlar del passat", però és el que va fer. Interès per a mi: zero. Però l'altra sí que em va interessar, i molt. És la que van presentar, cadascú des del seu àmbit d'experiència i coneixement, l'Andrea Messeguer, en Lluís Tuells i la Núria Feijóo, que apareixen en aquesta fotografia.  També em van fer venir una altra pregunta: l'estat actual de la tecnologia permetria la conservació de l'edifici de l'estació sense endarrerir les obres del soterrament? Aquestes són les meves dues preguntes actuals sobre l'estació.

1) Com hem arribat fins aquí?

Crec sincerament que és perquè es va acabar la voluntat unitària amb què es van acordar absolutament tots els temes relacionats amb el soterrament als tres anys inicials (2018, 19 i 20) en el marc de la Ponència Unitària del Soterrament (PUdS). La Ponència, en la meva opinió, hauria hagut de continuar treballant per valorar conjuntament i intentar donar resposta unitària a qualsevol imprevist de tota mena mentre durin les obres del soterrament. Però el cas és que la PUdS va acabar la seva activitat (ja no vaig seguir si oficialment o no) al setembre de 2021, amb la convocatòria de la consulta ciutadana del novembre de fa dos anys.

Estic convençut que acabar la tasca de la PUdS al setembre de 2021 devia respondre a una anàlisi segons la qual, amb les obres i la consulta en marxa, la PUdS ja devia considerar-se innecessària. A més, aquesta anàlisi es devia produir després de l'importantíssim ple de juliol de 2021, en què es van aprovar tots els punts relatius a la consulta (data, les dues preguntes, la campanya, la comissió de seguiment, etc) amb 18 vots a favor (Comuns, Esquerra, PSC i Tots Som Sant Feliu), 2 abstencions (Ciutadans i Veïns) i 1 en contra (el regidor no adscrit). Va ser, en la meva opinió, un error de lectura del govern de coalició de nosaltres amb Esquerra, ja que després de la consulta quedava (i queda!) molta obra per fer, molts aspectes imprevistos per resoldre, molts temes que necessiten atenció prioritària i unitària. Però no va respondre, ni de lluny, a una voluntat política del govern d'excloure l'oposició de cap tema relatiu al soterrament.

El que a mi em sembla molt més important i, sobretot, més greu, és el gir de 180° del PSC entre el juliol de 2021 (tot a favor de la consulta) i el setembre/octubre de 2021 (frontalment en contra de la consulta i promovent l'abstenció). No sé què devia passar als despatxos del PSC en només dos mesos (agost, tancat per vacances), però a mi em resulta evident que avalar la consulta al juliol i carregar-te-la al setembre només pot respondre a la voluntat partidista del PSC de desgastar i desacreditar al govern de Comuns i Esquerra, sense cap escrúpol per carregar-se tota l'actuació política unitària prèvia fins juliol de 2021. La consulta es va fer en tot moment i en tots els seus aspectes d'acord amb la legislació catalana, i els dubtes que va exagerar el PSC al setembre i ni tan sols va plantejar al juliol no tenen cap sentit ni un. Hauria estat bé que el PSC expliqués honestament i amb transparència (si és que un gir tan brutal en tan poc temps té alguna explicació transparent i honesta) el seu canvi d'actitud, per fer seus de manera absolutament interessada els arguments de la Plataforma Salvem l'Estació. Que potser no sabia al juliol que la Plataforma existia i quins són els seus arguments??? Que potser no hauria estat més lògic reclamar la incorporació de la Plataforma a la Comissió de seguiment de la consulta, en comptes de callar???

En resum: el PSC es va carregar al setembre de 2021 tota lògica unitària i, amb posterioritat a la seva decisió de trencar la unitat, tot el que vagi sorgint sobre el soterrament es continuarà abordant (si el PSC no recupera la via unitària) en clau de conflicte. La manera com finalment tot fa pensar que es resoldrà l'ocupació de l'estació antiga n'és un exemple evident.

2) La tecnologia actual permetria la conservació de l'edifici antic?

En el ple de juliol, em va agradar i sorprendre positivament l'exposició detallada d'una arquitecta, Núria Feijóo, sobre un procediment constructiu que permetria, reforçant prèviament i convenientment amb una tecnologia molt recent, els febles fonaments originals de l'estació de 1854. Si no ho vaig entendre malament, es tractaria de reforços que "cobrissin" els fonaments de 1854 per permetre que suportessin sense enfonsar-se les obres del soterrament. L'anàlisi d'aquesta possibilitat requeriria de coneixements d'enginyeria i d'arquitectura de què, òbviament, no disposo. Val a dir que, essent jo alcalde i a petició de la PUdS als serveis tècnics amb més coneixement i experiència que els municipals (Àrea Metropolitana, ADIF, Diputació, Ajuntament de Barcelona), aquesta possibilitat no ens va ser plantejada

Si avui ens trobéssim en un escenari d'organització i voluntat política unitàries, aquesta proposta s'hauria pogut plantejar amb temps i s'hauria pogut analitzar i valorar també amb temps. Partint d'alguna proposta inicial de l'arquitecta que va parlar a ple o possiblement d'altres, s'hauria pogut dur a terme el treball multidisciplinar d'un equip d'experts per encàrrec de les administracions que les valoressin des de la seva globalitat i totalitat. Però no tenim PUdS ni res que mínimament s'hi assembli, ni tenim ni temps suficient ni interlocutors vàlids per valorar aquesta i qualsevol altra proposta. Tot i això, estic convençut que el govern municipal podria fer una consulta formal d'urgència per valorar si la tecnologia actual permetria una conservació de l'estació sense retard de les obres del soterrament.

Crec, en definitiva, que seria positiu i reconduiria la situació per recuperar una perspectiva unitària en el futur, si el govern municipal fes tres coses amb una certa urgència: 1) una valoració d'urgència de la viabilitat de la proposta tècnica presentada al ple, 2) un acord posterior de mínims per acabar voluntàriament l'ocupació de l'estació original, i 3)  la recuperació d'un òrgan unitari de treball de tots els aspectes relacionats amb el soterrament. Espero que, amb la represa de l'activitat política municipal en la setmana que ve, tant el PSC com Tots Som Sant Feliu i Veïns per Sant Feliu es plantegin un treball en aquesta direcció.