Ascensors a la passarel·la: qüestió de sensibilitat, no d'ocurrències.

Imatge de la passarel·la amb ascensors, al projecte d'ADIF de 2010.

Llegeixo al Fet a Sant Feliu el resum del ple de juliol. Entre moltes altres coses, s'hi va parlar dels ascensors a la passarel·la: els companys i companyes dels Comuns demanant que s'hi instal·lessin, i els partits del goven municipal (PSC, Junts i Veïns) rebutjant aquesta possibilitat i proposant de manera alternativa un servei de microbusos. Com vaig explicar al meu article anterior, crec que els ascensors eren imprescindibles i que l'actual equip de govern ha deixat escapar la possibilitat d'instal·lar-los. 

Per no repetir l'article, em centraré en la raó per la qual crec que no hi ha ascensors: 1) el projecte modificat de 2021 exigia replantejament de partides econòmiques, 2) les revisions del projecte no es van valorar de manera suficient i conjunta a l'Ajuntament perquè la Ponència Unitària del Soterrament  (PUdS) ja no funcionava, 3) ADIF no va voler assumir el cost dels ascensors previstos originàriament, i 3) PSC, Junts i Veïns no han volgut tampoc assumir-ne el cost. 

El plànol amb què he començat l'article és prou eloqüent: passarel·la amb un recorregut curt d'escales i amb ascensors a banda i banda: justament com a les estacions situades a l'antic pas a nivell. Després que el govern d'Espanya, llavors amb el Partit Popular, decidís impulsar el soterrament en les condicions que sempre havíem defensat des d'Iniciativa (projecte de 2010, cost íntegrament assumit per l'Estat), era lògic que el projecte es revisés i s'actualitzés. Estic convençut que, entre tècnics d'ADIF i de l'Ajuntament, hi va haver la coordinació i col·laboració professionals que eren imprescindibles en aquells moments previs al concurs i l'adjudicació de les obres, condicionades a més per la caducitat d'alguns tràmits, com ara la declaració d'impacte ambiental, que té una vigència de deu anys. Però hauria estat també imprescindible una lectura per part del govern i de l'oposició del moment. Jo em creia que era aixi, i em vaig felicitar de la marxa de la Ponència Unitària i dels acords que va portar a debat i aprovació el ple de juliol de 2021, fa només tres anys, que van permetre l'organització de la consulta ciutadana quatre mesos més tard. Estàvem, amés, en un moment unitari i esperançador: un mes abans, el 21 de juny de 2021, van començar les obres del soterrament!

Però, com vaig explicar a l'article anterior, per raons que no s'han fet públiques, el PSC va passar del suport al boicot dels acords unitaris i de la consulta en només dos mesos. La PUdS va fer la seva darrera reunió el 2 de novembre de 2021, i amb això va desaparèixer la possibilitat de valorar, amb esperit i voluntat unitaris, els aspectes sobrevinguts de les obres. Com ara els increments de costos i la seva repercussió en els veïns i veïnes de Sant Feliu: la passarel·la n'és l'exemple més clar. La conversió de la PUdS en Ponència 2030 al ple d'abril de 2022 (l'últim que va presidir la Lídia) no va fer possible la lectura compartida de les qüestions que anaven apareixent de forma paral·lela al desenvolupament de les obres. No he pogut consultar les actes de la nova Ponència: no sé ni si el tema de la passarel·la es va plantejar, ni sé tampoc quina va ser la posició respecte al tema: rotunditat amb què els ascensors s'havien de mantenir i els havia de pagar ADIF. o rotunditat amb què s'havien de mantenir els ascensors i disposició a negociar qui els havia de pagar. 

Amb l'arribada del nou govern al maig de l'any passat, Borrell, Manyoses i Gilaberte van tenir una oportunitat d'or per mostrar una sensibilitat i una actitud que adaptessin sempre en benefici de la ciutadania els aspectes sobrevinguts relatius a les obres del soterrament. En el mateix moment que van tenir coneixement dels canvis del projecte de 2010 que afectaven els ascensors de la passarel·la, Borrell, Manyoses i Gilaberte haurien hagut de tenir una actitud inflexible respecte al manteniment dels ascensors, i una actitud flexible sobre el seu finançament. 

En les negociacions econòmiques amb ADIF, els governs anteriors amb mi i amb la Lídia al capdavant, vam aconseguir dos estalvis milionaris per a Sant Feliu: el cost del soterrament íntegre a càrrec de l'Estat i la cessió gratuïta a la ciutat de la superfície de propietat de l'Estat que sorgirà un cop les vies del tren estiguin soterrades i que són ja visibles en molts punts. Amb aquest estalvi de desenes de milions per a la Hisenda municipal, crec que l'actual equip de govern hauria hagut d'obrir la possibilitat de finançar els ascensors i donar així un servei que crec imprescindible a la ciutadania.

Desconec per quina raó el govern de PSC, Junts i Veïns no va ser prou sensible i flexible per entomar la negociació sobre el finançament dels ascensors quan encara s'hi era a temps. Comparat amb l'estalvi de desenes de milions a què abans m'he referit, estudiar i plantejar la possibilitat d'assumir el cost dels ascensors hauria estat econòmicament viable i, des del punt de vista de la mobilitat i l'accessibilitat per a tothom, molt útil. M'estranya perquè, en altres moments, Lourdes Borrell i Jaume Manyoses defensaven que l'Ajuntament pagués el 25% del soterrament... i ara s'han negat a valorar el cost d'un ascensor. Em refereixo en concret al ple de novembre de 2009, amb Juan Antonio Vázquez d'alcalde, Lourde Borrell regidora d'Hisenda i Jaume Manyoses regidor de Cultura. En aquell pressupost van incloure 2,5 milions d'euros per al soterrament. Jo era el portaveu d'ICV-EUiA i vaig expressar el vot contrari del meu grup a què Sant Feliu pagués obra ferroviària: aquí vaig penjar el resum d'aquell ple i, més en concret, aquí vaig explicar per què vam votar en contra de destinar diners municipals a ensorrer les vies. Com és possible que en l'anterior govern que van compartir, Borrell i Manyoses defensessin pagar milions d'euros per al soterrament... i ara s'hagin negat a pagar uns ascensors???

I que, de pressa i corrents, ara improvisin i es treguin de la màniga un servei de minibusos com van anunciar al ple de juliol, em sembla més una ocurrència d'última hora, una alcaldada, una "borrellada", que una decisió valorada atenent a criteris d'accessibilitat i d'atenció a les persones amb mobilitat reduïda.

Per si algú té la temptació d'argumentar manca de diners, una darrera dada que em servirà per tancar aquest article i aquest blog fins al setembre que ve. Llegeixo també al Feta que la inversió més important dels propers quatre anys serà en maquinària per al servei de recollida de residus. El tema de la pretesa brutícia dels carrers quan era alcaldessa la Lídia va ser un dels motius centrals de la campanya del PSC i de Veïns. En l'acord de govern que va portar la Lourdes a l'alcaldia, el nou regidor va ser Silvestre Gilaberte, el balanç de gestió del qual deixo a la consideració de les persones que em llegeixin: tanta crítica quan era a l'oposició, s'ha traduït en bons resultats quan era al govern? Insisteixo: que cadascú valori. Ara bé, hi ha una cosa indiscutible. Quan s'elabora un nou plec per a la gestió de qualsevol servei concessionat, les inversions s'incorporen al plec i s'amortitzen al llarg de la durada de la concessió. Però Borrell, Manyoses i Gilaberte abans de dimitir han volgut una altra cosa: que les inversions que hauria de fer l'empresa concessionària les faci i les pagui l'Ajuntament, és a dir, tota la ciutadania. Han acordat 3,75M€ per comprar camions i contenidors que hauria de pagar la nova empresa concessionària, però no han volgut negociar i acordar una xifra molt inferior per pagar uns ascensors amb el pretext que l'hauria de pagar ADIF. 

A la "borrellada" dels minibusos per unir els dos extrems de la passarel·la en comptes d'ascensors, cal afegir la "silvestrada" de comprar camions i contenidors per "mitigar l'impacte econòmic" (???) de la futura concessió de recollida de residus en comptes que els compri el nou concessionari. I d'això en diuen millorar la gestió: mare meva.......!!!!! Però d'inversions, PAM i PIM ja hi haurà temps de parlar-ne després de l'agost. Bon estiu a tothom!!!