12/07/2024, adéu als dos ponts... i breu història dels ponts i el seu entorn.

18/07/2024. Gràcies per la foto, Amalia Pozuelo Lerín.

(Article encara en elaboració. Parlaré només dels dos ponts  en superfície i del túnel subterrani. Agrairé si algú vol aportar informació o fotografies. Per exemple, l'Amalia Pozuelo ha compartit un reel a FB i IG i jo he capturat aquesta imatge, de moooltes més actualitat i importància que un selfie el dia que vaig fer 67 anys i vaig passar pels dos ponts per darrera vegada)

Vull començar aquest article agraint la feinada de l'Arxiu Local i Comarcal del Baix Llobregat en la preservació i difusió del patrimoni documental de Sant Feliu i de la comarca. Sense ells, articles com aquest serien impossibles. Però més important encara: seríem orfes en història i incapaços de resseguir els canvis de la ciutat i la vida i les lluites dels homes i les dones que ens han precedit. MIL GRÀCIES, ARXIVERES I ARXIVERS!!!

Bye, bye, ponts!!! Bye, bye, via!!!

.

Fins al creixement de Sant Feliu després de la duríssima postguerra, el carrer Verge de Montserrat era, de fet, un pas entre la Torre dels Dimonis pujant a la dreta (on ara hi ha el Complex) i la Torre dels Rosers pujant a l'esquerra. I a l'inici d'aquest "carrer" en pujada entre les dues torres senyorials (com, de fet, al Sant Feliu de la pre-guerra i de la via en amunt), ja hi havia un petit pont que travessava la via per sota, conjuntament amb dos ponts més i molt propers, al carrer Sant Llorenç i al carrer Joan Maragall, com ja vaig explicar aqui. Aquesta foto és representativa d'aquest punt a meitat del segle passat:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi: ACBL50-1-3049. Autor:  Joaquim Ferrer. Any: Entre 1956 i 1959. A l'esquerra, la Torre del Roser i a la dreta, l'entrada de la Torre dels Dimonis. Llavors aquest indret encara no era carrer: era el camí de Can Carreras.

Aquesta és la vista del pont des de la Rambla, en aquella mateixa època. La foto també és a l'Arxiu (reitero el meu agraïment!!!), té el codi ACBL51-90-N-7460, és d'autor desconegut i va ser cedida a l'Arxiu per Josep Xarau:

Amb el creixement de Sant Feliu per sobre de la Rambla, amb tants habitatges d'autoconstrucció de les persones que arribaven sobretot de Laujar de Andarax i de Cuenca als carrers de Sant Jaume, Sant Gabriel, Joaquim Prats, i tot aquell entorn, l'Ajuntament es planteja al 1957 la necessitat d'urbanitzar el carrer Montserrat. Així es recull al Boletín de Información Municipal (BIM) d'abril d'aquell any:

Mig any després, a l'octubre de 1957 i com es llegeix al BIM 46, ja es va configurant el Sant Feliu del "desarrollismo", el del creixement un cop superada la postguerra i l'aïllament internacional d'Espanya en el marc de la Guerra Freda:

Al Sant Feliu dels anys 48 al 68, es va publicar una revista que depenia de la Parròquia de Sant Llorenç: la revista Alba, que també es pot consultar online al web de l'Arxiu. Doncs bé, la revista Alba, al novembre de 1958, es feia també ressò d'aquell moment expansiu de la nostra ciutat, i esmenta un seguit d'obres que es van encarregar l'any 1959:

Tots aquests acords es van anar materialitzant a l'inici de la dècada dels seixanta. El mateix Joaquim Ferrer i Fitet va fer una foto des del mateix punt a l'any 1961:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi: ACBL50-1-3058 Autor:  Joaquim Ferrer. Any: 1961. 

Vist des de la Rambla, aquell any el pont tenia aquest aspecte:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi: ACBL50-1-N3056. Autor:  Joaquim Ferrer. Any: 1961 

Gràcies a la revista Alba del 18 d'agost de 1962, sabem que aquest primer pont (el que fins ara feien servir els cotxes) es va inaugurar a la Festa Major d'aquell any:

En altres escrits del meu blog ja m'he referit a la demografia de Sant Feliu. Tant a la necessària reflexió sobre el present i el futur, de la població, com a l'enorme creixement de població que Sant Feliu va experimentar entre 1960 (quan arriba a deu mil habitants) i 1975 (quan multiplica la població per 3,5). Com he dit, a finals dels cinquanta i primers dels seixanta, es construeixen al barri de Roses Castellbell tot de cases d'autoconstrucció, i Sant Feliu comença a créixer per sobre de la via del tren. Més gent, més indústries, i ben aviat, més 600!!! Això fa que, ben aviat, l'Ajuntament es plantegi la necessitat de tenir un nou pont subterrani, de manera que hi hagi un túnel de baixada i un de pujada.

La primera vegada que es fa esment del desdoblament del pas subterrani és en el BIM de gener de 1962, quan es demana autorització i pressupost a RENFE:

Dues fotos més dels anys 1962 i 1963, dipositades com totes al nostre Arxiu:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi ACBL51-9-N-473. Autora: Josefina Mitjans. Any: 1962

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi ACBL50-1-N-13915. Autor: Joaquim Ferrer Any: 1963

En aquell context i en aquells anys, un grup de veïns i veïnes plantegen, mitjançant instància, una nova proposta, que l'Ajuntament llavors presidit per Pere Miras va tenir en compte. No us canseu: continueu llegint!

Al BIM número 138, de juny de 1965, es fa esment de la petició de 46 veïns per fer el pas subterrani que unia el carrer Llorenç Martí amb la plaça de l'Estació (pàg. 11), de l'informe de l'arquitecte aconsellant les obres (pàg. 22) i de l'exposició pública del projecte (pàg. 30):

L'any 1966 va ser realment intens a la nostra ciutat. Ja estaven en marxa les obres d'ampliació de la N-II o Avenida del Caudillo a dos carrils, com es veia a la portada del BIM de febrer d'aquell any.  Obres en una carretera interrompuda 46 vegades al dia pel tren: Sant Feliu vivia llavors una situació caòtica, amb infrastructures del segle XIX i amb l'empenta de la recuperació econòmica que va començar els 60. El BIM de gener de 1966 començava així. 

Aprofitant aquelles obres, l'alcalde Pere Miras va intensificar les gestions per a la supressió d'aquell pas a nivell. Gestions que no semblaven avançar i que el BIM reflectia amb claredat:

Tot va canviar inesperadament el 6 de juliol de 1966 quan la comitiva del dictador Franco es va haver d'aturar al pas a nivell que hi havia a la carretera. La premsa de l'època no va parlar d'aquest ridícul en la visita del criminal a Montserrat, però us recomano que llegiu l'article que Oriol Bossa va escriure sobre aquest tema al Fet a Sant Feliu.  Després d'anys de bloqueig, les obres d'aquell primer soterrament van començar immediatament, i van comportar la supressió dels ponts sota la via dels carrers Joan Maragall i Sant Llorenç. Tot justificava el desdoblament del pont del carrer Montserrat. Unes obres que es van considerar prioritàries i que van acabar a finals d'un any decisiu. Mireu el BIM de novembre de 1966:

Les obres del primer soterrament van tenir caràcter d'urgència, i es van inaugurar el 13 de maig de 1967, només deu mesos i deu dies després de la llarga espera del dictador al pas a nivell. La inauguració va coincidir amb l'Exposició Nacional de Roses de fa cinquanta-set anys. Hi va haver, amb aquest motiu, un butlletí extraordinari, del qual he agafat aquesta fotografia:

En aquell mateix butlletí (pàg. 26 i 27), ja es recullen les primeres peticions de veíns dels entorns del carrer Sant Llorenç i Joan Maragall demanant una alternativa als dos passos suprimits, i també el regidor Àngel Pagès plantejava la necessitat de desviar el trànsit de la carretera, proposant el que després seria l'autopista que entraria en funcionament l'any 1971. 

Aquesta primera petició acabaria després en el pont d fero d'aquest indret, que es va clausurar també amb motiu de les obres del soterrament fa dos anys i quatre mesos.

Al llarg de l'any 1967 es devien posar en funcionament els dos ponts, però no he trobat fins ara la constància documental del fet. 

D'altra banda, per aquesta notícia del BIM d'octubre de 1968, dedueixo que les obres del pas a la "plaza del Ejército" devien estar a punt d'acabar, i que devia entrar en funcionament aquell any. Tampoc he trobat (fins ara) foto ni constància oficial del moment d'obertura. Jo recordo el pas plenament operatiu l'any 1970, en què algunes vegades acompanyava l'Agustí Vilar a casa dels seus pares:

Cinc anys més tard, ja al 1973, trobem aquesta foto en què es veu el carrer Montserrat asfaltat (crec que al 1971, com el carrer "General Moscardó" (Pi i Margall) on jo vaig néixer) veuen els dos ponts en ple funcionament, i amb un pont de pujada venint del Coro i un pont de baixada venint de la Rambla:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi ACBL-148-N-718. Autora: Rosa Carvajal. Any: 1973

Les associacions de veïns de la nostra ciutat ja eren molt actives en aquells anys d'intensa lluita per la democràcia. Homes i dones que militaven al partit (en la immensa majoria dels casos, el PSUC), al sindicat (majoritàriament CCOO), a l'associació de pares de la seva escola i a l'associació de veïns del seu barri van començar a ser determinants a la vida de la ciutat. Un dels fundadors de l'Associació de Veïns Roses-Castellbell, el company comunista  de Comissions Benito Quero Simón, em va dir en una de les actuals concentracions dels dilluns per les pensions i la sanitat pública, que el primer triomf de la coordinadora d'AAVV de Sant Feliu va ser aconseguir un semàfor en el pont de baixada, i reservar el pont de pujada per a la circulació exclusiva dels vianants. En una foto de 1981 de l'estimat Blas Serrano, ja es pot veure la configuració que ha arribat fins als nostres dies:

Foto custodiada a l'Arxiu. Codi: ACBL50-1-N-7779. Autor: Blas Serrano. Any: 1981