Les fàbriques de Sant Feliu (4): Hoechst Ibérica (abans, Activión)

 

Fotografia de Josefina Mitjans, entre 1965 i 1969. Dipositada a l'Arxiu Comarcal, amb la referència ACBL51-9-N-455.

La indústria química farmacèutica a Sant Feliu havia tingut una presència importantíssima des de la segona meitat del segle passat. Avui, només Laboratoris Almirall reflecteix la puixança d'aquella indústria. Però entre 1953 i 2001, l'empresa que més va destacar en la indústria farmacèutica va ser la que podeu veure en aquesta imatge: Hoechst Ibèrica, situada a la cantonada de Laureà Miró amb General Manso. En el meu recorregut per la història de les fàbriques de Sant Feliu, he triat aquesta empresa en quart lloc perquè, des dels 14 anys fins que es va casar, hi va treballar la meva tieta Núria Amat Mañosas.

La meva tieta i la seva cosina Maria Asín Amat apareixen en aquesta foto de 1954 fent anar una màquina per netejar envasos. La foto és de l'Arxiu Comarcal i té el codi ACBL51-90-N-9041

En els anys d'aquesta fotografia, l'empresa era encara Laboratorios Activión SA. Aquesta empresa va arribar a Sant Feliu l'any 1953. Distribuïa i produïa a Espanya medicaments elaborats amb llicència de Farbwerk Hoechst AG. Al juliol de 1960, va ser adquirida per Hoechst Ibérica SA. La gent més gran deurà recordar el producte estrella de la fàbrica, el Piramidon, un analgèsic que feia competència a l'Aspirina, de l'empresa també alemanya Bayer.

El Sant Feliu dels primers anys cinquanta començava a deixar enrere i voler oblidar el malson de la postguerra. Si la indústria del metall tenia plantilles bàsicament masculines, en el tèxtil i la farmacèutica una part molt important de la plantilla eren noies. En les dècades dels cinquanta i seixanta, moltes noies joves que, com la meva tieta a l'Activión o la meva mare a Can Corrons, deixaven la seva feina per casar-se. En les dècades dels seixanta i setanta, moltes noies procedents de la immigració de la resta d'Espanya van seguir el mateix camí vital. Afinals dels anys vuitanta. a la Hoechst hi treballaven gairebé 400 persones, la major part de les quals dones. Algunes d'elles ho recordaven en una taula rodona que es va fer al Palau Falguera fa dos anys. 

En els meus escrits, vull recordar persones que han deixat petjada en la ciutat o en mi mateix. Vull recordar i homenatjar aquí una de les primeres delegades sindicals de Comissions Obreres a la Hoechst, la Vicky Santiago. Va ser candidata del PSUC a les primeres municipals de 1979, fundadora del Casal de la Dona i va arribar a ser secretària de la Federació de Químiques de CCOO del Baix Llobregat. 

Arxiu Comarcal, ACBL50-1-N-9396

Dins el recinte de Hoechst hi havia també diverses empreses auxiliars (noms) i, en el camp de la investigació, l'Institut Bering, pioner a Espanya en la investigació del plasma sanguini. Amb tot això, l'empresa Hoechst Ibérica va arribar a ser, a finals dels vuitanta, la tercera empresa química d'Espanya. I semblava que encara estava en procés d'expansió. Jo mateix recordo, als inicis de ser regidor, que Hoechst Ibèrica va demanar una llicència d'obres per ampliar les seves instal·lacions. Però al cap de poc temps va desistir de la seva petició. Un factor determinant, pel que li van explicar els directius al Cesc, va ser la reunificació alemanya: el creixement i les inversions es farien en l'antiga República Democràtica Alemanya. Però també l'entrada en el mercat d'altres productors i la voluntat de créixer en el mercat internacional va portar a aliances amb empreses que van acabar fagocitant a Hoechst. Primer va ser l'empresa nordamericana Marion Russell, i després va ser la fusió amb l'empresa francesa Rhône-Poulenc per crear l'empresa Aventis. Amb aquest nom, Aventis, el grup Hoechst AG va desaparèixer l'any 2001 i, amb la matriu alemanya, va tancar les portes la fàbrica de Sant Feliu. Un final imprevist i no atribuïble a Hoechst Ibérica: tres anys enrera encara va finançar íntegrament la urbanització del carrer General Manso...

Aventis va vendre els terrenys i les instal·lacions al grup constructor Landscape. Els seus representants es van reunir els anys 2002 i inicis de 2003 amb l'Àngel Merino i amb mi mateix amb la intenció de fer-hi una gran promoció immobiliària. Els havíem d'aprovar en ple una modificació del planejament urbanístic de sòl industrial a residencial. Aquesta modificació incloïa també les empreses Colom i la Vulca. Nosaltres vam plantejar una operació de menys habitatges, amb manteniment d'una part de terreny per a activitats econòmiques compatibles amb l'ús residencial i una reserva de sòl per a equipaments (pensàvem en una escola pública de primària al solar on hi havia Estampacions Colom, just davant del Mercadona de Manso). Estàvem negociant en aquests termes, quan hi va haver les eleccions de maig de 2003 i el canvi d'alcaldia. El nou govern de PSC, CiU i ERC, encapçalat per Juan Antonio Vázquez, va prioritzar la construcció del màxim d’habitatges i va acceptar tots els termes plantejats per la constructora. El planejament urbanístic del sector Hoechst es va aprovar molt ràpidament: l'aprovació inicial va ser en el ple de març de 2005 i la provisional en el ple de juliol del mateix any, totes dues aprovacions amb 14 vots a favor (PSC, CiU, ERC i PP) i 7 vots en contra (ICV-EUiA). El resultat és el barri que coneixem avui: torres d'una alçada sense precedents a Sant Feliu, sense cap equipament i8 amb escasses zones verdes mal situades en talussos. Res recorda, ni tan sols en el nom d'algun passatge, la història d'Activión i Hoechst.

Jo sí que vull recordar, per acabar, la gran activitat i vitalitat cultural dels treballadors i les treballadores de Hoechst, amb una gran implicació a Sant Feliu: presència a la Fira, patrocini d'activitats culturals i, molt especialment, l'exposició anual de treballs manuals i arts plàstiques a Can Ricart. I ho vull personalitzar en un antic treballador de Hoechst, en Pasqual Padilla, que hi va treballar des de 1974 fins al final i que era motor i ànima de l'activitat cultural de Hoechst, un esperit que manté intacte i el porta avui a ser motor i ànima de l'entitat Amalgama i de les activitats del Casal de la Gent Gran.

Pasqual Padilla presentant l'exposició dels treballs artístics de la plantilla de Hoechst. Primers anys 90. Foto del seu interessant mur de Facebook.

A totes les Núries Amat, totes les Vickys Santiago i a tots els Pasquals Padilla, gràcies, milers de gràcies!!!

Històries anteriors de les nostres fàbriques:

3. Can Corrons.

2. L'Alumini.

1. Matacás.