Una tarda d'agost per les obres del soterrament (1/4).

De la lluita pel soterrament a les obres del soterrament! Un escepticisme antic i arrelat ha deixat definitivament el seu lloc a les màquines, el ciment i els camions! I, a un any de l'inici de les obres, en unes obres que sento molt meves per la gran implicació personal que hi he tingut, tenia moltes ganes de fer i compartir un recorregut de dalt a baix, un recorregut que repetiré els agostos del 23, el 24 i el 25, en què començaré un nou recorregut: la transformació urbana de la superfície, amb una nova avinguda i les onze noves cruïlles que farà possible.

Faré els recorreguts en direcció Molins / Sant Joan, seguint els passos inferiors i superiors de les vies.

1. El pas del torrent de Cal Miano.

Gairebé al límit de terme amb Molins, després de la subestació transformadora d'Endesa, un camí passa per darrera d'horts afectats pel soterrament. En aquest punt, les obres encara no són visibles. El pas, molt lluny del nucli urbà, està inalterat des de fa dècades. El canal de la Infanta hi és ben visible, i res no fa pensar l'envergadura del que passa una mica més endavant.




2. El pas del carrer Agricultura.

És el primer pas ja en zona industrial. Ja està tallat, tot i que era un pas per a persones i petits vehicles, no un pas habitual de circulació de vehicles. Pocs metres abans, ja s'ha cobert el canal de la Infanta, i ja són visibles moviments de terres. Les fotos són a banda i banda: òbviament, vaig fer el recorregut amb cotxe...!




3. El pas del carrer Comerç.

Aquí ja es veu la dimensió de tot plegat. Ja fa mesos que aquest pas, el més usat per accedir a les Grases o la Salut des de l'autopista, està tallat. És on s'acumulen màquines i materials, i des d'on s'ha creat una rampa perquè la maquinària accedeixi a les vies. Aquí ja es treballa a tota màquina!!!







4. Carretera de la Sànson.

Mirat des del costat muntanya, no es veu gran cosa… però mirat des del costat riu, la cosa canvia espectacularment. Enormes blocs de roca i moviments de terra consoliden una plataforma d'obres des de la qual treballa la màquina apantalladora que perfora el terra i posteriorment injecta formigó per construir les parets laterals del túnels que contindrà les futures vies definitives. El carrer Hospitalet, evidentment tallat.







5. Pont de Can Maginàs.

Des del pont, mirant cap a Molins, es veu aquesta plataforma des d'on treballa l'apantalladora. Mirant cap a l'esttació, ja es veuen les andanes provisionals de la nova estació. Baixant del pont, es veu la plataforma des de la sortida dev 'aparcament de Can Maginàs, únic tram obert del carrer Hospitalet.





6. Riera de la Salut.

Es veu ja el final de les andanes provisionals, que comencen al pas a nivell. Aquest és un punt molt complicat de les obres, que no veurem perquè aquí les obres són subterrànies encara. En aquest punt, el túnel de les vies ha de passar per sobre de la canalització la riera, per l'interior d'una mena de U amb què la riera es va canalitzar als anys noranta preveient les llavors futures i avui actuals obres del soterrament. Com he explicat sovint, aquest traçat per sobre (i no per sota) de la canalització de la riera fa que hi hagi una profunditat insuficient per poder arribar a l'estació per sota i malauradament l'edifici de 1854 sigui impossible de conservar. A l'estació, de fet, és on es trobaran les obres subterrànies que vénen del cantó Molins amb les obres a cel obert que vénen des de Sant Joan. Hi ha restriccions de circulació a totes dues bandes del carrer Constitució.







7. Pas a nivell.

Aquí, com tothom sap, les obres són molt importants ja que, abans que acabi l'any i com ha informat reiteradament l'Ajuntament, s’hi ubicaran les estacions i andanes provisionals, garantint el pas de vianants amb les escales i els nous ascensors. Les imatges parlen per elles mateixes.







8. Túnels del carrer Montserrat.

No vaig fer fotos del túnel, que encara (per poc temps) està en funcionament normal per a persones i per a vehicles. Entre el túnel i l'estació, l'aparcament de l'estació s'ha reduït a mínims i és zona de treballs. Des de l'antic pipican, es veu molt bé com evolucionen les obres. I he volgut fer una foto de la Biblioteca i el Complex: just davant seu es construirà la nova estació. Des d’aquest punt, les obres són totes a cel obert (tècnicament, en diuen “en mina”). Quan s’anul·lin els ponts, i com que ja es va anul·lar el pont de ferro del carrer Sant Llorenç, hi haurà un nou pas per a vianants que unirà els carrers Girona i Pi i Margall, com va explicar aquí la Lídia al seu blog.








9. Laureà Miró.

Aquest punt és el més complicat de les obres a cel obert. Per aquí passaven també les vies fins a l'any 1965. És l'única foto que he volgut destacar individualment:

Hi conflueixen rieres, clavegueram, vies totes elles encaixonades en enormes murs que caldrà repensar, reordenar i reconstruir sense que deixin de funcionar, mès enllà de moments molt puntuals i justificadament imprescindibles. Un punt molt delicat, i en què el personal tècnic ens deixarà bocabadats quan acabin les obres!!!









i 10. Pont del barri de Torreblanca, a Sant Joan Despí.

Ja hem arribat a l'altre extrem de l'obra. I el que es veu aquí canvia molt: mirant a Barcelona, res! i mirant a Sant Feliu, tot! Aquí ja veiem murs laterals de les vies definitives, per aquí ja han passat les apantalladores que ara hi ha a Can Maginàs. He de reconèixer que jo, aquí, m’he emocionat. Molt. I he recordat a molta gent, molta. Us recomano que pugeu a aquest pont, i mireu, i somrigueu, i us emocioneu, i recordeu i reteu homenatge a qui ho ha fet possible, i els digueu "gràcies, gràcies, gràcies!!!". Gràcies a tota la gent de Sant Feliu que hi ha lluitat anys i panys, gràcies a tots els regidors i regidores de tots els partits polítics que hi han treballat sempre unitàriament, gràcies als ajuntaments que sempre s'han solidaritzat amb Sant Feliu (tots els de les línies R1 i R4, Montcada i l'Hospitalet, també en lluita pels seus soterraments), gràcies a l'Àrea Metropolitana, que tant ens ha ajudat, gràcies a tots els consellers de la Generalitat, sempre sensibles a la nostra lluita (excepte el que hi havia a l'any 2002, que ens va donar una patada al cul a l'Àngel, al Vázquez i a mi) i, finalment, als responsables polítics i tècnics del Ministeri de Foment i d’ADIF des de la primavera de 2016, quan ja es va decidir definitivament que aquestes eren les obres que Sant Feliu i el conjunt de la xarxa de a rodalies necessitaven: