Una de freda i una de calenta.

Des de la petita terrassa de casa, veig dues grues en l'horitzó. La que està a l'esquerra de la fotografia, correspon als 90 pisos assistits per a gent gran que s'estan construint al costat del Parc Europa. La que està a la dreta de la fotografia, correspon al bloc de 56/pisos que hi ha sobre el Mercadona del carrer General Manso. En les previsions i en les negociacions del govern municipal, volíem que totes dues grues, que totes dues obres, corresponguessin a dues promocions públiques. Però al final no ha pogut ser: una és pública i l'altra finalment és privada. Una de freda i una de calenta. Una de cal y otra de arena.

La calenta, la de cal, la pública, és la promoció dels 90 pisos assistits per a gent gran. Les obres estan molt avançades: ja estan per les instal·lacions interiors. Les inscripcions es van tancar al maig si no m'erro. Aquesta tardor es farà el sorteig dels pisos i les claus es lliuraran al novembre. D'aquí a quatre mesos, ja hi viuran els avis i les àvies de la primera promoció a Sant Feliu d'uns pisos cada cop més necessaris i que espero que aviat tinguin continuïtat. A més, com que els avis i àvies amb pisos de propietat, hauran de cedir l'ús dels seus pisos (no la propietat, evidentment) a la Bossa d’Habitatge de l'Ajuntament, desenes de famílies de Sant Feliu podran accedir a un lloguer assequible. Ho vaig explicar tot amb detall aquí. No cal que digui que estic molt content: va costar molt impulsar aquests pisos i la seva construcció va ser el darrer gran acord pres quan jo era alcalde.

La freda, la de sorra, la que la SAREB ha fet impossible que sigui pública: el bloc de 56 pisos de la plaça de la Solidaritat, a sobre del Mercadona de General Manso. Com vaig explicar amb molt de detall en aquest escrit, des de la segona meitat de 2015 (quan Barcelona en Comú va guanyar per primer cop les municipals de maig d'aquell any, Ada Colau va ser presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ( ÀMB), jo era president de l'Impsòl i l'ÀMB va prioritzar per primer cop la creació d'un parc metropolità d’habitatges públics de lloguer social) vam reivindicar de manera constant a la SAREB que cedís l'edifici a l'ÀMB per dedicar-lo a habitatge públic de lloguer. Si es van rescatar els bancs espanyols amb diner públic, no és lògic i legítim reclamar que els blocs de pisos inacabats en mans dels bancs passessin a les administracions públiques per fer-hi pisos socials de lloguer assequible??? Durant l'any 2016, vam estar molt a punt d’aconseguir-ho: la SAREB no cedia gratuïtament l'edifici a l'ÀMB… però acceptava inicialment vendre el bloc a un preu assumible. Però la situació del mercat va començar a canviar al 2017, operadors privats van fer ofertes superiors, i la SAREB va acabar plantejant un preu inassumible a l'ÀMB. Ni els acords de ple de l'Ajuntament i de l'Àrea Metropolitana, ni les gestions d’Ada Colau i meves en el mandat anterior i de la Lidia Muñoz en aquest,  van arribar a bon port. La SAREB va vendre el bloc a un promotor privat, que ja ha començat les obres com es pot veure a la fotografia. L'única nota positiva és que, finalment, hi haurà alguns pisos de protecció oficial, tres dels quals seran municipals. No cal que digui que estic molt enfadat: la cessió de tots els pisos de la SAREB hauria hagut de ser obligatòria per llei, i no dependre de la negociació ajuntament per ajuntament, en funció de què hi hagués o no constructors privats interessats.

És imprescindible, perquè en el futur no ens trobem en aquesta mateixa situaciò, un marc legal que afavoreixi les polítiques públiques d'habitatge de lloguer assequible. Des de la regulació dels lloguers, fins a l’obligatorietat de cessió dels pisos dels bancs rescatats, passant per la construcció d'habitatge públic assequible. En vaig parlar a bastament en la meva darrera taula rodona com alcalde: planificació, regulació, ajuts, concertació i inversió directa. I cal ser coherents quan votem: si reconeixem que l'habitatge públic és un dret i ha de ser una prioritat política, cal votar a qui plantegi propostes concretes de protecció i impuls del dret a l'habitatge. És per això, entre moltes altres coses, que cal ser als diversos nivells de govern (Ajuntament, Àrea Metropolitana, Generalitat, Estat) i que cal, en la meva opinió, donar suport a la Lídia Muñoz i els Comuns a Sant Feliu, a la Jessica Albiach i a Catalunya en Comú Podem a la Generalitat, i a Yolanda Díaz i a Unidas Podemos al Govern d'Espanya.