"Sí, Ministre!", l’escola Falguera i l’Institut Martí Dot.

"Sí, Ministre" i "Sí, Primer Ministre" van ser dues extraordinàries sèries de la BBC que TV3 va emetre a finals dels vuitanta i primers dels noranta. Un ministre aclaparat per les responsabilitats i hàbilment manipulat pel seu secretari i insigne representant de l'alt funcionariat  (el famós Sir Humphrey), es troba en situacions d'una ironia i comicitat molt i molt divertides. En un capítol, una periodista pregunta al ministre quin serà el seu llegat quan plegui, i el ministre fa una mirada a Sir Humphrey que respon vaguetats amb un llenguatge recargolat i buit, que el ministre ratifica amb un "doncs això" que no es creu ni ell mateix.

En aquella època, en què jo era regidor d'Educació i ni se'm passava pel magí que pogués ser alcalde, jo pensava que, si algú alguna vegada em preguntava pel meu llegat, li diria que la nova Escola Falguera i el nou Institut Martí Dot, que podeu veure a la foto. M'explico.

Em situo a l'any 1991, en què vaig entrar de regidor. Estaven en funcionament les escoles que avui tenim més l'Ateneu, Torrents  Camprubí, Can Fargas, el Mestre Esteve i el Jaume Balmes, que anirien tancant entre 1992 i 1996 (podeu consultar el calendari d'obertura i de tancaments de centres en aquest escrit del meu blog). La Generalitat feia anys i panys que no invertia en escoles, s'estava elaborant la LOGSE i es definia el mapa escolar, l'Ajuntament invertia i invertia (Pau Vila, Salvador Espriu, escola d'Adults, escoles bressol) i reclamava millores que consideràvem imprescindibles (centre de Formació Professional, dotació de professorat, claredat en els processos de matriculació,...). En aquestes, passen dues coses importants a 1993:

• s'aprova el mapa escolar de Catalunya
• entra, com a delegat dels Serveis Territorial, Emili Pons.

El mapa escolar, pel que fa a Sant Feliu, s'havia debatut molt en el Consell Escolar Municipal i finalment es va debatre i aprovar en el ple de maig de 1993. Eren temps del debat educatiu de la LOGSE, de la desaparició de les velles sigles de l'EGB, el BUP i la FP, que van passar a la història a l'inici del curs 1996-97. El mapa escolar preveia consolidar l'Institut Martí Dot a la carretera de la Sànson, on es va crear com a Institut d'FP públic el 1992, ja que abans l'única FP a Sant Feliu era el centre Torrents Camprubí, ens uns barracots al pati de l'Escola Nadal. El mapa preveia un tercer institut públic ubicat al barri Falguera si hi havia demanda suficient en el curs 2000-01. A l'estiu de 1993, va arribar de delegat del Departament d'Educació a Sant Feliu un antic director d'institut públic, Emili Pons, amb qui de seguida vam establir una relació estreta i efectiva de col·laboració. Entre 1993 i 1995, Emili Pons i jo vam anar abordant els temes del dia a dia, i alhora vam voler imaginar el millor escenari possible de futur. A setembre de 1995, en un dinar ell i jo sols a l'antic Satxon (avui, el restaurant L’Olla) vam dibuixar l'escenari pel qual ell treballaria a la Generalitat i jo a l'Ajuntament:

• no invertir en el Martí Dot a la Sànson, sinó fer el segon institut públic en casc urbà: al barri Falguera, en l'edifici inaugurat el 1971 com a Colegio Modelo. Un canvi d'ubicació d'una inversió pressupostada de la Generalitat. En aquella època, el barri de les Grases estava en fase de planejament urbanístic. L'Ajuntament insistia que hi havia d'haver un institut públic de la via en amunt (Olorda) i un de la via en avall (el nou Martí Dot).
• fer una nova escola de primària, ja que sota cap concepte l'Ajuntament permetria el tancament de l'escola Falguera. Això implicava que l'Ajuntament construís una escola nova a càrrec seu, i després negociar el finançament mitjançant alguna figura de conveni.
• preveure una fase provisional d'obres en un espai que fos també de la via en avall, per evitar un inici de l'aplicació de la reforma educativa en un institut públic molt allunyat de la ciutat,  on era llavors l’Institut d'FP. Vam acordar una transitorietat a l'Ateneu, de manera gairebé simultània al tancament del Col·legi Sant Ferran per part del bisbat. La Generalitat financiaria les obres inicials i el lloguer, i l'Ajuntament es faria càrrec de les negociacions amb l'Ateneu i de la remodelació definitiva posterior un cop s'inaugurés el nou institut Martí Dot al barri Falguera.

Més elaborada i treballada amb els tècnics municipals (gràcies, Assumpta Lecha!), aquesta proposta la vaig portar a debat a Iniciativa i a l'Ajuntament. En Comissió de Govern de gener de fa vint-i-tres anys, vaig presentar aquest simple document de síntesi:

Els companys i les companyes d'ICV d'aquell moment i del Grup municipal de 1996 van entendre que calia fer una aposta estratègica per l'ensenyament públic a Sant Feliu i que, lluny de criticar i prou a la Generalitat per no atendre les demandes municipals, calia implicar-se a fons en aquesta proposta. Amb aquesta finalitat, vam encarregar als arquitectes municipals la redacció dels projectes de la nova Escola Falguera i de la provisionalitat de l'Ateneu (gràcies, Isidre Viñes!), i vam pressupostar les obres de la nova Escola Falguera, que recuperaríem en part molt més endavant.

Ara, a punt de començar el curs escolar 2019-20, he volgut recordar i reivindicar aquells moments i aquella voluntat d'imaginar i fer possible el millor per a la nostra ciutat, he volgut recordar i reivindicar el compromís d'Iniciativa per Catalunya amb l'educació pública a Sant Feliu... i recordar aquella possible resposta a aquella possible pregunta que, com al "Sí, Ministre!", sobre el llegat que podria deixar si plegava... a l'acabar aquell mandat!