Emili Pons, per aquella entesa de fa 15 anys, gràcies!
Vaig entrar com a regidor al nostre ajuntament al maig de 1991. Feia poc temps que el Departament d'Ensenyament havia creat les seves delegacions territorials, amb Manel Rius com a primer delegat territorial al Baix Llobregat-Anoia. Hi vaig coincidir dos anys, en què vam tenir una relació institucionalment correcta. Acabant el curs 1992-93, hi va haver canvis al capdavant de la delegació territorial: va ser nomenat Emili Pons i Carreras.
Als pocs dies del seu nomenament, li vaig demanar entrevista en un to que, anys després, em sembla que no acabava de tocar i gairebé exigint-li una reunió urgent. Recordo que, gairebé a l'endemà, em va trucar ell mateix en persona i proposant-me una reunió al bell mig de l'agost: el 18 d'agost, exactament. Aquelles dates jo era fora de vacances, però li vaig dir que baixaria expressament per trobar-nos. Per no perdre temps, vaig afegir, li passaria una relació completa dels temes que li volia plantejar. Li vaig enviar, abans de la reunió, el document que us podeu descarregar aquí. Té el valor de situar quins eren els temes de l'agenda educativa local fa 15 anys, en un escenari que sembla a anys llum de l'actual.
Aquell 18 d'agost de fa 15 anys vaig entrar al seu despatx pensant en la dialèctica partidària habitual de l'època (esplendor del pujolisme). Només al cap d'una estona, ja vaig veure que era una persona que inspirava confiança i que compliria al peu de la lletra allò a què es comprometés. No vam perdre el temps en marejar la perdiu, ni aquella primera trobada ni en cap de les moltes que la van seguir. Jo li vaig treure l'etiqueta negativa de convergent (llavors encara tenia algun tic etiquetaire, que espero haver deixat enrera definitivament) i ell suposo que també de seguida em va treure les possibles etiquetes que em tingués. Vam estar reunits molta, molta estona, sense que ningú ens interrompés. Vaig sortir sabent que Sant Feliu guanyaria enormement amb aquella persona al capdavant de la delegació.
Aquells anys, per acabar-ho d'adobar, teníem la Carme Arnau com a inspectora en cap a Sant Feliu. Per acabar-ho d'adobar també, hi havia grans regidors de CiU amb un gran sentit i visió de ciutat, gens sectaris, com en Manel Carrión i en Josep Maria Grau. Van ser anys de molts esforços coincidents, de gens de bronca partidària i molta implicació en la millora de l'educació a Sant Feliu. Vam prendre decisions que avui considero plenament encertades, la més important de les quals va ser l'aprovació definitiva del mapa escolar, amb el desbloqueig per a la construcció d'una nova escola Falguera i d'un nou institut, el Martí Dot, al mateix lloc de l'antiga escola, coincidint alhora amb l'ampliació i remodelació de l'Olorda i pactant les obres transitòries que hi va haver durant alguns anys a l'Ateneu. Vam avançar en molts altres elements: el tancament definitiu del procés de municipalització de les escoles bressol, la construcció definitiva de l'Escola d'Adults. l'increment de l'oferta de formació professional, la posada en marxa dels programes de garantia social, la previsió de la dotació de gimnasos als centres que no en tenien.... Hi va haver també negatives que sempre va raonar, com la petició de remodelació de l'Escola Nadal, plantejada ja en aquella reunió i que va haver d'esperar a l'actual govern d'esquerres de la Generalitat, o la possibilitat d'equilibrar millor la composició social dels centres públics i concertats, que ell compartia però que sabíem que era una decisió que no estava en les seves mans. El clima d'entesa era molt evident i fructífer entre els tècnics municipals i la inspecció, impulsant conjuntament serveis que. com la Xarxa d'Atenció a la Infància o els serveis que complementaven l'educació infantil ens van fer mereixedors, un any després, del I Premi Catalunya d'Educació, l'any 2000.
Fa molts anys que no sé res de l'Emili Pons. Ara, ell i jo també compartim el fet d'estar a l'oposició. Molts hooligans illetrats dels partits que governen a CAT (inclòs el meu) i a SF (inclòs el seu) diuen que els governs anteriors no havien fet mai res, que tot va canviar amb la seva providencial arribada bla bla bla... Massa sovint, pura famfàrria.
Jo, avui, quinze anys després de l'establiment d'una lleialtat mútua de la qual se'n beneficia la meva ciutat, reivindico que és possible una forma de fer que es basa en el diàleg i la responsabilitat, per damunt de les sigles, basada en la professionalitat i l'ètica democràtica, lluny de la desacreditació simplona i les consignes buides de contingut.
Molt d'això ho vaig aprendre en un agost d'ara fa quinze anys. I per tot el que va venir després, moltes gràcies, Emili Pons.
Als pocs dies del seu nomenament, li vaig demanar entrevista en un to que, anys després, em sembla que no acabava de tocar i gairebé exigint-li una reunió urgent. Recordo que, gairebé a l'endemà, em va trucar ell mateix en persona i proposant-me una reunió al bell mig de l'agost: el 18 d'agost, exactament. Aquelles dates jo era fora de vacances, però li vaig dir que baixaria expressament per trobar-nos. Per no perdre temps, vaig afegir, li passaria una relació completa dels temes que li volia plantejar. Li vaig enviar, abans de la reunió, el document que us podeu descarregar aquí. Té el valor de situar quins eren els temes de l'agenda educativa local fa 15 anys, en un escenari que sembla a anys llum de l'actual.
Aquell 18 d'agost de fa 15 anys vaig entrar al seu despatx pensant en la dialèctica partidària habitual de l'època (esplendor del pujolisme). Només al cap d'una estona, ja vaig veure que era una persona que inspirava confiança i que compliria al peu de la lletra allò a què es comprometés. No vam perdre el temps en marejar la perdiu, ni aquella primera trobada ni en cap de les moltes que la van seguir. Jo li vaig treure l'etiqueta negativa de convergent (llavors encara tenia algun tic etiquetaire, que espero haver deixat enrera definitivament) i ell suposo que també de seguida em va treure les possibles etiquetes que em tingués. Vam estar reunits molta, molta estona, sense que ningú ens interrompés. Vaig sortir sabent que Sant Feliu guanyaria enormement amb aquella persona al capdavant de la delegació.
Aquells anys, per acabar-ho d'adobar, teníem la Carme Arnau com a inspectora en cap a Sant Feliu. Per acabar-ho d'adobar també, hi havia grans regidors de CiU amb un gran sentit i visió de ciutat, gens sectaris, com en Manel Carrión i en Josep Maria Grau. Van ser anys de molts esforços coincidents, de gens de bronca partidària i molta implicació en la millora de l'educació a Sant Feliu. Vam prendre decisions que avui considero plenament encertades, la més important de les quals va ser l'aprovació definitiva del mapa escolar, amb el desbloqueig per a la construcció d'una nova escola Falguera i d'un nou institut, el Martí Dot, al mateix lloc de l'antiga escola, coincidint alhora amb l'ampliació i remodelació de l'Olorda i pactant les obres transitòries que hi va haver durant alguns anys a l'Ateneu. Vam avançar en molts altres elements: el tancament definitiu del procés de municipalització de les escoles bressol, la construcció definitiva de l'Escola d'Adults. l'increment de l'oferta de formació professional, la posada en marxa dels programes de garantia social, la previsió de la dotació de gimnasos als centres que no en tenien.... Hi va haver també negatives que sempre va raonar, com la petició de remodelació de l'Escola Nadal, plantejada ja en aquella reunió i que va haver d'esperar a l'actual govern d'esquerres de la Generalitat, o la possibilitat d'equilibrar millor la composició social dels centres públics i concertats, que ell compartia però que sabíem que era una decisió que no estava en les seves mans. El clima d'entesa era molt evident i fructífer entre els tècnics municipals i la inspecció, impulsant conjuntament serveis que. com la Xarxa d'Atenció a la Infància o els serveis que complementaven l'educació infantil ens van fer mereixedors, un any després, del I Premi Catalunya d'Educació, l'any 2000.
Fa molts anys que no sé res de l'Emili Pons. Ara, ell i jo també compartim el fet d'estar a l'oposició. Molts hooligans illetrats dels partits que governen a CAT (inclòs el meu) i a SF (inclòs el seu) diuen que els governs anteriors no havien fet mai res, que tot va canviar amb la seva providencial arribada bla bla bla... Massa sovint, pura famfàrria.
Jo, avui, quinze anys després de l'establiment d'una lleialtat mútua de la qual se'n beneficia la meva ciutat, reivindico que és possible una forma de fer que es basa en el diàleg i la responsabilitat, per damunt de les sigles, basada en la professionalitat i l'ètica democràtica, lluny de la desacreditació simplona i les consignes buides de contingut.
Molt d'això ho vaig aprendre en un agost d'ara fa quinze anys. I per tot el que va venir després, moltes gràcies, Emili Pons.
Comentaris