Preservar la memòria, divulgar-ne el coneixement.
Divendres, 13: vam tenir la bona sort, la gran oportunitat, d'assistir a la presentació d'aquest magnífic llibre, d'aquest recull de fotografies que ens mostren un Sant Feliu, com diu el títol, desaparegut. Són 163 fotos des de finals del segle XIX fins a la meitat del segle XX, 163 fotos que ens mostren el Sant Feliu dels nostres avis, que només els qui ja passem dels seixanta podem recordar encara... i només en les més recents.
Els autors són la Mari Luz Retuerta i en Josep Maria Gelabert, dos treballadors incansables de l'Arxiu Municipal i Comarcal, un món carregat de tresors!. Hi han col·laborat totes les persones que, generosament i sòlidariament, hi han facilitat fotografies que han passat així del gaudi privat al coneixement i gaudi col·lectiu. Hi ho fat possible, finalment, l'Editorial Efadós, dins la seva col·lecció "Catalunya desapareguda". Una editorial, per cert, a la qual devem el magnífic llibre "L'Abans de Sant Feliu de Llobregat", publicat al 2002, amb centenars de fotografies entre 1887 i 1965.
En el meu parlament de presentació, vaig voler fer dues coses:
- agrair la tasca de preservació i divulgació de la memòria dels arxivers,
- presentar un parellet de propostes a tenir en compte.
El llibre és un magnífic retrat del pas del Sant Feliu rural al Sant Feliu industrial, avui que ens trobem en el Sant Feliu divers, complex i metropolità que coneixem. La selecció de fotografies és òptima i les explicacions són molt acurades. L'edició magnífica ho arrodoneix tot. Serà, sens dubte, un bon llibre per comprar per Sant Jordi.
I les propostes van anar per aquí. El segle XX va ser el segle dels grans canvis de tota mena a les nostres societats. Però, concretant més, el gran canvi a Sant Feliu (i a Catalunya...!) es va produir en les dues dècades dels anys seixanta i setanta. Vaig proposar que s'estudiés la possibilitat de fer un bon treball de recerca i un bon material gràfic sobre els canvis de tota mena que va tenir Sant Feliu en aquelles dues dècades, del 60 al 80. De manera parcial, es va abordar en l'exposició i els actes sobre el moviment veïnal en aquells anys a Sant Feliu... però crec que hauria de ser més global: els canvis en l'activitat econòmica, en els costums, en les festes, en la transformació del paisatge, les primeres fotos en colors de la ciutat, l'impacte i les circumstàncies de la immigració, la relació amb els canvis socials generals d'una societat que sortia de la postguerra i volia enterrar-la en l'oblit, etc. Un llibre o una exposició que vagi des de la represa econòmica (simbolitzada de manera molt general amb l'aparició dels 600 a l'any 1957) fins a les primeres actuacions dels ajuntaments democràtics, que es podria resumir en la primera legislatura (acabada a 1983).
I la segona proposta va ser en relació als testimonis orals. Vaig explicar com m'hauria agradat que, en els actes de la propera commemoració de la primera Exposició de Roses a l'Ateneu de 1928, hi participés el nostre conciutadà Jacint Majó, que hi va assistir quan tenia 11 anys, com vaig explicar aquí. Però va morir la setmana passada, als 101 anys. Com en Cinto Majó, els nostres besavis i besàvies que passen dels noranta anys són testimonis vius del nostre passat més recent, i la seva veu ha de ser coneguda i valorada. Sé que els arxius van una feina impressionant amb el recull i la conservació de la memòria oral, però vaig voler-ho recordar, destacar i agrair en l'acte de presentació del llibre.
En tot cas i en resum: un magnífic llibre per tenir i per regalar, que ens dóna a conèixer o ens recorda un passat recent, que ni hem d'evocar amb nostàlgia ni hem de menystenir amb ignorància. 100% recomanable!!!
Comentaris