Pont verd, ascensors a l'estació i pas del Trambaix.
Foto del mur de Facebook "Visiones de Sant Feliu", altament recomanable! |
Des de juny de 2011, quan ICV-EUiA recupera el govern de la ciutat (primer amb CiU i ara amb PSC), hem tingut dues normes fonamentals. La primera i principal: reivindicar un projecte que respongui totalment a les necessitats de la ciutat, encara que això allargués els temps de negociació política i d'espera ciutadana. La segona: constància i discreció, per evitar tornar a aixecar falses expectatives.
De seguida vam veure que les negociacions serien molt complicades, tant per la crisi econòmica que va esclatar el 2008, com per la crisi política que va esclatar el 2010. Per això vam treballar intencionadament amb dues línies de treball: una, no parar mai de seguir i perseguir, trucar totes les portes, ser a tots els mitjans, buscar sempre la pole position; dues, actuar en el curt termini com si el soterrament anés per llarg, resolent de seguida necessitats de la ciutadania que no volíem fer esperar més. Per això, per exemple, vam decidir asfaltar de seguida el carrer Cinto Verdaguer, alhora que seguíem negociant per unes obres... que afecten al carrer Cinto Verdaguer!
En aquesta opció conscient de reivindicar assumint una negociació a mig/llarg termini, però resolent necessitats a curt termini, ens vam plantejar la voluntat de resoldre tres obres en l'àmbit del soterrament:
- l'accessibilitat del pont verd, entre els barris de la Salut i de Can Maginàs,
- els ascensors a l'estació de Renfe,
- el pas del Trambaix, encara que estigui en el límit de terme amb Sant Joan Despí.
Aquesta opció estava més que justificada per l'evolució de les negociacions. Buscant un projecte d'obres més barat, la Generalitat de Catalunya ens va presentar al febrer de 2014 una proposta ferroviària i urbanística absolutament inassumible, que vam rebutjar totalment. L'any següent, a setembre de 2015, va ser el Ministeri de Foment qui ens va presentar també una nova proposta que, si bé no era tan absolutament impresentable com la de l'any anterior, també era totalment inacceptable i que també vam rebutjar. No volíem assumir mals acords, encara que el soterrament es dilatés en el temps, conscients com érem que allò que s'acordés seria pràcticament per sempre. Això ens ratificava en la necessitat de treballar en els tres projectes que he exposat abans.
Pont verd.
La casualitat ha volgut que avui faci exactament un any que vam presentar i explicar el projecte al veïnat en un acte al Centre Cívic les Tovalloles. Ha estat un projecte molt difícil de gestionar, ja que ha calgut demanar autoritzacions diverses i canviants a ADIF per tal de fer les obres sense afectar en cap moment al tràfic ferroviari. Finalment, quan vam concursar les obres, hem tingut problemes amb l'empresa adjudicatària que han comportat greus retards, amb les corresponents reclamacions a l'empresa, que finalment ha canviat l'encarregat i recuperat el ritme de treball per la qual va ser contractada. Recordo que, fa un any, jo mateix vaig dir que les obres començarien a l'abril i durarien quatre mesos... i van començar al juliol i encara no estan acabades. Comprenc la indignació del veïnat dels dos barris, perquè jo mateix estic indignat amb la poca implicació dels responsables provincials d'ADIF i l'incompliment inicial dels terminis de l'empresa que va guanyar el concurs. Sóc també conscient que no hem sabut explicar bé aquestes incidències i que tampoc ens hem adonat a temps de l'error de projecte de fer baranes opaques, en comptes de transparents, en l'espai de circulació del pont. Afortunadament, l'obra ja s'està acabant i l'error de les baranes és a punt d'esmenar-se. Sé també que són 133.000€ i que avui sabem que d'aquí a uns cinc anys el pont desapareixerà, però ni en teníem les garanties que avui tenim ni volem ajornar cinc anys el dret a la plena mobilitat dels veïns i veïnes dels dos barris.
Ascensors a l'estació.
Com deia, tot i negociar a Madrid pel soterrament, negociàvem amb els responsables de Renfe a Catalunya per a la inclusió de Sant Feliu en les obres de millora de l'estació que, per exemple, tothom pot veure a l'estació de tren de Sant Joan Despí. Era, com si diguéssim, el nostre plan B: sempre cal tenir un roc de reserva a la faixa.
Renfe va presentar-nos, al llarg de 2013, la intenció de millorar l'estació: andanes, ascensors, etc. en la seva perspectiva de circulació de trens més llargs tant a la R1 com a la R4. Al gener de 2014, Renfe va aprovar el projecte, tal com va informar en aquesta notícia el mateix web de l'Ajuntament. Més de 3.000 visites demostren la incidència de la bona notícia: tot feia indicar que al 2015 es farien les obres. Les negociacions sobre el soterrament d'aquell mateix any van aconsellar deixar en stand-by unes obres que s'acosten als 2 milions d'euros. Avui, amb l'anunci del Ministre i el projecte de soterrament a la programació i el pressupost d'ADIF, és una obra innecessària.
Pas del Trambaix.
Qui, baixant del Trambaix i anant cap a la zona esportiva del Barça o al nou barri de Can Bertrand no ha pensat que com és possible un pas així en ple segle XXI? Com dic en aquest mateix escrit, aquest pas està en el terme municipal de Sant Joan Despí, per més que estigui a les portes de casa nostra. Ha trigat, però finalment vam arribar a un acord amb l'ajuntament veí i amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'AMB ha fet el projecte, per un import de prop de 160.000€, i entre licitació i obres, aquest any estarà finalment arreglat. El cost que haurà d'assumir l'ajuntament és d'un 25%: hi dedicarem, per tant, prop de 40.000€. Tot i que és en l'àmbit del soterrament i que és una obra que d'aquí quatre o cinc anys s'haurà de replantejar, hem decidit tirar-la endavant perquè és un espai insegur i indigne d'entrada a la nostra ciutat.
Espero que la major part de persones que em segueixen en aquest blog comparteixin amb mi l'estratègia amb què hem negociat i governat tots aquests anys: mirada llarga per al soterrament, decisions a curt termini per a resoldre necessitats ciutadanes en l'àmbit del soterrament. Combinar la mirada a llarg amb l'actuació a curt (vista llarga, passa curta) és l'estil de govern en què jo crec i que, n'estic convençut, està donant resultats globalment positius per a la nostra ciutat. Des d'aquesta perspectiva, espero que s'entengui també la decisió de no tirar endavant els ascensors a l'estació i, en canvi, continuar tirant endavant les obres del pont verd i del pas del Trambaix.
Renfe va presentar-nos, al llarg de 2013, la intenció de millorar l'estació: andanes, ascensors, etc. en la seva perspectiva de circulació de trens més llargs tant a la R1 com a la R4. Al gener de 2014, Renfe va aprovar el projecte, tal com va informar en aquesta notícia el mateix web de l'Ajuntament. Més de 3.000 visites demostren la incidència de la bona notícia: tot feia indicar que al 2015 es farien les obres. Les negociacions sobre el soterrament d'aquell mateix any van aconsellar deixar en stand-by unes obres que s'acosten als 2 milions d'euros. Avui, amb l'anunci del Ministre i el projecte de soterrament a la programació i el pressupost d'ADIF, és una obra innecessària.
Pas del Trambaix.
Qui, baixant del Trambaix i anant cap a la zona esportiva del Barça o al nou barri de Can Bertrand no ha pensat que com és possible un pas així en ple segle XXI? Com dic en aquest mateix escrit, aquest pas està en el terme municipal de Sant Joan Despí, per més que estigui a les portes de casa nostra. Ha trigat, però finalment vam arribar a un acord amb l'ajuntament veí i amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'AMB ha fet el projecte, per un import de prop de 160.000€, i entre licitació i obres, aquest any estarà finalment arreglat. El cost que haurà d'assumir l'ajuntament és d'un 25%: hi dedicarem, per tant, prop de 40.000€. Tot i que és en l'àmbit del soterrament i que és una obra que d'aquí quatre o cinc anys s'haurà de replantejar, hem decidit tirar-la endavant perquè és un espai insegur i indigne d'entrada a la nostra ciutat.
Espero que la major part de persones que em segueixen en aquest blog comparteixin amb mi l'estratègia amb què hem negociat i governat tots aquests anys: mirada llarga per al soterrament, decisions a curt termini per a resoldre necessitats ciutadanes en l'àmbit del soterrament. Combinar la mirada a llarg amb l'actuació a curt (vista llarga, passa curta) és l'estil de govern en què jo crec i que, n'estic convençut, està donant resultats globalment positius per a la nostra ciutat. Des d'aquesta perspectiva, espero que s'entengui també la decisió de no tirar endavant els ascensors a l'estació i, en canvi, continuar tirant endavant les obres del pont verd i del pas del Trambaix.