Dues derivades del debat de mig mandat: referèndum i bestreta.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu. Prop, però lluny. Una possible querella judicial, i no una simple taula, ens separa.

 1. Referèndum: que el Govern faci de govern.

Després dels dos blocs que vaig explicar ahir, hi va haver les preguntes del públic, que anaven plantejant la Carme Verdoy i l'Eva Murgui. Diverses preguntes van fer referència al referèndum anunciat de l'1 d'octubre: "què pensa fer l'Ajuntament davant el referèndum?". 

La meva resposta va ser clara. És impossible decidir sobre si l'Ajuntament ha de fer això o allò, si qui ha d'explicar tots els aspectes vinculats a la decisió... no els explica. Per tant, abans de preguntar a l'Ajuntament, cal preguntar al Govern, especialment els temes en què els ajuntaments participem en tot procés democràtic:

• cens electoral: on es podrà consultar? on i quan es podran presentar reclamacions?, etc
• col·legis electorals: quins llocs de votació? quines instruccions als ajuntaments?
• les juntes electorals, que organitzen el procés: qui les composarà? quan?
• meses electorals: es constituiran amb ciutadania escollida aleatòriament? quant de temps abans del referèndum? com i quan es podrà recórrer el nomenament a una mesa?
• el debat plural i democràtic: quins criteris de repartiment d'espais de debat? de representativitat en el debat?
• la jornada electoral: qui en garantirà la realització i la seguretat del dia 1? qui farà control de participació i recompte final? quin paper dels funcionaris? de la policia local? dels Mossos?
• la igualtat entre els consistoris: què pensa fer el Govern perquè la jornada tingui la mateixa validesa a tot el país, es tracti d'ajuntaments del Baix Llobregat o de la Garrotxa?

Excepte la darrera qüestió, totes les altres incumbeixen als ajuntaments, però primer és imprescindible que el Govern estableixi el seu marc d'actuació. L'Ajuntament de Sant Feliu no està en situació de decidir què fer o què no fer l'1 d'octubre... mentre el Govern no faci de govern.

I més enllà dels temes procedimentals o logístics que hem de fer els ajuntaments, el Govern ha de fer de govern en els temes que afecten al moll de l'os de la democràcia: quin mínim de participació? com s'interpretaran els resultats? quines garanties de neutralitat dels mitjans de comunicació públics? com es facilitarà la deliberació democràtica equitativa de les opcions sotmeses a consulta? 

Com vaig dir, a mi personalment no em condiciona gaire saber si allò que fem l'1 d'octubre sigui acordat o no amb l'Estat, però el que sí que vull és que sigui clar. A mi no em val que em diguin "anem a votar i després ja veurem què passa". Això no és transparència ni qualitat democràtica, això no arribaria ni a nou 9-N. Que, per tant, el Govern faci de govern!

2. Bestreta: per què aquí mà de ferro i a altres llocs guants de seda?

Altres preguntes van referir-se a l'anunci d'ERC, que el mateix Oriol Bossa va reiterar al debat, de portar a la Justícia la concessió d'una bestreta a un treballador municipal, la qual superava àmpliament l'import i el termini de cancel·lació establerts pel conveni laboral de l'Ajuntament. El Fet a Sant Feliu en dóna aquí una informació raonablement correcta. Tot seguit, exposo les raons de l'equip de govern i meves personals per a la concessió d'aquesta bestreta i d'altres similars.

Comencem per "la p con la a, pa". Què és una bestreta (en castellà, un anticipo)?. No és ni més ni menys que un avançament de les nòmines, en cap cas un préstec. El conveni laboral de l’Ajuntament preveu la concessió de bestretes als treballadors, que s’han de retornar íntegrament en els termes que estableix el mateix conveni. Aquestes bestretes es preveuen en els corresponents capítols VIII d’ingressos (pels retorns) i de despeses (per les concessions) de cada pressupost anual. El conveni regula import i termini màxim de concessió, i que s'han d'aprovar en el marc del consell social.

És cert que la bestreta concedida inicialment al treballador el 16 de maig superava tant l’import com el període de retorn previstos al conveni. La interventora de l'Ajuntament, que és la funcionària amb més alta responsabilitat sobre la gestió econòmica, ho va indicar fent una nota d'objecció (tècnicament, "un reparament") a la concessió d'aquesta bestreta. No qüestiona, per tant, el fons de la concessió de la bestreta. El mateix reparament de la interventoria municipal apunta que pot ser aixecat per l’òrgan corresponent, que és l’Alcaldia. Cosa que vaig fer jo mateix mitjançant un decret posterior. En tot moment, vam/vaig valorar els motius de necessitat al·legats pel treballador, que s’ajusten al que diu l’article 24.1 del conveni laboral vigent, on es diu que es podran concedir bestretes “per emergència que comprometi greument el desenvolupament normal d’una situació familiar o personal”.

I aquesta és la situació que vaig apreciar. Sense entrar en cap altra mena de consideració, que té el seu propi tràmit a l'Administració de Justícia, vaig voler atendre la petició d’un treballador municipal que va sol·licitar una bestreta per poder complir amb els imports i calendaris derivats dels acords assolits en el procés que l’implicava. Des d’aquesta perspectiva, vaig arribar a la conclusió que el treballador que demanava la bestreta estava en una situació similar a la d’una persona que es troba amb l’aigua al coll. I que només hi havia dues alternatives: o ajudar-la a sortir del risc d’ofec imminent, o deixar que s’ofegués. Jo, com a alcalde, i en qualsevol situació similar a aquesta, he optat i continuaré optant per alleujar qualsevol situació d’emergència de qualsevol treballador municipal. Simples raons humanitàries, com sempre hem fet i farem.

Conscients, però, que calia resoldre de manera formal i definitiva l’excepcionalitat d’algunes bestretes, l’equip de govern va iniciar el tràmit de modificació del conveni col·lectiu per incloure-hi la previsió d’ajuts extraordinaris per raons sobrevingudes i urgents de salut, sentències judicials o risc de pèrdua d’habitatge. Clàusula, d’altra banda, que ja existeix en la reglamentació laboral d’altres administracions.

És evident que la concessió de la bestreta ha generat una polèmica, malgrat la seva bona intenció. Una polèmica que pot generar inseguretat al propi Ajuntament i al mateix treballador, com també a la concessió de possibles noves bestretes en el futur, basades també en ajudar a qualsevol treballador o treballadora a resoldre situacions extremes per a ells o les seves famílies. Totes aquestes circumstàncies les vaig explicar personalment al meu desparx al portaveu d'ERC. Dies després, em va sorprendre llegir a internet que ERC està estudiant emprendre accions judicials per possible malversació de fons. Malversació de fons... quan és un avançament de nòmina amb compromís de retorn??? Es pot qüestionar l'import i el calendari de la bestreta, però no la seva legalitat!!!

Vista la polèmica, el dia 14 de juny vaig signar decret d’Alcaldia sol·licitant al treballador el retorn de la bestreta i donant-li audiència per tal d’obtenir-ne la conformitat. El mateix treballador hi va accedir de manera immediata. Aquesta devolució de la bestreta deixa sense efecte la seva concessió i comporta la seva anul·lació definitiva.

Vull reiterar que, en tot moment, el que han volgut la Junta de Govern Local i jo mateix és ajudar a un treballador que es troba en una situació difícil, sense entrar a jutjar aquesta situació. És una voluntat d’ajut que ja s’ha fet en altres ocasions anteriors, i que sempre intentaré fer, quan un treballador o un ciutadà necessiti ajuda. Sobre tot quan això, com en aquest cas, no comporta comprometre de cap manera el pressupost municipal.

He volgut explicar les raons de la decisió de l'equip de govern per esvair qualsevol ombra de dubte sobre l’actuació de l’Ajuntament. Finalment, i per preservar la intimitat del treballador, continuaré mantenint la reserva i la contenció necessàries i no mantindré cap polèmica sobre aquest tema.

Però no puc deixar de fer-me la pregunta amb què vaig acabar la meva intervenció en el debat de mig mandat: per què ERC té a Sant Feliu mà de ferro amb un funcionari, i a altres llocs i institucions guants de seda amb determinats càrrecs públics?