18/03/17, recorregut pels sectors del Torrent del Duc: conèixer per decidir!

Aquesta foto correspon a la vall del Torrent del Duc, un dels punts del recorregut que vam fer el dissable 17 de març per conèixer in situ els tres espais que actualment estan en procés de revisió del seu planejament urbanístic. Està feta des de la capçalera de la vall, que rep aquest nom per la presència d'una au que hi niava antigament: els ducs, una espècie de mussol (en castellà, el búho real). A part del Torrent del Duc, els altres dos espais en revisió són la cimentera i el sector adjacent a la carretera de la Sànson entre el barri de les Grases i la cimentera.

La tramitació de la revisió d'aquest planejament, que definirà la nostra relació final amb el Parc de Collserola, va començar en el passat ple de febrer, amb un document inicial de treball (l'avanç de planejament) que es pot consultar aquí. El debat polític que hi va haver sobre aquest punt el podeu consultar aquí (pàgines 27 a 38 de l'acta).

No és però, ni de lluny, el primer cop que el ple municipal debatia sobre aquest planejament. Molt al contrari, ha estat damunt la taula des de fa prop de vint anys i ha tingut anades i vingudes molt intenses: la més intensa, la que es va produir al 2003 i va comportar la sortida d'ICV-EUiA del govern de la ciutat. Aquest quadre recull la totalitat d'aquestes anades i vingudes:

En aquest escrit, vaig explicar unes nocions bàsiques d'urbanisme, en què informava que el planejament té quatre fases, que resumeixo:

1. L'avanç de planejament: tràmit municipal i voluntari, una mena de "declaració d'intencions" dels objectius i grans criteris d'ordenació del territori, on es poden plantejar diverses alternatives, obert a qui tingui interès perquè hi presenti suggeriments o propostes.
2. L'aprovació inicial: tràmit municipal i obligatori, en què l'Ajuntament presenta ja una proposta concreta i completa de qualificaciò dels sòls, de càlcul de costos i beneficis, etc. Aquí ja no es poden presentar propostes genèriques, sinó al·legacions concretes.
3. L'aprovació provisional: tràmit municipal i també obligatori. S'ha de donar resposta a les al·legacions presentades, ja sigui acceptant-les o rebutjant-les, de manera que l'ajuntament tanca i completa la seva proposta abans de passar-la a la Generalitat.
4. L'aprovació definitiva: tràmit obligatori, final i definitiu, que correspon a la Generalitat. Un cop aprovat definitivament, la proposta inicial ja és ferma i els drets i les obligacions que s'hi reconeixen ja són consolidats i definitius.

També resumint: la primera tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2002) no va passar del punt 2 i el govern posterior la va anul·lar i va començar de nou. La segona tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2006) va arribar al punt 3, però la Generalitat no la va aprovar. La vam anul·lar i ara hem començat, al 2017, una nova tercera tramitació. Tres intents en quinze anys... Esperem que a la tercera vagi la vençuda.

És hora, per tant, de construir el màxim consens polític i social entorn aquesta enorme superfície de la nostra ciutat, al límit de terme amb Molins de Rei i amb una gran part dins del Parc de Collserola. 

Per això, en el ple de gener vam aprovar un avanç de planejament i el seu procés de participació ciutadana, el primer element del qual va ser el recorregut que vam fer dissabte passat, i al qual van assistir quaranta persones. Aquest va ser el recorregut:

Resumeixo breument les dades bàsiques de cadascun d'aquests tres sectors:

1. Sector del Torrent del  Duc (de color verd en el mapa): 401.000m2, amb diversos propietaris privats. Un 40% del sector és dins del Parc i el 60% és fora.
2. Sector de la cimentera (de color gris): 160.000m2, d'un únic propietari (Ciments Molins) i íntegrament dins del Parc de Collserola.
3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson (de color marró): 50.000m2, amb diversos propietaris privats, fronterer amb el Parc, però sense formar-ne part.

Faig un petit repàs de les característiques i objectius de cadascun dels sectors.

1. Sector del Torrent del Duc.

És el sector principal i el més complex. Té, com he dit abans, 401.000m2, amb més de deu propietaris diferents, un dels quals és l'Ajuntament que hi té 12.300m2. En el plànol següent cal distingir dues línies:

• en puntejat negre: l'àmbit de la modificació de planejament que estem debatent.
• en puntejat vermell: els límits del Parc Natural de Collserola:

Es poden distingir dos tons de verd: en més clar, els terrenys urbanitzables (és a dir, resumint, que es poden convertir en residencials o industrials), i en verd més fosc, els terrenys no urbanitzables (és a dir, que no poden ser residencials ni industrials). A més de la pluralitat de propietats, hi ha la pluralitat de situacions: dins i fora del Parc, amb caràcter urbanitzable o no.

L'objectiu absolutament prioritari d'aquesta modificació de planejament és requalificar les dues grans superfícies urbanitzables que hi ha dins el Parc de Collserola, i que he remarcat en vermell, de manera que mai s'hi pugui fer, per exemple, alguna urbanització. És a dir, de protegir definitivament la zona forestal que encara no s'ha edificat. D'altra banda, l'altre gran objectiu és endreçar totes les activitats fora de normativa que hi ha en la part més propera a la via del tren i en les dues valls que formen part de l'àmbit.

Aquests dos grans objectius tenen diversos alternatives per ser abordats i resolts, que vam presentar a la sortida i que anirem debatent al llarg del temps. De moment, per qui hi tingui interès, el dia 6 d'abril està previst un acte públic al Centre Cívic Mas Lluí per debatre sobre les alternatives en el conjunt dels tres sectors que formen la totalitat de la modificació de planejament en marxa.

2. Sector de la Cimentera.

Administrativament, aquest sector és el més fàcil: un únic propietari (Ciments Molins) i una única qualificació urbanística plenament consolidada: sòl urbà i industrial. Però també és el més difícil de trobar una solució definitiva: es tracta de 160.000m2 que, al juny de 2013, Ciments Molins va comprar a la mexicana Cemex per un import de 40 milions d'euros. Gairebé 0,2km2 de sòl industrial al mig de Collserola tenen un valor econòmic que és implantejable per l'Ajuntament i que és difícilment assumible per qualsevol administració implicada sense un acord amb la propietat. Aquest és, justament, l'escenari que caldrà construir, com també explicarem a la  presentació pública del 6 d'abril. Un escenari d'acord que, per les seves dimensions, ubicació i cost, haurà d'implicar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson.
És el sector més petit dels tres i està totalment fora del Parc de Collserola. Es tracta de 50.000m2, pertanyents a deu propietaris diferents, sense cap propietat pública, i qualificats com a urbanitzable, però pendent de desenvolupament i concreció. Aquesta és la qualificació actual:

Aquí es tracta d'ordenar qualificacions (per exemple, donar a l'equipament esportiu la qualificació que li pertoca) i endreçar una zona de la ciutat que està pendent d'abordar des de fa molt de temps. Aquesta zona té també diferents alternatives per plantejar, que també es parlaran al proper acte públic del 6 d'abril al Centre Cívic Mas Lluí.