Millores de l'espai públic (2/2): quines obres es faran a l'estiu?
Fa exactament quatre mesos, exposava en aquest escrit les 18 obres posades a votació per decidir les obres d'estiu d'enguany. El resultat de la votació es va fer públic el passat 2 de desembre i es pot consultar aquí. Finalment, en la junta de govern local del dimecres 15 de març es van aprovar els projectes més votats al novembre i que es realitzaran aquest estiu, que són aquests:
1. Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
Aquesta és la imatge actual d'aquesta cruïlla, remarcada en vermell en aquesta foto aèria:
Per la vorera de Josep Ricart pel cantó més proper a la Rambla, no hi ha problema de mobilitat. Però per l'altra, des de la cantonada del carrer Sant Jaume (amb l'olivera que tan bé cuida la senyora Carme Guilera) fins a la vorera on hi ha la botiga de mobles, hi ha prop de 30 metres de distància: massa quan, en una parella de gent gran, un/a diu "corre, corre" i l'altre/a respon "no puc". Vuit places d'aparcament ocupen una part important d'aquesta cruïlla. El fet que no pocs cotxes baixen per Daoiz y Velarde i giren per Sant Jaume per estalviar-se els semàfors de General Manso acaben de marcar la prioritat per als vehicles d'aquest indret. Aquest és el plànol actual de la zona:
I aquest és el plànol de les obres que farem aquest estiu:
Les principals mesures pel que fa a mobilitat seran la supressió de les vuit places d'aparcament i la prohibició del gir de Daoiz y Velarde a Sant Jaume. La construcció d'una gran plataforma única en la cruïlla permetrà una mobilitat molt fàcil i còmoda a peu, amb el creixement de la petita plaça actual on hi ha l'olivera (que es mantindrà, és clar!) amb un funcionament similar al de la plaça Catalunya: només hi podran circular amb cotxe els veïns que vagin al carrer Sant Jaume. A més, resoldrem també els problemes de clavegueram que afecten a alguns edificis de l'indret.
Com deia abans, aquesta intervenció exemplifica molt bé el canvi de model i de prioritats entre la concepció de les ciutats que hem heretat del franquisme i les ciutats que volem construir amb criteris d'accessibilitat i de sostenibilitat!
2. Creació d'un espai jove i de lleure a la pineda de la Salut.
Aquesta és la imatge actual de la pineda de la Salut, remarcada en vermell en aquesta foto aèria. Per situar-nos, he remarcat en blau la plaça de la Salut:
Es tracta d'un espai molt gran situat entremig del roserar Dot-Camprubí i del parc esportiu de les Grases, darrera de l'Escola Bressol Fàbregas i fins arribar al carrer Comerç. Un espai en què, fa prop de 20 anys, l'Associació de Veïns de la Salut va organitzar una jornada reivindicativa en què es va netejar la zona, es van obrir alguns camins i es van posar alguns bancs de picnic. Però no havia tingut, fins a la data, ni un projecte d'urbanització ni un programa sistemàtic de neteja i de manteniment.
Havent estat una de les quatre propostes més votades al mes de novembre, el projecte que hem aprovat es pot resumir en aquesta imatge:
Es tracta d'incorporar la pineda a la vida diària del barri de la Salut, que massa sovint hi ha viscut d'esquena. Es tracta també de complementar la remodelació que ja s'està fent de la plaça, oferint un espai proper i més ampli per al joc i l'esport al jovent del barri.
Ara ja hi ha alguns camins, que es compactaran i il·luminaran. El camí més llarg, paral·lel a la recta de l'estadi, portarà fins al parc de la Vall del Cerdanet, darrera el barri de les Grases. Hi haurà espai de trobada amb taules de picnic i una font, i s'hi col·locaran diversos aparells de fitness, En la zona més plana, hi haurà porteries per jugar a futbol. El més important, però, és que la pineda de la Salut s'incorporarà a la programació municipal dels serveis de neteja i de manteniment. I també un element que destacava al principi: la visió global dels espais i la complementarietat entre ells. A què em refereixo? Doncs a això: la plaça de la Salut més urbana té molt a prop un espai molt més naturalitzat com la Pineda i un espai enjardinat com el Roserar; una zona de calma com la plaça té a prop una zona de més activitat com la Pineda; completar l'espai entre el parc esportiu i el Roserar; enllaçar una zona verda urbana com la Pineda amb els espais naturals del Parc de Collserola per la Vall del Cerdanet, etc
3. Sant Feliu pràcticament sense barreres arquitectòniques!
Aquest era un objectiu del govern municipal d'esquerres per a aquest mandat, que podrem completar just a la meitat. Aclareixo; em refereixo al nucli urbà i no incloc els polígons, que encara trigarem un temps més. I em refereixo a l'accessibilitat de les persones amb cadira de rodes i no incloc la mobilitat completa per a persones invidents, ja que la xarxa d'encaminaments trigarà encara anys a completar-se. Precisament aquest any s'iniciarà la revisió del Pla d'Accessibilitat Municipal, per programar actuacions futures. I dic "pràcticament" perquè en alguns casos molt comptats hi ha impossibilitat física de resoldre barreres en distàncies molt curtes. Però les dues imatges que segueixen ja s'hauran eliminat del nostre espai públic:
Voreres sense rampa, com aquesta de la cruïlla entre els carrers Santa Creu i Joaquim Monmany, en la ruta escolar de les escoles Monmany i Pau Vila:
Voreres inferiors a un metre o inicis de rampes desajustats, com en aquesta de la cruïlla entre els carrers Santiago Rusiñol i Josep Ricart que, a més, té una distància excessiva entre les dues voreres:
Bé, espero que entre aquest escrit i l'anterior, qualsevol ciutadà o ciutadana de Sant Feliu es pugui fer una idea de la millora contínua que volem fer al nostre espai públic, a la nostra ciutat. És a dir, del model de ciutat equilibrada i sostenible que ICV i EUiA volem fer possible des del govern de Sant Feliu. En altres escrits parlaré del que farem enguany amb els equipaments públics i dels grans projectes (de més de mig milió d'euros) en obres que ja s'estan fent (com ara la biblioteca, el Casal de Joves o la plaça de la Salut) o que començaran, com és el cas de la plaça Francesc Macià.
- Millores en l'accessibilitat de diferents cruïlles de la ciutat, entre les que destaquen la del c/Santa Creu amb c. Joaquim Monmany, la del c. Federica Montseny amb C. Daora o la del c. Josep Ricart amb c. Santiago Rusinyol.
- Millores diverses al Parc Europa.
- Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
- Creació d'un espai jove i de lleure a la Pineda de la Salut.
Vull destacar alguns elements molt importants de les obres que farem aquest estiu.
- Primer: ja no quedaran, pràcticament, barreres arquitectòniques a les voreres del nucli urbà de la nostra ciutat.
- Segon: consolidem el canvi de prioritat d'un espai públic concebut als anys 60-70 amb prioritat per als vehicles, a un espai públic concebut al segle XXI amb prioritat per als vianants.
- I tercer: continuem treballant amb visió de globalitat i de complementarietat de tot l'espai públic dels barris, de la ciutat.
Aquesta és la imatge actual d'aquesta cruïlla, remarcada en vermell en aquesta foto aèria:
I aquest és el plànol de les obres que farem aquest estiu:
Les principals mesures pel que fa a mobilitat seran la supressió de les vuit places d'aparcament i la prohibició del gir de Daoiz y Velarde a Sant Jaume. La construcció d'una gran plataforma única en la cruïlla permetrà una mobilitat molt fàcil i còmoda a peu, amb el creixement de la petita plaça actual on hi ha l'olivera (que es mantindrà, és clar!) amb un funcionament similar al de la plaça Catalunya: només hi podran circular amb cotxe els veïns que vagin al carrer Sant Jaume. A més, resoldrem també els problemes de clavegueram que afecten a alguns edificis de l'indret.
Com deia abans, aquesta intervenció exemplifica molt bé el canvi de model i de prioritats entre la concepció de les ciutats que hem heretat del franquisme i les ciutats que volem construir amb criteris d'accessibilitat i de sostenibilitat!
2. Creació d'un espai jove i de lleure a la pineda de la Salut.
Aquesta és la imatge actual de la pineda de la Salut, remarcada en vermell en aquesta foto aèria. Per situar-nos, he remarcat en blau la plaça de la Salut:
Es tracta d'un espai molt gran situat entremig del roserar Dot-Camprubí i del parc esportiu de les Grases, darrera de l'Escola Bressol Fàbregas i fins arribar al carrer Comerç. Un espai en què, fa prop de 20 anys, l'Associació de Veïns de la Salut va organitzar una jornada reivindicativa en què es va netejar la zona, es van obrir alguns camins i es van posar alguns bancs de picnic. Però no havia tingut, fins a la data, ni un projecte d'urbanització ni un programa sistemàtic de neteja i de manteniment.
Havent estat una de les quatre propostes més votades al mes de novembre, el projecte que hem aprovat es pot resumir en aquesta imatge:
Es tracta d'incorporar la pineda a la vida diària del barri de la Salut, que massa sovint hi ha viscut d'esquena. Es tracta també de complementar la remodelació que ja s'està fent de la plaça, oferint un espai proper i més ampli per al joc i l'esport al jovent del barri.
Ara ja hi ha alguns camins, que es compactaran i il·luminaran. El camí més llarg, paral·lel a la recta de l'estadi, portarà fins al parc de la Vall del Cerdanet, darrera el barri de les Grases. Hi haurà espai de trobada amb taules de picnic i una font, i s'hi col·locaran diversos aparells de fitness, En la zona més plana, hi haurà porteries per jugar a futbol. El més important, però, és que la pineda de la Salut s'incorporarà a la programació municipal dels serveis de neteja i de manteniment. I també un element que destacava al principi: la visió global dels espais i la complementarietat entre ells. A què em refereixo? Doncs a això: la plaça de la Salut més urbana té molt a prop un espai molt més naturalitzat com la Pineda i un espai enjardinat com el Roserar; una zona de calma com la plaça té a prop una zona de més activitat com la Pineda; completar l'espai entre el parc esportiu i el Roserar; enllaçar una zona verda urbana com la Pineda amb els espais naturals del Parc de Collserola per la Vall del Cerdanet, etc
3. Sant Feliu pràcticament sense barreres arquitectòniques!
Aquest era un objectiu del govern municipal d'esquerres per a aquest mandat, que podrem completar just a la meitat. Aclareixo; em refereixo al nucli urbà i no incloc els polígons, que encara trigarem un temps més. I em refereixo a l'accessibilitat de les persones amb cadira de rodes i no incloc la mobilitat completa per a persones invidents, ja que la xarxa d'encaminaments trigarà encara anys a completar-se. Precisament aquest any s'iniciarà la revisió del Pla d'Accessibilitat Municipal, per programar actuacions futures. I dic "pràcticament" perquè en alguns casos molt comptats hi ha impossibilitat física de resoldre barreres en distàncies molt curtes. Però les dues imatges que segueixen ja s'hauran eliminat del nostre espai públic:
Voreres sense rampa, com aquesta de la cruïlla entre els carrers Santa Creu i Joaquim Monmany, en la ruta escolar de les escoles Monmany i Pau Vila:
Voreres inferiors a un metre o inicis de rampes desajustats, com en aquesta de la cruïlla entre els carrers Santiago Rusiñol i Josep Ricart que, a més, té una distància excessiva entre les dues voreres:
Bé, espero que entre aquest escrit i l'anterior, qualsevol ciutadà o ciutadana de Sant Feliu es pugui fer una idea de la millora contínua que volem fer al nostre espai públic, a la nostra ciutat. És a dir, del model de ciutat equilibrada i sostenible que ICV i EUiA volem fer possible des del govern de Sant Feliu. En altres escrits parlaré del que farem enguany amb els equipaments públics i dels grans projectes (de més de mig milió d'euros) en obres que ja s'estan fent (com ara la biblioteca, el Casal de Joves o la plaça de la Salut) o que començaran, com és el cas de la plaça Francesc Macià.
Comentaris