No és l'Islam, és simplement el terror. No són religiosos, són assassins. Tot el respecte als creients, tot el pes de la justícia als criminals.
Abans de la tragèdia d'ahir a Brussel·les, havia vist a facebook el vídeo que adjunto: el dia a dia a la capital de l'"estat islamoïde" des de meitat de 2014, Raqqa, al nord de Síria. És en anglès, però les imatges parlen per sí soles. Una explicació en castellà aquí, al Huffington Post.
En nom de quin déu es pot sotmetre a aquest nivell de terror quotidià a la ciutadania, especialment a les dones? En nom de quina mena d'aberració de projecte polític es mata a sang freda a centenars i centenars d'innocents? Crec, sincerament, que en nom de cap déu, en nom de cap ideologia, en nom de cap pàtria, en nom de res.
Ahir, els atemptats de Brussel·les. Com passa sovint, sembla que només quan les morts són europees ens adonem de l'abast i del significat del terror. Però el terror va molt més enllà de les morts d'ahir. Fent un ràpid repàs per la premsa, només en aquests encara no tres mesos de 2016, els assassins que manipulen i embruten el nom del seu déu en va han causat més de cinc-cents morts:
- els 34 d'ahir a Brussel·les,
- 4 morts el dia 19 a Estambul,
- 13 morts el mateix dia a Egipte,
- 50 morts el dia 6 a Irak,
- 20 morts el 22 de gener a Somàlia,
- 135 morts el 17 de gener a Síria,
- 200 morts el 15 de gener també a Somàlia,
- 10 morts el 12 de gener a Estambul,
- 50 morts l'11 de gener a Bagdad,
Més de 530 morts, dels quals 34 en un país europeu de majoria cristiana, i més de 500 en països d'Àsia i Àfrica de majoria musulmana. No cal dir que, encara que no els percebem amb la mateixa proximitat i importància, cadascun d'aquests homes i dones, nens i nenes, assassinats per aquesta secta de criminals causen el mateix dolor i mereixen la mateixa importància. Per tots ells, per tots, el meu rebuig a la violència que els va matar i la meva solidaritat amb les seves famílies, destrossades per un horror sense sentit.
Crec que el terrorisme que embruta i pren el nom del seu déu en va, pot tenir explicacions. Que vénen, a més, de lluny. Potser del colonialisme, potser del tracte superior amb què les potències europees a la primera meitat del segle XX (i abans!) han mirat i abusat del món àrab. Per a mi, l'origen immediat de tot el que passa es resumeix en aquesta foto:
Les guerres d'Afganistán primer i d'Irak després i potser la de Síria ara poden explicar el per què de la irrupció i l'ascens dels talibans, Al Qaeda, ISIS, etc. El petroli i el poder de la dinastia saudí, pares ideològics d'aquesta visió medieval i fanàtica de l'Islam conegut com a wahhabisme, explica el per què de la condescendència inicial amb aquesta visió sectària i terrorífica de la fe. Tot això ho pot explicar, però res no ho justifica. El que està passat té certament explicació, però no justificació.
Conèixer i analitzar les explicacions ens ha de servir per atacar frontalment l'expansió de la visió violenta i medieval del wahhabisme. Per començar, de la mateixa manera que fa segles hi va haver confrontacions entre cristians catòlics i cristians protestants, avui s'està donant una cruenta guerra entre musulmans sunnites (els més extremistes i violents dels quals són els wahhabistes que avui governen Aràbia Saudí i són la base ideològica i econòmica de l'ISIS) i musulmans xiites, que fa que el nombre més important de víctimes i els conflictes més sagnants es donin dins mateix dels països àrabs. Els musulmans són la primera víctima dels terroristes wahhabistes! Per tant, l'Islam no és el problema (com ho han de ser els milions de germans europeus, els centenars de germans santfeliuencs que viuen la seva fe amb pau i harmonia entre nosaltres!!!!), però sí ho és la capacitat d'atracció que la seva expressió feixista wahhabista té entre un nombre important de joves europeus.
No sóc òbviament un analista polític ni un expert en temes més enllà d'aquells amb què treballo a diari, però crec que hi ha diverses qüestions que es poden i que cal fer.
A nivell local, garantir, com deia fa poc l'Hajar Nouinou al ple de l'Ajuntament, que els santfeliuencs i les santfeliuenques de qualsevol creença o de cap creença religiosa, de tots els orígens familiars i culturals, ens continuem escoltant i coneguent. Cal ser totalment intransigents amb la islamofòbia i el racisme a la nostra ciutat, cal continuar treballant per un Sant Feliu on TOTHOM tingui els mateixos drets, deures i oportunitats i del qual NINGÚ se'n senti aliè o exclòs. Des del govern de la ciutat, continuarem treballant contra tot risc de segregació urbana i contra tot risc de segregació social. Fins ara, crec que estem fent una bona feina en aquest camp i la continuarem fent de manera decidida.
A nivell europeu, cal reforçar un missatge clar i compartit que els nostres conciutadans i conciutadanes musulmans són, en primer lloc, europeus i europees, i acabar amb les etiquetes de francès, belga o alemany de segona o tercera generació. L'exemple de l'alcalde de Rotterdam, segona ciutat d'Holanda, Ahmed Aboutaleb, trenca tots els esquemes als terroristes que prenen el nom del seu déu en va. Reivindicar i exercir la plena ciutadania europea, evitar tots els riscos de segregació urbana i de segregació social. Cal, finalment, que la veu clara dels musulmans europeus, dels seus imams, en contra del terrorisme feixista wahhabista sigui més coneguda i difosa, tant per la seva violència criminal fora del territori on governa l'ISIS, com per la mateixa violència quotidiana que exerceix sobre la població allà on governa. Cal desqualificar totalment, des de dintre del món musulmà, la fascinació estètica que generen els videos d'ISIS i que amaguen la seva realitat, D'altra banda, evidentment, la coordinació de totes les policies europees i l'establiment de criteris únics de detecció i actuació davant dels terroristes feixistes wahhabistes. Però, per l'altra, la revisió total de la política davant els refugiats. Sé que avui té un cost electoral (només cal veure els resultats de les darreres eleccions als länder alemanys), però no em vull ni imaginar el cost futur del rebuig i l'exclusió de tots aquests joves musulmans no violents si són captats per algú que reculli i doni sortida violenta a aquest rebuig.
I a nivell mundial, dir les coses pel seu nom i actuar en conseqüència. Sé que això no és possible a curt termini, però és la mare dels ous. I si el control dels recursos naturals de gas i de petroli del centre d'Àsia i de l'Orient Mitjà no fos l'obsessió i el centre de les polítiques de les grans potències mundials i de les grans multinacionals del capitalisme financer? I si comencessin a parlar de respecte als drets humans a l'Aràbia Saudí amb la mateixa insistència que ho fan a Cuba? I si deixessin de vendre armes als països que donen suport material o econòmic als terroristes feixistes que prenen el nom del seu déu en va? I si no compréssim el petroli que ISIS treu impunement per Turquia, país al qual la guerra que es viu a Síria no li va malament per continuar massacrant a la població kurda del seu país? A mi, personalment, el que més ràbia em fa és veure la mostra de condol de governs europeus amics de l'Aràbia Saudí... per assassinats que han comès terroristes que s'inspiren en el wahhabisme saudí amb armes que els han venut des dels països que governen.
En tot cas, em quedo amb el que podem i hem de fer a nivell local, i amb la urgència imprescindible d'incrementar la cultura política i la consciència solidària a l'Europa del segle XXI.
Comentaris