Què volem dir quan diem "rescat social"?

www.rescatsocial.cat

Com vaig dir al meu discurs d'investidura, el "rescat social" serà la primera prioritat de l'actual govern municipal, encapçalat per Iniciativa.

La noció de "rescat" des de les administracions públiques va lligada a una aportació urgent i prioritària dels seus pressupostos per evitar l'enfonsament d'un sector considerat també prioritari. Ho hem vist molt clarament amb el rescat del sector bancari per part del govern del PP, que hi ha aportat desenes de milers de milions d'euros.

Per als homes i dones d'ICV-EUiA l'atenció prioritària de les polítiques i els pressupostos de les administracions ha de ser una altra: el rescat de les persones i famílies afectades per l'atur de llarga durada i el risc d'exclusió social i de pobresa crònica que comporta. Ès això, justament, el que volem definir com "rescat social". Per a Iniciativa i Esquerra Unida, Catalunya viu una situació d'emergència social que exigiria, del seu Govern, mesures clares, eficaces i immediates de rescat social. Ho expliquem amb claredat en aquesta pàgina web: www.rescatsocial.cat.

El rescat social exigeix mesures que són pròpies del Govern català: polítiques efectives de reindustrialització de Catalunya o la implantació de la "renda garantida de ciutadania" en són dos exemples molt clars. És evident que les causes de l'emergència social i les polítiques més efectives de rescat social depassen les possibilitats i les competències de l'Ajuntament.... però per a Iniciativa és evident també que l'Ajuntament ha de prioritzar i aplicar tota la seva acció de govern entorn el rescat social.

Què és, per tant, el que l'Ajuntament pot i vol fer amb el seu "pla de rescat social"? 
Un pla que, d'altra banda, encara estem concretant en el marc del nou equip de govern i amb la participació de les nostres professionals del treball social, i que es presentarà públicament a la tardor. No és un pla que parteix de zero: les educadores i treballadores socials fa temps que tiren endavant l'atenció a les famílies en situació desfavorida. Però entenem que cal presentar de manera conjunta i clara, amb explicació i publicitat de tasques i criteris, el que ha de fer l'Ajuntament per a les persones i famílies que més necessitat d'acompanyament i de suport tenen.

Els objectius polítics del pla de rescat social són clars i encapçalaven el nostre programa electoral. També era molt clara la nostra voluntat, en qualsevol dels acords de govern possible, de tenir la responsabilitat política de la regidoria de serveis socials (que portarà la nostra companya Mireia Aldana) i de la presidència de l'Àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials de què forma part, i que també presideix la Mireia.

Els objectius que cal cobrir per a les persones i famílies incloses en el pla de rescat social seran els quatre següents:

• Garantia del dret a l'alimentació.
• Garantia del dret a l'habitatge.
• Garantia del dret a l'educació.
• Prioritat en el dret al treball.

1. Garantia del dret a l'alimentació.
La garantia d'aquest dret tan obvi té diversos recursos, ja siguin municipals o en conveni amb esglésies o entitats socials. Els enumero i n'indico els grans objectius, que es concretaran i es faran públics amb la presentació pública, com ja he dit abans, del pla de rescat social:

• els quatre bancs d'aliments de Sant Feliu (municipal, Creu Roja, Càritas i Església Evangelista). No han de tenir llista d'espera, no han de tenir períodes de descans, han d'incorporar aliment fresc, han de millorar ls criteris i calendaris d'assignació, etc.
• el menjador social del Casal de la Gent Gran. No ha de tenir llista d'espera, ha d'atendre amb agilitat les necessitats contrastades d'atenció, etc.
• les beques per als menjadors escolars. Cal atendre totes les demandes de les comissions socials de centre que hagin estat rebutjades segons els criteris restrictius de la Generalitat. Cal atendre els infants de Primària i de Secundària. Cal atendre també durant les vacances escolars, ja sigui als Casals d'estiu o en un espai específic del menjador social.
• l'atenció a domicili de la gent gran que viu sola i amb poca autonomia personal. Aquí la feina dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja és fonamental i impagable. Cal assegurar la detecció dels ciutadans i ciutadanes en aquesta situació i la suficiència de l'atenció que requereixen.

2. Garantia del dret a l'habitatge.
De la mateixa manera que cal fer tot el possible perquè totes les persones tinguin garantit com a mínim un àpat principal, també cal fer tot el possible perquè ningú es vegi obligat a abandonar casa seva o a viure-hi sense els subministraments bàsics. Per garantir aquest dret, els recursos als quals cal garantir les aportacions que siguin necessàries són:

• la Bossa de lloguer social, en conveni amb la Generalitat i ubicada al Palau Falguera. Cal ampliar i facilitar l'oferta de pisos, tant de particulars interessats com dels acords o sancions amb les entitats bancàries, etc.
• mediació i fons social d'ajut als lloguers i hipoteques. Quan es detectin situacions de risc de pèrdua d'habitatge, ja sigui des dels propis serveis socials, des de la PAH o en aplicació del conveni amb els procuradirs judicials,  mediar des de l'Ajuntament per aconseguir els acords més favorables a les dues parts i facilitar els imports econòmics necessaris per a la seva aplicació (endarreriments, fiances,...), etc.
• promoció d'habitatges públics de lloguer social. Aquesta és la principal iniciativa per al dret a l'habitatge en aquest mandat. En col·laboració amb l'Impsòl, les polítiques municipals d'habitatge es reconduiran cap al lloguer social en aquests propers anys. En la mesura que Sant Feliu en formem part, això permetrà la primera promoció pública d'habitatges de lloguer social, que inclourà un nombre suficient d'habitatges d'emergència social.
• ajuts d'emergència per als subministraments bàsics. Ningú ha de viure a cada seva amb por que li tallin l'aigua o de no poder tenir calefacció a l'hivern. L'Ajuntament ha de tenir convenis amb les companyies subministradores d'aigua, llum i gas per aconseguir aquest objectiu, introduint clàusules segons les quals a ningú se li pugui tallar un subministrament sense la informació i l'actuació prèvia dels nostres serveis socials, etc.
• serveis d'atenció domiciliària a la gent gran i persones amb dependència. La seva autonomia personal passa bàsicament perquè es puguin quedar a viure a casa seva. En molts casos, el pagament de l'habitatge no és el problema, però l'estat o la neteja de la llar és un tema al que hi ha qui no pot fer front. Els ajuts a les reformes de la llar (per exemple per canviar banyeres per plats de dutxa) o els SAD amb tarifació social, perquè tothom hi tingui accés, són elements fonamentals per garantir-los el dret a continuar vivint a casa seva.

3. Garantia del dret a l'educació.

Des d'Iniciativa, sabem sobradament que la formació és fonamental perquè cada persona pugui tirar endavant el seu projecte de vida, perquè tothom tingui més i millors oportunitats en tots els camps del treball, la cultura, les relacions socials i la vida en general. També per trencar la cadena segons la qual les desigualtats es transmeten de generació en generació. Un sistema públic educatiu de qualitat serà, sens dubte, un dels eixos de la Catalunya que ha de sorgir de les urnes el proper 27-S si la ciutadania fa fora als hereus de Jordi Pujol. La feina de l'Ajuntament en aquest àmbit és, per a Iniciativa, absolutament prioritària i estratègica. I això és el que hi hem de fer:

• escoles bressol a l'abast de tothom. L'atenció als infants dels 0 a 3 anys és absolutament fonamental per al seu desenvolupament familiar. Els pares i mares que, per raons laborals o altres, volen portar els seus fills o filles a l'escola bressol ho han de poder fer en igualtat de condicions. Hem de garantir dues coses: que el cost de l'escola o el menjador no siguin una barrera (tarifació social) i la detecció precoç d'infants que requereixen algun suport social o educatiu (normalment mitjançant la coordinació amb els pediatres dels dos ambulatoris) i la seva atenció a les quatre escoles bressol municipals (Patufet, Tambor, Fàbregas i Ginesta)
• a l'escola i l'institut en igualtat de condicions. Les comissions socials de centre, en què es coordina un representant del claustre i una educadora social de l'Ajuntament han de treballar per garantir que tot l'alumnat té, des de l'inici de curs, els llibres de text, material escolar, beques de menjador i ajudes a les sortides escolars. També la igualtat de condicions en l'educació en el lleure, mitjançant el pla educatiu d'entorn i la coordinació amb els esplais i entitats de la ciutat. El bon funcionament de les comissions socials de centre ha estat una prioritat d'Iniciativa en els passats quatre anys i ho continuarà essent en els quatre anys propers.
• atenció a l'alumnat que acaba l,'ESO sense graduar. En col·laboració amb els equips docents dels instituts, cal preveure el tipus de formació que permeti a l'alumnat sense graduació una primera qualificació professional o bé un retorn al sistema educatiu reglat. Ningú no pot sentir que se li tanquen les oportunitats de formació als 16 anys!
• educació al llarg de la vida. A Iniciativa estem convençuts que l'educació és un dret que no prescriu, i al qual tothom ha de tenir accés en qualsevol moment, especialment per mantenir o millorar les seves competències o capacitats professionals. Prioritzarem, per tant, tant l'Escola de Formació de Persones Adultes com tot el conjunt d'activitat formativa que duem a terme des de Can Maginàs i l'Aula Sant Feliu.

4. Prioritat en el dret al treball.

Malauradament, al contrari que en els tres drets anteriors, el nostre Ajuntament no pot garantir treball a les prop de tres mil persones que es troben actualment a l'atur. Cap ajuntament té recursos ni competències per crear treball públic suficient, tampoc el de Sant Feliu. El que sí que hem de fer és donar les màximes facilitats a les empreses i comerços de la nostra ciutat per a la creació d'ocupació, i al mateix temps afavorir la contractació pública temporal de persones en situació de més precarietat econòmica o social. Això sí, amb la màxima informació i transparència pel que fa als criteris de contractació.

• ajuts a la contractació de persones aturades. Des de fa dos anys (2014 i 2015), l'Ajuntament dóna ajuts al sector privat per a la creació d'ocupació. D'una banda, ajudes a les empreses per a cada nou contracte d'una persona aturada de Sant Feliu: fins a un 4.500€ per a un any de contractació. De l'altra, ajudant a les persones que vulguin posar en marxa el seu propi negoci: 2.000€ per a cada nou autònom o nova autònoma. Aquests ajuts han de ser constants i prioritaris en els propers anys. Són les empreses i comerços contractants els qui marquen els perfils professionals que necessiten.
• plans d'ocupació. La contractació estable en el sector privat ha de ser la clau de la reducció de l'atur i l'inici de la recuperació econòmica. Però hi ha persones que, per les seves circumstàncies (especialment d'edat i de formació), tenen més dificultats de trobar ocupació. En molts casos, els plans públics d'ocupació -encara que siguin temporals- són imprescindibles. És per això que els continuarem prioritzant, amb fons propis i també en conveni amb altres administracions. Els criteris d'accés han de ser públics, i sempre amb l'acord dels nostres serveis socials i d'ocupació. Hi tindran prioritat les persones i famílies que formin part del pla de rescat social.
• clàusules socials en els contractes subscrits per l'Ajuntament. En els contractes d'obra i de serveis que subscriu l'Ajuntament (des de les concessions de neteja, per exemple, fins a les obres municipals que sotmetem a concurs públic), quedarà explícit que les contractacions que siguin necessàries, es faran entre persones aturades al nostre Servei Local d'Ocupació, a Can Maginàs.

En els propers mesos, acabarem de concretar i de completar tot el desenvolupament normatiu i administratiu del nostre pla de rescat social. Ho farem donant-li prioritat en el conjunt de l'estructura organitzativa del nostre ajuntament, i també en la seva gestió pressupostària. Ho farem, per tant, a partir de la revisió de les polítiques socials fetes fins avui, i de les millores que cal introduir-hi per assolir els objectius que acabo d'exposar. I serà una revisió necessàriament a fons: fins fa poc, els serveis socials atenien bàsicament situacions de precarietat o dificultat més o menys transitòria, però la cronificació de la pobresa exigirà un canvi bàsic de perspectiva, perquè l'atenció deixarà de ser temporal per convertir-se, en molts casos, en estructural. La participació dels treballadors i treballadores dels serveis implicats és fonamental, com també l'experiència d'altres ajuntaments que ens poden servir de referents en els diversos àmbits del pla de rescat social, de la mateixa manera que nosaltres som referents per a molts ajuntaments que es volen plantejar la tarifació social dels seus serveis.

En aquest escrit he volgut esbossar (encara que m'hagi sortit necessàriament llarg) el que seran els grans trets de la nostra primera prioritat en els propers quatre anys: la cohesió social de la nostra ciutat i la realització personal i la dignitat de tots els nostres veïns i veïnes, garantint des del seu ajuntament el pa, el sostre i l’escola, i fent el possible per facilitar el treball. En definitiva, que Sant Feliu sàpiga tirar endavant sense deixar a ningú enrere!