Per què vaig votar no a l'estelada al balcó de l'Ajuntament?

Tranquils: a l'Ajuntament no es veurà aquesta imatge. He de reconèixer que, personalment, és la que més m'agradaria. I estic segur que a molts ciutadans i ciutadanes, que saben l'origen de la bandera roja, que l'associen a la lluita per la justícia social, a l'internacionalisme de la classe obrera, a la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores arreu del món, també els agradaria. Però el seu lloc no és la façana de l'Ajuntament: és una bandera ideològica, i ha d'estar a les manifestacions, a les seus dels partits que la sentim com a nostra. És la bandera d'una part dels santfeliuencs i santfeliuenques perquè representa la ideologia d'una part dels santfeliuencs i les santfeliuenques... Però l'Ajuntament ens representa a tothom, i no és el lloc de la bandera roja. Per això mai no hem presentat cap moció per penjar-la.

Amb l'estelada passa una cosa similar. En la meva opinió, és una bandera ideològica, que representa als santfeliuencs i santfeliuenques que tenen com a aspiració democràtica i com a opció personal la independència de Catalunya. No representa a tota la ciutadania i, en conseqüència, li passa el mateix que a la bandera roja: el seu lloc no és, amb tot el dret a equivocar-me com a persona i a equivocar-nos com a coalició, a la façana de l'Ajuntament. Com la bandera roja, l'estelada és una bandera ideològica i no és una bandera que representi -i menys encara a una ciutat com Sant Feliu- al conjunt de la ciutadania. La senyera, que és la bandera del nostre país, per descomptat, sí.

Hi ha altres banderes ideològiques que sí que posem a la façana de l'Ajuntament, i que s'utilitzava com a argument en la moció que CiU va presentar demanant la col·locació de l'estelada. Són les banderes que reflecteixen i simbolitzen les lluites pels drets individuals, per les llibertats personals, per la plena igualtat i drets de ciutadania per a tothom. I per això pengem la bandera lila que representa la igualtat entre homes i dones i la bandera de l'arc de Sant Martí, que representa la plena igualtat de drets a totes les persones amb independència de la seva opció sexual. Són banderes de reivindicació permanent dels drets humans, que compten, a més, amb el suport explícit de tots els partits presents al consistori.

Una menció a part mereix la bandera de la República Espanyola, que tornarà a onejar al balcó de l'Ajuntament el proper 14 d'Abril. No és una bandera estrictament ideològica: ret homenatge al règim i al període històric que va portar més llibertat i més avenços democràtics a Catalunya i a Espanya, als homes i dones que la van fer possible i que la van defensar amb la seva vida o exili, i a les nostres pròpies arrels polítiques. Va ser bandera oficial de l'Estat i té un reconeixement arreu com a símbol de llibertat i justícia: se li ret homenatge a tots els actes de commemoració de la victòria aliada a la II Guerra Mundial i a tots els actes contra el feixisme i el nazisme. Es penja al balcó de l'Ajuntament des de 2006 justament a proposta d'ICV-EUiA, en el marc del 75è aniversari de la proclamació de la II República. No va ser una moció unitària: el PP s'hi va oposar, però és plenament coherent amb la història i la trajectòria democràtiques de tots els altres partits polítics presents a Sant Feliu. Per això la volem continuar penjant.

François Hollande homenatjant la bandera republicana en commemoració de l'alliberament de París (agost  2012)

He exposat el que jo crec sobre les banderes ideològiques. I què penso sobre les tres banderes oficials? Són a la sala de plens, però no a la façana de l’Ajuntament. Per acord majoritari del govern de la ciutat, al balcó no n'oneja cap, continuant amb la pràctica dels dos governs anteriors de PSC i CIU, compartit la major part d'aquells vuit anys amb ERC. Es resol així la diferència de sensibilitats i identitats que és evident i natural que existeix a Catalunya. Es podria resoldre, com al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, la capital del nostre país, posant-les totes tres. Aquesta és, i tot l'equip de govern ho sap, la meva opció, tot i que no sigui la majoritària, malgrat que no sento com a pròpia la bandera que, tot i que actualment constitucional i democràtica, és la que va instituir el dictador. I com que les decisions les prenem per majoria i no he fet ni penso fer cap "alcaldada", la pluralitat de sensibilitats a la nostra ciutat es reflecteix en no posar cap bandera que pugui incomodar a qui no s'hi senti reflectit o identificat.

Les banderes tenen, és evident, una enorme força simbòlica, que cal respectar, valorar... i gestionar. Amb sensibilitat i intel·ligència, perquè a Sant Feliu som molts i molt diversos, però convivim i volem seguir convivint com un sol poble. Per això la nostra decisió de dimarts passat, i per això també la meva confiança que la Delegació del Govern no vulgui intervenir posant ara cullerada allà on ningú no l'ha cridat.