Gràcies, Bernat Ribas i Juan Carlos Navarro!

Hi ha moments que són impagables. Moments en què sents que tota la joia de molta gent es concentra en les teves mans i en les teves paraules: privilegi de ser alcalde! Moments en què la teva veu és la veu de molta gent, i el teu gest és el gest que voldrien fer infants, joves, grans, homes i dones de totes les edats que se senten intensament units a persones que són grans en les seves tasques i són, alhora, grans com a això, com a persones.

A les Festes de Tardor vaig tenir, en primer lloc, la satisfacció de posar el Mocador d'Honor al Bernat Ribas. El conec gairebé des que va néixer. El Mocador es concedeix per acord de les colles festives i tradicionals de Sant Feliu, i en Bernat és ben clar que n'és mereixedor. El seu discurs a la sala de plens (que reproduiré properament) va reflectir el que és estar al capdavant d'una colla i al capdavant d'unes festes tan intenses com les nostres a mitjan octubre. Any rera any, les colles homenatgen un dels seus homes o dones capdavanters i això és, sens dubte, el millor inici possible de les nostre festes.

En segon lloc, vaig tenir la satisfacció de posar la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro, el nostre esportista més universal. La Medalla és concedida pel ple de l'Ajuntament, i se'n sol concedir una o màxim dues en cada mandat de quatre anys. Vaig tenir l'oportunitat i la sort de fer un breu discurs, però l'autèntica intensitat de l'acte es va viure en la gentada que omplia la plaça de la Vila.

Dos moments vibrants i diferents al mateix escenari, per a dues persones de móns també molt diferents, però units per la mateixa passió per les seves feines i per la seva ciutat. I un mateix gest per part meva, al voltant dels seus colls, ben a prop dels seus cors, d'amor i d'agraïment d'aquesta ciutat que tinc l'honor de representar. Realment, hi ha moments impagables!