¿Quién responde?

Era juny de 2002. Fa una barbaritat? No: només sis anys i mig. A un mes de les eleccions "del canvi", en el Butlletí Municipal (sí, llavors existia!), Vázquez demanava explicacions i responsabilitats polítiques per uns dinars a les escoles bressol municipals. Tot i que l'impacte ciutadà i l'import econòmic eren molt menys considerables que temes de més rabiosa actualitat, va demanar fins i tot una comissió d'investigació. L'Àngel Merino, llavors alcalde, va voler esvair tot dubte i garantir, per damunt de tot, transparència i informació. La comissió es va fer, la informació es va donar, totes les preguntes es van respondre i "el problema dels dinars" va quedar resolt.

Quin "problema"! Vist amb ulls d'avui, gairebé una nimietat... Com es pot comparar el que amoïnava a l'actual alcalde el 2002 amb el que avui amoïna, preocupa, indigna o revolta a tota la ciutat: el desastre de la recollida d'escombraries, els dubtes no aclarits sobre la compra de l'Ibèria, l'estupefacció que envolta tot el que toca a la nova piscina, les bronques que ha provocat a la comunitat educativa, els retards potser insuperables de les millores a Collserola i les Grases, el seu suport a un metro que no és el que Sant Feliu necessita, sense resultats en habitatge, amb pocs resultats en polítiques socials, amb un IBI que més que triplica l'IPC, un ajuntament cada cop més car i ple d'amics, amb una forma de fer aspra, poc dialogant i a la defensiva...

Vázquez voldria fer ara el que va aconseguir aquell 2002: incidir en les percepcions d'una majoria suficient de votants. Llavors em solia dir: "per fer possible un canvi de vot, no cal que les coses vagin malament, només cal que la gent s'ho cregui" i, per aconseguir-ho, llavors volia fer grans els problemes petits. Avui suposo que deu pensar: "per mantenir el vot, no cal que les coses vagin bé, només cal que la gent s'ho cregui" i, per aconseguir-ho, avui vol fer petits els problemes grans. La gran diferència entre 2002 i 2009 és que llavors molta gent no el coneixia i generava bones expectatives després de més de 20 anys de govern d'ICV. En canvi, avui ja tothom el coneix i, en només sis anys, ha cremat totes les seves bones expectatives. Tots coneixem gent, força gent, que avui constata que va obrir les portes a un mal canvi...

I, personalment, voldria deixar ben clara una qüestió, que considero important. No hi ha res de personal en això que escric o en allò que dic com a portaveu d'ICV-EUiA. Hi insisteixo: Jordi San José no té res personal contra Juan Antonio Vázquez: seria inútil i molt contraproduent. Els companys socialistes haurien de ser més conscients d'aquest fet. Ells, com nosaltres, saben que tard o d'hora ens haurem d'entendre, i haurien de veure amb normalitat el paper que ens toca jugar: donar suport clar al govern en allò que coincidim (la major part de coses que se sotmeten a votació al ple...!) i proposar de forma clara i contundent les nostres pròpies opcions en allò que no coincidim. Democràcia pura...! Nosaltres hem de fer oposició al govern... seria absurd esperar que li fem massatge...!

I, tornant al títol de l'escrit (meu avui i de Vázquez llavors): dels impostos, de la piscina, dels residus, del mapa escolar, de l'Ibèria.... ¿quién responde?