dilluns, 14 de març de 2016

Sobre el model educatiu de Catalunya.

Escric aquest article arran d'un tema d'evident actualitat  (la disconformitat amb la reducció de l'oferta de P3 a Sant Feliu i altres municipis de Catalunya) però pensant sobretot amb la raó de fons d'aquest conflicte: les característiques pròpies del nostre model educatiu. O dels nostres models educatius, per ser més exacte.

Perquè aquesta és, per a mi, la clau fonamental per explicar i entendre el que ens està passant, ara amb el tema de P3, i de manera continuada amb múltiples elements de l'educació a Catalunya: amb diners públics, Catalunya té dos sistemes educatius: el públic i el concertat, amb una mateixa Llei (la Llei d Educació de Catalunya, 12/2009), però que juguen, per dir-ho d'alguna manera, amb normes de joc diferents.

Sé que toco un tema espinós, que toca la pell i les conviccions de força gent i amb contradiccions fins i tot personals, però hem de poder i de voler parlar democràticament de tot, més si hem d'abordar un procés constituent o de desconnexió com proposen els partits que governen Catalunya (CDC, ERC i tots els que formen Junts pel Sí). Els mateixos, per cert, que han votat al Parlament de Catalunya en contra de mantenir les línies de P3 que reclama la comunitat educativa, en contra, per tant, d'ofertar dues línies a l'escola Martí i Pol.

Vagi per endavant el meu reconeixement a tants companys i tantes companyes docents de les escoles concertades, que òbviament serien igual de bons professionals en les escoles i instituts públics, en un marc, a més, d'igualtat de condicions laborals que avui no tenen. Moltes de les escoles concertades (afortunadament a Sant Feliu també!) ja han deixat de ser escoles de només una part de la població, per ser escoles obertes a tothom, que reflecteixen la diversitat social i cultural de Sant Feliu, que fan possible la cohesió social de la nostra ciutat, que ja no seleccionen alumnat ni posen barreres econòmiques per tenir un aire d'exclusivitat. Amb una titularitat pública, de fet, farien la mateixa feina social i educativa que ja fan, els faria exactament el mateix agraïment i reconeixement que ja avui es mereixen.

Crec sincerament que, parlant en termes generals, el debat democràtic que cal tenir no és sobre tal o qual escola en concret, sinó sobre la mateixa existència de serveis tan importants com l'educació o la sanitat  finançats amb diners públics... i que no siguin públics. I més encara quan no tenen els mateixos marcs de funcionament, quan tenen, per dir-ho d'alguna manera, un funcionament "dual". Poso dos exemples molt clars d'aquesta dualitat en l'àmbit educatiu: les escoles concertades de Primària ofereixen una hora lectiva més, i els instituts concertats de Secundària no tenen aquest "invent" tan discutible de la jornada compactada.

Sóc del parer que, quan una administració pública finança dues vies alternatives d'un mateix servei públic fonamental, i permet o potencia que una mateixa llei possibiliti dos marcs diferents de funcionament, ho fa en base al seu model de societat, a la seva ideologia política. És qüestió, en definitiva, de prioritats polítiques, de les quals molt sovint no en són conscients les persones que van democràticament a les urnes. A Catalunya, la prioritat política dels governs en que participa CDC (abans. CiU i ara Junts pel Sí) és clara i conseqüent amb la ideologia liberal i de dretes d'aquest partit: allò que pugui fer un privat (en termes més políticament neutres, "la iniciativa social"), que no ho faci l'Estat (encara que diguem que volem construir estructures d'Estat!). Un sector del catalanisme socialdemòcrata (abans al PSC i ara també a Junts pel sí, com el pare de la Llei d'Educació de Catalunya, l'ex conseller Ernest Maragall) coincideix amb aquesta idea que, per a mi, és la base mateixa del problema del nostre model educatiu: una sola Llei però amb dos sistemes. En la pràctica, un de principal i un de complementari. I quan, com estem veient aquests dies a la comarca, les decisions de no oferir línies de P3 només afecten a l'escola pública, quan s'argumenta que la Llei protegeix explícitament els concerts educatius, sembla bastant clar que el model educatiu dual que està vigent a Catalunya segueix fil per randa la ideologia liberal i de dretes de CDC i situa l'escola pública com a complementària i subsidiària de l'escola concertada. 

Crec que és democràticament exigible a les forces que defensen el full de ruta que ens ha de portar a la independència en 18 mesos a comptar des del dia 9 de gener (dia en què Junts pel Sí i la CUP van votar al President Puigdemont), que ens expliquin quin és el model de servei públic que proposaran en el moment que impulsin la constitució del nou país que volen continuar governant. Quin model educatiu proposen? Quin model sanitari proposen? Amb revisió primer i calendari de supressió després dels concerts educatius i sanitaris? És assumible i en quin període de temps la incorporació dels seus professionals als respectius sistemes públics en igualtat de condicions salarials i laborals? Ens podríem plantejar un nou "escenari CEPEPC"? És una opció convenient o és una opció neutra en la perspectiva d'una Catalunya més justa i cohesionada socialment?  He escrit sovint sobre la necessitat de respondre aquestes i d'altres preguntes si ens hem de posicionar, amb informació clara i completa, a favor o en contra d'una hipotètica independència de Catalunya. I com més va, quan més s'acosten decisions que no sé si comparteixo perquè no tinc la informació que sí sé que necessito, més trobo a faltar respostes honestes a les preguntes que honestament plantejo.

Però una cosa sí que tinc molt clara, amb independència de la independència, valgui la redundància: l'enorme importància estratègica de l'educació pública per al desenvolupament personal de tots i cadascun dels nostres infants i adolescents i per al desenvolupament col·lectiu del nostre país. 

I és, en aquesta perspectiva, que l'Ajuntament de Sant Feliu, com a administració pública i coresponsable de l'educació pública en allò que estableix la Llei d'Educació de Catalunya, ha fet una campanya de promoció de l'escola de què és co-titular, l'escola pública de la nostra ciutat, com els titulars de les escoles concertades han fet també de manera legítima en aquestes darreres setmanes.


Finalment, i tornant al tema de P3 amb què he començat aquest article, espero sincerament que el Departament d'Ensenyament s'avingui a oferir les mateixes línies que existien aquest curs i reitero l'oferiment que ja hem fet al Departament d'analitzar conjuntament les dades que surtin del procés de preinscripció que començarà el proper 30 de març i d'arribar, com sempre hem pogut fer fins ara, a una decisió consensuada sobre les aules que hi ha d'haver a Sant Feliu a l'inici del curs 2016-2017.