dilluns, 28 de maig de 2012

Curs 2012-13: després de la retallada de la Generalitat a l'educació infantil, com queden les quatre escoles bressol municipals de Sant Feliu?


Foto extreta del blog dels Gegants de Sant Feliu.
De manera unànime, tots els ajuntaments catalans (governats per absolutament tots els partits polítics) hem posat el crit al cel per la reducció que ha fet la Generalitat a les escoles bressol municipals. M'explico: en temps del govern d'esquerres, la Generalitat aportava als ajuntaments 1.800€ anuals per nen escolaritzat en una escola bressol municipal. En el primer pressupost del Govern de CiU (2011) , es va rebaixar als 1.600€ que s’han cobrat recentment fruit del conveni entre la Diputació i la Generalitat. En el pressupost d’aquest any 2012, es van anunciar 1.600 € dels que finalment se’ns ha informat que es cobraran 1.300€. De cara al pressupost 2013 (que afecta a dos dels tres trimestres del proper curs), la Generalitat rebaixarà encara més aquesta xifra, segons criteris de mida i realitat socioeconòmica dels municipis, que no ha concretat, i que situarà l'aportació entorn dels 1.000€. Això ha provocat, com deia, el rebuig de tot el municipalisme català: en tots els ajuntaments s'ha aprovat una moció (aprovada per unanimitat a Sant Feliu) per demanar a la Generalitat, com a mínim, el manteniment de 1.300, però la Conselleria d'Educació s'està mostrant molt inflexible en la negociació amb els ajuntaments.

1
El cas és, però, que el curs que ve s'ha de preparar com cal i tots els ajuntaments hem hagut de prendre decisions sobre organització i preu de cara al proper mes de setembre.

Algunes dades rellevants per situar la qüestió. El cost bàsic mitjà (sense menjador, servei d'acollida, etc) d'una plaça de 0-3 anys a Patufet, Fàbregas, Ginesta i Tambor és de 4.900 euros per curs de 10 mesos (de setembre a juny). En el curs 2011-12 en què ens trobem, el finançament de cada plaça és el següent:
  • 1.400 euros els paga la família (10 quotes de 140 euros)
  • 1.600 euros els paga la Generalitat
  • 1.900 euros els paga l'Ajuntament
Amb la rebaixa de la Generalitat a 1.000 euros/curs, tots els ajuntaments hem hagut de decidir qui es fa càrrec dels 600 euros que queden per cobrir. A Sant Feliu hem pres una decisió molt clara: 1/3 es repercutirà a les famílies i 2/3 els assumirà l'Ajuntament. El curs 2012-13, el finançament serà (si la Generalitat no rectifica a darrera hora) el següent:
  • 1.600 euros els pagarà la família (10 quotes de 160 euros, un increment de 20 euros al mes)
  • 1.000 euros els pagarà la Generalitat
  • 2.300 euros els pagarà l'Ajuntament
Aquesta és la informació que s'ha transmès a les famílies que han anat a preincriure els seus fills i filles entre el 7 i el 18 de maig. Donat que l'increment de les quotes ha estat moderat en relació a altres municipis i al que ha aparegut amb caràcter general als mitjans de comunicació, la preinscripció s'ha tancat cobrint totes les places ofertes i amb una llista d'espera de setanta-cinc persones.I això, tenint en compte que el trasllat i ampliació de l'Escola Bressol Fàbregas al costat del Roserar ha permès oferir 43 places més. Jo, personalment, ho valoro com una mostra de confiança a un servei molt arrelat a la nostra ciutat i que tothom percep amb un alt nivell de qualitat. Un servei que es va crear aviat farà quaranta anys i que es va convertir en municipal l'any 1993, el setembre de l'any que ve en farà vint.

2
Personalment, el sistema de finançament que acabo d'exposar no m'ha agradat mai: el trobo contrari al principi d'equitat i a l'objectiu que els equipaments públics tinguin una clara funció social. I aquest és el meu compromís fonamental quan vaig accedir a l'alcaldia.

L'Ajuntament, ja sigui amb 1.900 o 2.300 euros anuals, fa la mateixa aportació a totes les famílies, sigui quina sigui la seva situació econòmica. La família fa front a un copagament igual per a tothom (140 euros o 160 euros al mes), sigui quin sigui el seu nivell de renda. L'Ajuntament fa descomptes de caràcter general a famílies monoparentals o nombroses, sigui també quin sigui el seu nivell de renda. Finalment, en casos individuals concrets, els serveis socials bequen o ajudes famílies en situació gairebé extrema. I això passa a gairebé tots els ajuntaments catalans: tractem igual a realitats econòmicament molt desiguals... de manera que no només no compensem desigualtats, sinó que amb diners públics les consolidem.

Al novembre de l'any passat, ja vam iniciar un procés per revisar completament el criteri dels preus de les escoles bressol i, per extensió, de tots els serveis educatius i esportius de l'Ajuntament. El gran canvi serà en l'establiment dels preus que aprovarem d'aquí a un any (maig de 2013) i que s'aplicaran en el curs 2013-14: preus variables per a les famílies segons el seu nivell de renda. És el que anomenem tarifació social: l'Ajuntament no subvencionarà a totes les famílies per igual, sinó que subvencionarà més a qui més ho necessiti. L'objectiu és que tothom pugui portar als seus fills a l'escola bressol i que no calgui, en cas de rendes mitjanes o baixes, anar a demostrar una situació extremadament crítica als serveis socials municipals. ICV-EUiA-ISF ho vam dir reiteradament a la campanya electoral, i ara és hora de fer possible el compliment del nostre compromís: "qualsevol família mileurista ha de poder portar els seus infants a l'escola bressol". CiU de Sant Feliu, en subscriure l'acord de govern amb nosaltres, va assumir també aquest compromís.

De moment, de cara ja al proper curs, introduirem aquest criteri de nivell de renda en la determinació dels descomptes o bonificacions per a famílies monoparentals o nombroses: té sentit bonificar a famílies de salaris alts amb tres fills, i no bonificar a famílies de salaris baixos amb dos fills?

Crec que la crisi que vivim ens obliga a la revisió profunda de les nostres polítiques socials i de la funció dels nostres equipaments públics. L'Ajuntament de Sant Feliu ha de fer possible l'accés de tota la ciutadania als seus equipaments i serveis amb plena igualtat d'oportunitats. Sé que és un camí en què gairebé no hi ha precedents i que tindrà dificultats i potser contradiccions, però és el camí d'equitat que cal seguir i el que, de manera totalment decidida, emprendrem en aquest mandat en què tinc la satisfacció i l'orgull de dirigir el govern de la nostra ciutat.

4 comentaris:

Mireya ha dit...

Hola Jordi,
la tarificació social és quelcom que sona bé. Tot tribut hauria de cumplir allò de "tractar igual als iguals i diferent als diferents" el problema és quan apareix el "free rider", en aquesta situació no és la més ajustada per aquest terme però s'escau força bé, em vull referir a aquella gent que cobra una part del seu salari en A i una altra part en B. Si presenta les seves rendes pot semblar que és més desfavorit que un altre que només cobra en A, que per cert és com s'ha de fer, però la realitat és una altra. Després també s'ha d'anar en compte amb tota aquella gent que treballa i no té nòmina. El que vull dir és que la tarificació social és perfecta si tots som iguals de responsables. I per desgràcia crec que la cultura del nostre país és més la de la picaresca.

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Hola, Mireia!
No és que la tarifació social soni bé, és que és qüestió de mera justícia. Un altre dia obriré un debat sobre què s'ha de pagar i qui ho ha de pagar en els serveis públics municipals. Ara tenim un model de copagament que, tractant igual situacions diferents, beneficia els sector socials de la nostra ciutat amb menys dificultats econòmiques. Cal canviar el model de copagament per tal que, les famílies amb sous mitjans o baixos que no poden accedir a les quotes dels nostres serveis, però no tan baixos com per poder demanar ajudes (en el fons, caritat), puguin accedir amb tota normalitat als serveis. Que hi pot haver frau? No ho nego. I l'haurem de detectar i combatre. Però la base dels nostres serveis ha de ser la igualtat d'oportunitats per accedir-hi,i això implica trencar el preu públic com a barrera infranquejable per a moltes famílies de rendes mitjanes i baixes de la nostra ciutat.
Una abraçada i cuideu-vos tots tres!!!
Visca el Tro de Falguera!!!
jsj

mireya ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu en que no podem tractar igual als diferents. Cap família pot deixar de disfrutar de cap servei públic per un tema econòmic, ben al contrari són els primers que n'han de fer ús si ho necessiten.
El més important és demostrar que les coses es poden fer d'una altra manera i si ens diuen utòpics ens hem de sentir orgullosos. Et poso una frase de Galeano:
"La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar"
Salut i foc. Mireya

Lasran ha dit...

Hola Jordi, estic d'acord amb la equitat , pero crec que el sistema de la tarificacio social no es del tot just pels seguents motius:
1. Ja existeixen els impostos per gravar qui mes te. Irpf per les rendes, ibi pels immobles mes grans.
2. Tal i com diu el company es premia a qui realitza frau fiscal, treballar en negre, i es penalitza a qui treballa legalment.
3. Parles que economicament nomes es valorara els ingresos familiars, i crec que aixo es injust, perque nomes es el 50% de la economia familiar, l'altre 50% son les despeses. Per exemple amb la tarificacio social una familia qje tingui 2000 euros de renda pero que visqui en un pis pagat (per exemple, per herencia) pagara menys que una familia que tingui 2500 euros d'ingresos pero tingui una hipoteca de 1000 euros mensuals.

Per tot aixo, crec que es injust aquest sistema.

Roger