divendres, 11 de novembre de 2011

Nocions bàsiques per entendre el pressupost municipal: ELS INGRESSOS (1/2)

Cada any, normalment en els mes de setembre o d'octubre, es debat el pressupost de l'Ajuntament. De fet, es debaten els pressupostos de totes les administracions públiques, que és sens dubte elmoment més important per definir i per valorar les prioritats i les accions de qualsevol govern.

En aquest escrit, m'agradaria explicar (espero que de manera entenedora) quin és el contingut del pressupost municipal, el de tothom, el que afecta a tothom. Donar, com si diguéssim, unes nocions bàsiques sobre la gestió dels diners que usem en representació de la ciutadania.

Cinc explicacions inicials. 
  • En primer lloc, el pressupost té lògicament dos apartats: ingressos i despeses
  • En segon lloc, té també dues grans divisions, tant en ingressos com en despeses: ordinari i d'inversions. El pressupost ordinari inclou els conceptes periòdics i regulars, que tenen lloc de manera continuada i previsible a la nostra ciutat, normalment no inventariables. El d'inversions inclou les obres o les compres que es fan amb caràcter puntual o inventariable. 
  • En tercer lloc, els diferents apartats de qualsevol pressupost de qualsevol ajuntament s'han d'ajustar obligatòriament, lògicament, a la Llei reguladora de les Hisendes Locals. 
  • En quart lloc, els pressupostos sempre s'han de presentar equilibrats. Ho diu la llei... i ho diu la lògica. Cap pressupost pot tenir més despesa que ingrés: generaria un dèficit que, si es consolida, obliga a dures mesures per recuperar l'equilibri pressupostari.
  • En cinquè i darrer lloc, el pressupost s'aprova a l'octubre o novembre de l'any anterior, i dels resultats de la seva aplicació se'n dóna compte en el ple de març de l'any posterior.
Aquest quadre resumeix tant com he pogut tots els conceptes d'un pressupost municipal, tant d'ingressos com de despeses, tant ordinari com d'inversions:


Anem, doncs, a explicar el millor possible el conjunt dels ingressos municipals.

Els ingressos ordinaris.

Estan formats per cinc gran apartats o, com es diu en l'administració pública, capítols:

Capítol 1: Impostos municipals directes.  
És el capítol més important dels ingressos de qualsevol ajuntament. Són impostos que recapta directament l'ajuntament amb caràcter regular, cada any. . Són quatre:

  • IBI, per la propietat d'un immoble (habitatge, comerç, terreny, plaça d'aparcament, etc)
  • Circulació, per la propietat d'un vehicle
  • IAE, que grava a les activitats econòmiques de grans indústries o àrees comercials,
  • Plusvàlua, lligat a la compravenda d'habitatges, terrenys, indústries, etc.

Els tres primers tenen un padró municipal, amb la relació de domicilis i vehicles, en els dos primers casos, i d'empreses que han de tributar, en el cas de l'IAE. Són ingressos fixos, que l'ajuntament ingressa regularment cada any. La plusvàlua no té padrons: es genera en cada acte de compravenda. És un ingrés variable.

Per posar un exemple de la seva importància, exposo aquí els imports totals de l'any 2011, que estem acabant:
  • IBI: 12,5 M€, 36,1% de l'ordinari d'ingressos.
  • Circulació: 2,4 M€, 6,8% de l'ordinari d'ingressos
  • IAE: 2,2 M€, 6,5%
  • Plusvàlues: 900.000 €, 2,6%.

Capítol 2: Impostos municipals indirectes. 
És l'impost d'obres, lligat de manera molt directa a la construcció. Cada obra que es fa en una ciutat, ha de pagar un impost al seu ajuntament: un percentatge fix que s'estableix en les ordenances fiscals de cada municipi. A Sant Feliu, és un 3,2% del pressupost de l'obra.
Al 2011, el pressupost era de 600.000€, cosa que representa el 1,7% dels ingressos ordinaris. Això era una previsió que, per la crisi de la construcció, s'acomplirà en menys d'una tercera part.

Capítol 3: Taxes i preus públics dels serveis municipals. 
És el conjunt d'imports que cobren els ajutaments per la prestació de serveis a la ciutadania

  • Les taxes van lligades a la prestació de serveis obligatoris per a tot el veïnat i que no té competència en el sector privat: un exemple és la taxa de recollida de residus o de guals. 
  • Els preus públics estan lligats a serveis voluntaris de l'ajuntament i que poden tenir competència en el sector privat: des de les quotes de l'escola de música o les escoles bressol, fins a les quotes de la piscina d'estiu. 
És un capítol important dels ingressos municipals. Per posar un exemple, a Sant Feliu estem parlant de 4,8 M€ per a l'any 2011, cosa que representa el 14% dels ingressos ordinaris d'enguany.

Capítol 4: Transferències corrents. 
Són els diners que transfereixen les altres administracions per finançar els serveis municipals (no les inversions). Al 2011, el pressupost ha estat el següent:
  • Transferències de l'Estat: 7,4 M€, el 21,3% dels nostres ingressos ordinaris aquest 2011. És la participació municipal en els ingressos que recapta l'Estat (IRPF, Societats,...)). És el segon ingrés més important de la major part dels ajuntaments, després de l'IBI. Sant Feliu no és una excepció en aquest sentit.
  • Transferències de la Generalitat: 2,6 M€, el 7,6% aquest 2011. Són els convenis per a la gestió de competències en educació (escoles bressol i de música), serveis socials, plans d'ocupació, etc) A l'any 2012 ja ha anunciat la Generalitat que es retallaran algunes, com ara les d'educació.
  • Transferències de l'Àrea Metropolitana, de la Diputació i Consell Comarcal: 435.000 €, l'1,3 de l'ordinari d'ingressos d'aquest 2011.
Capítol 5: Ingressos patrimonials. 
Són els diners que deriven de l'aprofitament del patrimoni municipal, ja sigui financer (interessos en caixes o bancs...  o per les concessions de tota mena que ha cedit a un tercer: zona blava, aparcaments, tanatori,.. )  Han estat 701.000€ a l'any 2011, el 2% dels ingressos ordinaris.


Els ingressos per a inversions.

Capítol 6: Alienació d'inversions reals. 
Són diners que provenen de les vendes de patrimoni municipal: o bé terrenys o bé propietats immobles. No n'hi ha hagut al 2011.

Capítol 7: Transferència de capitals. 
Són diners que vénen de les altres administracions (com el capítol 4) però que no financen despesa ordinària, sinó les inversions per a les quals s'han demanat expressament (les obres, però també els projectes per fer-les). Al 2011, han estat 1,3 M€: 800.000 de l'Àrea Metropolitana i 500.000 de la Diputació.

Capitol 8: Actius financers. 
En un ajuntament, és un capítol insignificant. Es correspon amb el retorn de les bestretes concedides al propi personal. Estem parlant de 86.500€ al 2011.

Capítol 9: Passius financers. 
Són els préstecs que es demanen a les entitats bancàries per finançar una part de les inversions (la que no es finança amb els capítols 6 i 7 anteriors o amb el possible estalvi del pressupost ordinari). Inicialment, no es va preveure demanar préstecs, i en el ple de setembre vam aprovar una operació per valor de 5M€.

Aquests són, en definitiva, els tipus i els orígens dels ingressos imprescindibles per fer funcionar l'administració municipal i els serveis que en depenen. Elaborar un pressupost municipal (i de qualsevol organització... o família) comença sempre per establir la seva capacitat d'ingressos. Després, quan sabem "les garrofes" que tenim (i no les que ens agradaria tenir....), estem en condicions de fixar les despeses.

Per a Sant Feliu i aquest 2011: 34,6M€ de pressupost ordinari al 2011 i 1,4M€ d'inversions per a l'any que s'acaba. El proper escrit ja serà, com pertoca, per informar i debatre a què es destinen aquests ingressos en l'any que s'acosta.