Mig matí de juliol per les obres del soterrament (6/9)
Sisè recorregut per les obres més importants de la història de Sant Feliu. Pel temps de què disposava, l'he circumscrit al tram entre la carretera de la Sànson i el pont del barri de Torreblanca, a Sant Joan, on també he acabat els altres cinc recorreguts. Crec, d'altra banda, que els punts que avui no he pogut fer (pont de Can Miano, carrer Agricultura, carrer Ramon de Trinxeria i carrer Comerç) no tenen canvis respecte al recorregut de fa nou mesos. Finalment, crec que l'obra va per llarg i preveig nou recorreguts en comptes de set. D'aquí ve el canvi de numeració d'aquests articles.
Sense més preàmbuls (deixo per al final l'escàndol de les comissions d'Acciona al trio Cerdán/ Ábalos/Koldo), que comenci el recorregut!
1) Pont de la carretera de la Sànson:
Passar sota el túnel de la Sànson ha format part de la ruta habitual de milers de nens i nenes de la Salut durant cinc dècades i de les Grases durant un quart de segle:
Quan les obres estiguin acabades, l'entrada principal de l'escola serà a l'avinguda que sorgirà sobre les vies:
Caldrà fer un accés nou, accessible i segur, segurament en aquest mateix punt. He somrigut molt fent aquesta foto, recordant quan em tocava vigilància de pati i pujava fins aquest talús, darrere el gimnàs, per vigilar que els nois i les noies de 8è d'EGB no fumessin a l'hora de l'esbarjo. "Va, Jordi, enróllate y déjanos fumar, sólo un pitillo".... "Ni uno, ni ninguno. Guardeu el paquet si no el voleu perdre definitivament de vista!". En tot cas, una nova entrada i uns entorns amables i segurs reforçaran encara més el vincle històric i indestructible entre el barri i la seva escola pública!
Més vistes preses en aquest punt. La primera, des de l'altra banda del pont. La segona, de l'entrada d'accés d'excavadores i camions per fer el túnel, i que tant em va emocionar quan es va fer i el vaig explicar al meu tercer recorregut.
2) Pont de Can Maginàs:
Cap novetat en aquest punt. Mirant en direcció Barcelona:
Mirant en direcció Molins:
Des del pont es veuen les ruïnes del vell pont dels tres arcs: és la primera foto, just on acaba la doble via. En la segona, m'agrada baixar uns vint metres en direcció Molins i fer la foto des de l'altre costat:
3) Ponts de la Riera de la Salut.
En plural, els dos ponts. Des de dalt i des de baix, es veu amb pedra vermella el pont creat als anys 50 del segle XIX i amb formigó el pont creat als anys 70 del segle XX per comunicar a peu i en cotxe els nius barris de Can Calders i la Salut, que quedaven aïllats en cas de pluja. El pont de formigó no té cap valor ni històric ni constructiu. En canvi, el pont de pedra és una de les primeres proeses tècniques de l'enginyeria ferroviària a Espanya, i la seva preservació en la futura reurbanització d'aquesta cruïlla fonamental hauria de ser un requeriment indiscutible
Des del punt en què he fet aquesta segona foto, dues imatges més de les vies. La primera, amb el desdoblament de vies davant de Can Llobera, per permetre la parada de dos trens a les estacions provisionals. La segona, una vista de les andanes des de l'extrem:
Algunes fotos més, des de banda i banda de la Riera:
A la plaça de Can Llobera, com he explicat en altres recorreguts, hi ha el punt més profund del túnel, molt condicionat perquè es troba perpendicularment amb la canalització subterrània de la Riera de la Salut, la segona obra pública més important de la nostra història, com vaig explicar aquí. És la zona on s'està construint, per raó de la profunditat, un pou de drenatge en què acumular primer i eliminar després les aigües acumulades en cas de pluges intenses o persistents. Aquí la imatge de les obres a la plaça:
4) Pont de les estacions provisionals.
Una foto en cada sentit: sense novetats en relació als darrers recorreguts.
5) Antiga plaça de l'Estació.
Aquesta zona és crucial, i és on es troben els treballs subterranis de construcció del túnel de que comencen a la carretera de la Sànson amb els treballs a cel obert del túnel que comença al terme de Sant Joan Despí. Entre aquest punt i la nova passarel·la s'ubicaran aproximadament les llargues andanes de l'estació soterrada. En aquest punt, he aprofitat informació i fotografies de la pàgina a Instagram de l'enginyera Andrea Messeguer. Observi's, a la primera fotografía, la pèrgola que protegia del sol i de la pluja als usuaris i usuàries que abàvem en direcció al Sant Vicenç de Calders.
Es pot veure la gran extensió del que és la coberta (és a dir, el sostre) de l'estació soterrada, la qual està ja en procés d'impermeabilització. Es tracta d'una llosa de 120cm de gruix que es va començar a formigonar el desembre, com va explicar molt bé Andrea Massaguer a @soterrament.efemerides. en aquesta entrada:
L'Andrea explica també el que hi ha ara per sota de la llosa en aquesta altra entrada:
Anant cap a passarel·la, vaig voler fer algunes fotografies al que queda dels dos ponts del carrer Verge de Montserrat, en què es poden veure restes del mural de Kaligràfix:
6) Passarel·la que hauria de tenir ascensor:
Des de la rampa que puja i des del pas sobre les vies vaig fer aquestes fotografies. La informació sobre el que s'està fent en aquest indret l'acabo d'explicar al punt anterior. Començo amb una perspectiva que mostra els dos túnels del carrer Montserrat amb la llosa de cobertura de la futura estació:
